conseqüències de la pandèmia

La compravenda de vivendes va caure entre el 17% i el 37% al març

Els registradors i els notaris constaten el fre de l'activitat, que previsiblement anirà a més

Els preus i la concessió d'hipoteques també mostren l'impacte del coronavirus

pisos

pisos

3
Es llegeix en minuts
El Periódico

Els demolidors efectes econòmics de la pandèmia del coronavirus es comencen a confirmar a poc a poc. Com era de preveure, les primeres dades oficials han constatat aquest dimarts l’impacte del confinament en el mercat immobiliari: la compravenda de vivendes es va desplomar al març entre el 17,65% i el 37,5%. La discrepància es deu al fet que la primera dada l’han aportat els registradors (que tenen en compte el moment d’inscripció de l’operació) i la segona l’han donat els notaris (que comptabilitzen les formalitzacions en escriptura pública), però en els dos casos posen en evidència la frenada que ha patit l’activitat.

De manera més que previsible, les caigudes de l’abril seran molt més pronunciades, a causa que l’estat d’alarma es va declarar a mitjans de març i que, com és habitual, la majoria de les operacions comptabilitzades aquell mes s’havien tancat anteriorment.

«Es tracta de xifres que poc tindran a veure amb les que vinguem registrant en pròxims trimestres, en la mesura que el mes d’abril i una part del maig hauran estat tancats per a la compravenda de vivenda, podent haver registrat compravendes formalitzades amb caràcter previ o aquelles que compleixin els requisits establerts legalment, en tot cas, molt allunyat de qualsevol dinàmica de normalitat en el mercat immobiliari espanyol», ha apuntat lel Col·legi de Registradors.

De fet, aquesta institució ha destacat que el descens de les compravendes en la segona quinzena de març va ser del 31,08%, gairebé el doble del registrat en tot el mes. En el primer trimestre, per la seva banda, es van comptabilitzar 127.357 transaccions, el 4,9% menys que un any abans, però el 8,5% més que entre l’octubre i el desembre del 2019.

Preus i hipoteques

El Consell General del Notariat va comptabilitzar 32.332 compravendes al març, amb una caiguda similar en les operacions de pisos de preu lliure nous (37,5%), de segona mà (37,4%) i vivendes unifamiliars (35,8%). Segons aquesta institució, els preus van caure un 2,2% al març, fins als 1.396 euros per metre quadrat. Els registradors, per la seva part, han apuntat que en el trimestre van pujar el 6,96% respecte al mateix període de l’any passat, de manera que estan el 40,85% per sobre del mínim de finals del 2014, però el 9,72% per sota del màxim del tercer trimestre del 2017.

Quant a les hipoteques per a vivendes, els notaris van apuntar 18.446 nous préstecs al març, el 28% menys, amb una quantia mitjana de 136.991 euros, l’1,2% menys. Els registradors, en canvi, van comptabilitzar un descens del nombre de crèdits del 12,23% en tot el març i del 27,25% en la segona quinzena. Segons aquest col·lectiu, la hipoteca mitjana es va reduir el 2,61% en el primer trimestre, fins als 126.906 euros, amb un tipus mitjà de les noves operacions que va caure al 2,24% (2,53% les de tipus fix i 2,04% les de variable). La quota hipotecària mensual mitjana va baixar a 579,22 euros, un 29,62% del cost salarial mensual mitjà.

Catalunya i execucions

Notícies relacionades

Els registradors han informat, així mateix, que Catalunya va ser la segona comunitat amb més compravendes entre el gener i el març per darrere d’Andalusia. Va registrar 20.232 transaccions, el 4,16% menys que en el primer trimestre de l’any passat, de les qual el 87,03% van ser realitzades per espanyols i el 12,97% per estrangers. La comunitat és la quarta amb una hipoteca mitjana més elevada (150.133 euros), la tercera amb la quota hipotecària mensual mitjana més elevada (685,52 euros, el 32,67% del cost salarial) i la segona amb el tipus mitjà més elevat de les noves operacions (2,39%).

D’altra banda, el nombre de certificacions de vivenda per execució de la hipoteca es va situar en 5.508, el 25,24% menys que un any abans i el 8,05% menys que en l’últim trimestre del 2019. Les comunitats que en van registrar més van ser el País Valencià (1.365), Catalunya (1.176) i Andalusia (994). El 40,43% del total va correspondre a persones físiques i el 59,57% a persones jurídiques.