Erto del 50%, despeses del 100%

El Gonzalo té 41 anys, oficialment des dels 20 que treballa tot i que abans ho va fer com a cambrer i des de fa un any treballa en una fàbrica i magatzem de pintures en un poble de la província de València, on aquest dilluns s’ha reincorporat amb un erto del 50%.

Prepara comandes en palets o els rep, depèn del cas i del dia. La declaració de l’estat d’alarma el va agafar de baixa després d’haver hagut d’operar-se de tres hèrnies a finals de gener i, paradoxalment, això li ha permès ‘sobreviure’ aquest mes i mig, perquè el seu sou anava a compte de la mútua. 

La intervenció dona per a 90 dies de baixa, però ja es troba bé i no està el tema per aprofitar tot el període. Com en la resta del sector, en la seva empresa van haver de plantejar un erto per a part de la plantilla i aquesta setmana alguns dels seus companys encara no havien cobrat la part de l’Estat.

El repunt d’activitat dels últims dies i el que es preveu a partir d’ara ha fet que l’empresa recuperi la meitat de les hores d’aquells que estaven sense treballar. Sense la possibilitat d’hores extres i altres complements, calcula que els seus ingressos poden passar d’uns 1.400 a uns 900 euros, entre el que li pagarà l’empresa i (quan arribi) l’atur. 

Notícies relacionades

Un curs ensenya a ensinistrar gossos per trobar tòfones com una oportunitat per desenvolupar el món local

Antón Costas: «S’ha trencat el pont que existia entre creixement econòmic i progrés social»

«Això és un forat per a mi i per a qualsevol», explica. En el seu cas hi ha dos fills per comantenir. Així que descomptant les despeses de desplaçament a la fàbrica (uns 40 euros a la setmana), dona per al que dona. És a dir, pagar la hipoteca, els rebuts i poc més. Per a altres despeses tan fixes com inevitables «caldrà emprar els pocs estalvis que queden fins que això passi». Per això, a més del moment actual, li preocupa l’horitzó temporal, i la veritat és que pinta malament per a tothom», apunta. «És una mala jugada», sentencia. Després d’uns anys de cert assossec una altra vegada caldrà estrènyer-se el cinturó.

Per si fos poc, la reorganització de la feina ha obligat l’empresa a un únic torn d’11.00 a 20.00 hores, que complica al màxim la conciliació familiar les dues setmanes al mes que podrà treballar. Un altre problema afegit i no petit precisament.