El Tribunal Constitucional alemany qüestiona el programa de compres del BCE

El Tribunal Constitucional d’Alemanya ha posat contra les cordes el programa de compra de deute públic llançat pel Banc Central Europeu (BCE) el març del 2015, sota la presidència de l’italià Mario Draghi, al sentenciar que supera les competències de la Unió Europea. La sentència, que arriba en plena pandèmia del coronavirus i en un moment molt complicat per als Vint-i-set, a les portes d’una profunda recessió, dona tres mesos de termini a l’entitat bancària que dirigeix Christine Lagarde per demostrar que el programa és proporcionat en relació amb l’objectiu de mantenir la inflació a prop però per sota del 2%. El BCE ja avisat que continuarà fent «tot el que sigui necessari» per mantenir l’estabilitat de preus.

Concretament, el màxim tribunal alemany exigeix el BCE que demostri «de manera comprensible i fonamentada que els objectius de política monetària perseguits pel PSPP (programa de compres) no són desproporcionats» i que els beneficis superen als costos en termes econòmics i fiscals. Si no es respon satisfactòriament a aquests requeriments, els jutges de l’alt tribunal, amb seu a Kalsruhe, adverteixen que el ‘Bundesbank’ podria deixar de participar en «la implementació i execució de les decisions del BCE en qüestió».

La sentència, que respon a una reclamació presentada fa gairebé un lustre per empresaris i acadèmics alemanys que entenen que el programa de deute vulnera la prohibició de finançament monetari dels Estats membres, també recorda que el Bundesbank alemany ha de garantir que els bons ja adquirits en el marc d’aquest programa i que continuen a la cartera de l’entitat s’estiguin basant en una estratègia a llarg termini coordinada amb l’eurosistema.

El BCE es reafirma

La primera reacció del BCE a la sentència ha arribat aquest mateix dimarts. Després d’una reunió d’urgència del consell de govern convocada amb caràcter d’urgència, l’entitat bancària ha anunciat que «pren nota» de la sentència i ha recordat que el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) ja va dictaminar el desembre del 2018 que el BCE actua dins del seu mandat per mantenir l’estabilitat de preus. «El consell de govern continua plenament compromès a fer tot el que sigui necessari dins del seu mandat per garantir que la inflació s’eleva a nivells consistents amb el seu objectiu a mitjà termini», es reafirma l’entitat en un comunicat després de les explicacions preliminars del governador del Bundesbank, Jens Weidmann, i el servei jurídic de l’entitat.

Tot i que la decisió no es refereix al programa de compres de 750.000 milions d’euros anunciat per Lagarde per fer front a la pandèmia del coronavirus, la sentència complica que es posi en marxa a l’obrir la porta a noves reclamacions entorn de la que ha sigut la pedra angular de la política del BCE i sobre la qual ja es va pronunciar el TJUE arran d’una pregunta prejudicial del màxim tribunal alemany. Llavors, els jutges europeus van recolzar el programa de compra de bons i van determinar que no vulnerava la prohibició de finançament monetari, que impedeix a l’entitat amb seu a Frankfurt finançar els Estats membres. 

Sentència del TJUE

En la seva sentència d’aquest dimarts, els jutges alemanys admeten que tampoc han trobat cap violació en aquest terreny però, en contra del que va dictaminar el TJUE a finals del 2018, consideren que les decisions del consell de govern del BCE sobrepassen les competències de la institució i que tant el Govern federal com el Bundestag van violar els drets dels denunciants al no adoptar les mesures necessàries per qüestionar les decisions del BCE. «Reafirmem la primacia del dret de la UE i el fet que les sentències del TJUE són vinculants per a tots els tribunals nacionals», ha conclòs el portaveu de la Comissió Europea, Eric Mamer, per recordar tot seguit i amb prudència que han d’estudiar la decisió en detall.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

«La sentència del Tribunal Constitucional alemany posa pals a les rodes de la Unió Europea. La UE no pot funcionar si el Tribunal Constitucional d’un estat membre decideix quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea té primacia i quan no. És un molt mal precedent si tenim en compte la situació a Polònia i Hongria», ha arremès l’eurodiputat de Ciutadans i cap de files de la formació al Parlament Europeu, Luis Garicano, que ha recordat que el BCE necessita «marge de maniobra» per combatre els efectes de la crisi i que és el moment en què els estats membres han d’acordar una resposta ambiciosa.

«No podem seguir depenent exclusivament del Banc Central Europeu i que els tribunals constitucionals nacionals no tombin les seves decisions. Sense una resposta fiscal massiva correm el risc de tornar a entrar en una crisi financera», ha alertat Garicano. «El to de la sentència contra el TJUE i el BCE és inadmissible. No hauria de fer-ho, però obre un oceà d’inseguretat jurídica», s’ha sumat l’eurodiputats socialista Jonás Fernández. «Nous casos judicials vindran immediatament a Alemanya contra el PSPP. El Tribunal insisteix en una distinció ridícula entre política monetària i política econòmica i vol proporcionalitat en els seus efectes. ¿Pot algun economista alemany explicar què significa això?», s’ha preguntat l’exvicepresident del BCE, Vitor Constancio.