El coronavirus es carregarà uns 1,5 milions de llocs de treball

L’economia espanyola s’endinsa aquest any en una recessió d’una envergadura històrica, amb un descens del producte interior brut (PIB) del 9,2% com a conseqüència del coronavirus, segons les previsions del Govern incloses en l’actualització del Programa d’Estabilitat remès a Brussel·les.

I, a més de la dimensió de la crisi, de proporcions sense precedents, l’altra variable important és la seva durada. I, segons l’Executiu, aquesta serà relativament curta, però en forma de «‘V’ asimètrica», com el símbol de l’arrel quadrada o el logo de Nike. Això significa que el producte interior brut (PIB), el valor de tot el que es produeix en l’economia en un any, no tornarà als nivells anteriors a l’esclat de la pandèmia fins al 2022. L’estimació, en un entorn ple d’incerteses, és que el creixement sigui del 6,8% l’any que ve.

A més d’un dèficit púbic que gairebé es quadruplicarà, fins a arribar al 10,34% del PIB, i un deute públic que passarà del 95,5% del PIB, després de quatre anys de descensos, al 115,5%, la factura del coronavirus també suposarà una taxa d’atur del 19% aquest any, gairebé cinc punts més que el 2019, així com la pèrdua d’uns 1,5 milions de llocs de treball, dels quals es recuperaran només entorn de la meitat l’any següent, i la caiguda del consum de les llars (8,8%) i de la inversió (25,5%) i les exportacions (27,1%).

En roda de premsa des del Palau de la Moncloa, la vicepresidenta tercera del Govern i ministra d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital,  Nadia Calviño, i la ministra d’Hisenda i portaveu del Govern, María Jesús Montero, han desglossat el Programa d’Estabilitat 2020-2023 enviat a Brussel·les, junt amb el Pla Nacional de Reformes, que inclou l’actualització del quadro macroeconòmic amb una important revisió de les previsions per l’impacte de la crisi sanitària del Covid-19, així com les mesures projectades per l’Executiu per pal·liar els efectes de la crisi a uns dies de l’inici de la desescalada del confinament. L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) avala aquestes previsions tot i que tem que podrien quedar-se curtes. 

L’aturada de l’activitat es traduirà en una crisi que trunca la recuperació iniciada el 2014 i que no té precedents a què agafar-se. En el primer trimestre el descens ja va ser del 5,2% respecte al quart de l’any passat, el més gran des que es mantenen registres per part de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 1970. Segons Calviño, les previsions del Govern són «prudents» i en línia amb les plantejades per altres països. El Banc Central Europeu (BCE) ha calculat que el descens a l’eurozona es pot moure entre el 5% i el 12% i, com el Govern, pronostica que cap a la segona meitat de l’exercici es començarà a recobrar l’activitat, si bé no s’arribarà als nivells de finals del 2019 fins al 2022.

I a més planegen dubtes com quin serà el comportament d’uns consumidors que ja porten confinats gairebé dos mesos i que difícilment en una primera etapa, actuaran com ho feien abans de l’esclat de la pandèmia, avisen els experts.  

Calviño ha destacat que la caiguda de l’ocupació durant l’actual crisi és inferior a la registrada en l’anterior crisi del 2009, amb una pèrdua de 285.000 llocs de treball en el primer trimestre davant els més de 700.000 llocs de treball perduts en el primer trimestre del 2009. Segons la seva opinió, aquesta situació es deu a un paquet de mesures orientades a «evitar les conseqüències més estructurals», amb la complementació de la renda dels més vulnerables, amb avals de 100.000 milions per a les empreses i els autònoms i la protecció d’uns sis milions de persones mitjançant expedients de regulació d’ocupació temporal.

En tot cas, sí que s’ha notat en les hores treballades, amb un descens equiparable al del PIB, «que s’anirà recuperant progressivament a partir del tercer trimestre», segons la documentació remesa a Brussel·les. La taxa d’atur, després de disparar-se aquest any fins al 19%, s’anirà reduint paulatinament fins al 17,1% l’any que ve, segons les previsions del Govern. Calviño ha assegurat que tot i que la incertesa encara és molt gran, des de la segona quinzena d’abril s’observa una estabilització en indicadors d’alta freqüència com la demanda elèctrica, el pagament amb targetes o l’afiliació a la Seguretat Social.

Impacte fiscal i augment del dèficit

Com a conseqüència de totes aquestes mesures anticoronavirus, augmenta la despesa de l’Estat i es redueixen els ingressos «amb un gran impacte fiscal», segons va reconèixer Montero. Com a conseqüència, el dèficit públic es dispararà igual que el deute públic, però el Govern encara no hi aprofundeix gaire. A priori preveu que el dèficit públic arribi al 10,34% del PIB aquest any, fins als 115.671 milions d’euros, el dèficit més elevat des de l’any 2012, quan va arribar al 10,7%. La caiguda dels ingressos seria de l’ordre dels 25.700 milions respecte de l’any passat i un augment de la despesa pública de 10 punts percentuals del PIB, fins al 51,5%.

Les mesures posades en marxa per pal·liar la crisi provocaran aquest 2020 un augment de la despesa pública del 10,5%, fins als 576.714 milions d’euros, mentre que els ingressos cauran un 5,3%, fins als 461.043 milions. Per finançar el dèficit augmentarà l’endeutament. Per això el deute públic arriba a un màxim històric del 115,5 % del PIB el 2020, en tant que els interessos del pagament d’aquest deute pujaran un 2%, fins als 29.019 milions. 

Els programes d’estabilitat es remeten al Consell de Ministres de la Unió Europea i a la Comissió Europea des de 1999 juntament amb el programa nacional de reformes d’Espanya. La remissió s’efectua en compliment d’obligacions europees. Cada any, generalment el mes d’abril, tots els estats membres de la Unió Europea han de presentar davant la Comissió Europea els seus Programes Nacionals de Reformes (PNR) i els seus Programes d’Estabilitat. L’objectiu és coordinar les polítiques econòmiques nacionals i aconseguir els objectius establerts per a la Unió Europea en el seu conjunt.

Notícies relacionades

L'auge de les videotrucades o com ser multitud virtualment

Coronavirus a Catalunya: última hora del nombre de casos

Amb el programa d’estabilitat, la Comissió i els ministres d’economia avaluen si els estats membres van pel bon camí per assolir els objectius pressupostaris a mitjà termini, i per a això es basen en dos elements: l’anàlisi del saldo estructural i el valor de referència de la despesa.

En l’anterior programa d’estabilitat es preveia que Espanya registrés taxes de creixement i de creació d’ocupació superiors a les esperades per al conjunt de la zona euro, amb un creixement del PIB per al 2019 del 2,2% (després rebaixat al 2%), de l’1,9% el 2020 (actualitzat a l’1,6%) i de l’1,8% el 2021 i el 2022. El creixement de l’ocupació s’havia de mantenir per sota de l’increment del PIB, amb taxes de variació de l’ocupació equivalent a temps complet de l’1,6% el 2022. Aquelles previsions van quedar escombrades pel coronavirus.