Les claus de les previsions del Govern

Prestacions per mitigar el cop

Segons l’actualització del programa d’estabilitat remesa  pel Govern a Brussel·les, una de les variables que permeten mitigar els efectes de la crisi del coronavirus a nivell social i econòmic són les mesures com els expedients de regulació temporal d’ocupació (ertos) o prestracions especials per a autònoms, així com els avals de l’ICO  per facilitar liquiditat a les empreses. Entre ertos i diferents prestacions, un total de 7.162.000 persones reben algun recolzament econòmic, fet que suposa entorn del 30% del total de la població ocupada. Aquestes mesures formen part del que el president del Govern, Pedro Sánchez, va denominar l’«escut social» davant la crisi.

Factura de 138.923 milions

Segons el Govern espanyol, el cost de les mesures aplicades per minimitzar l’efecte de la crisi del coronavirus ja és de 138.923 milions d’euros. En el capítol de les despeses es preveuen 28.403 milions d’euros que es divideixen en un crèdit extraordinari per a Sanitat de 1.400 milions d’euros, entregues a compte a les autonomies per 2.867 milions, despeses relacionades amb ertos per 17.894 milions d’euros i baixes laborals per 1.355 milions. En el camp d’ingressos es preveu una minoració per 6.120 milions, per la reducció de l’IVA al 0% en compres sanitàries (1.022 milions); prestació extraordinària per cessament (981 milions); i exempcions i moratòries en cotitzacions socials (2.907 milions). En termes de proveir liquiditat a les empreses s’han previst 104.400 milions, fonamentalment en forma de crèdits ICO.

Una caiguda sense parió 

L’ensorrament que experimentarà l’economia espanyola, que el Govern ha situat en el 9,2% no s’ha vist mai en temps de pau. De fet, el descens trimestral experimentat en el primer trimestre, del 5,2%, manca de precedents en tota la sèrie històrica elbaorada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que va començar a fer-se el 1970. I anteriorment, una caiguda abrupta de tal magnitud només es trobaria en el període de la guerra civil espanyola, fa més de 80 anys. El creixement del PIB va ser l’any passat del 2% i amb l’alça prevista del 6,8% no es recuperarà el nivell precrisi fins almenys el 2022. 

El consum, la gran víctima 

Notícies relacionades

Santacreu: "No podem tenir una Administració tan dificultosa"

La Caixa aspira a arribar a una «participació rellevant» a Puig

El consum de les llars i de les famílies, un dels components que més pesa en el producte interior brut (PIB) és una de les grans víctimes d’aquesta crisi. El Govern estima que es produirà un descens d’aquesta variable del 8,8% aquest, després d’un creixement de l’1,1%. Com succeeix amb el conjunt de l’economia la recuperació es quedarà a mitges, amb el 4,7% el 2021. Un altre element que pateix són les importacions, amb una caiguda del 31% aquest any, així com la inversió, que es desplomarà el 25,5%. També les exportacions es veuran afectades amb la crisi, amb una caiguda del 27,1%. 

Més caiguda però més recuperació

El Govern considera que ha sigut prudent a l’estimar un descens del 9,2% del PIB aquest any. El Banc d’Espanya va dibuixar la setmana passada un escenari amb una caiguda del 6,6% i del 13,6% en la pitjor de les opcions. El BCE, per la seva banda, parla d’entre el 5% i el 12% i el Fons Monetari Internacional (FMI) en el seu últim informe anual de primavera va calcular que l’enfonsament de l’economia espanyola seria aquest any del 8%, menor que el que estima l’Executiu de Pedro Sánchez; i que la recuperació seria del 4,3%, molt menor que el que preveu el Govern, que és molt més optimista i situa el creixement per al 2021 en el 6,8%.