Bankia va guanyar el 54% menys fins al març pel coronavirus

Els bancs es preparen per encaixar el cop econòmic del coronavirus. Com va fer el Santander en la vigília, Bankia ha anunciat aquest dimecres una provisió extraordinària de 125 milions d’euros per afrontar les pèrdues que li causarà la pandèmia i ha apuntat que continuarà engreixant aquesta guardiola al llarg de l’any. Com a conseqüència d’això, el seu benefici del primer trimestre va caure un 54%, des dels 205 milions que va obtenir en el mateix període de l’any passat fins als 94 milions. Sense aquest efecte, la caiguda hauria sigut de l’11,3%.

L’entitat està treballant amb unes previsions econòmiques similars a les del Banc d’Espanya (caiguda del PIB d’entre el 6,8% i el 12,4% aquest any i recuperació d’entre el 5,5% i el 8,5% el 2021). Aquest escenari l’ha portat a calcular que el cost del risc (provisions a fer sobre el total del crèdit) es mantindrà entorn dels 60 punts bàsics l’any, molt per sobre dels 25 punts bàsics de l’any passat, davant de la necessitat de fer front a uns impagaments de clients que creixeran i a la depreciació del valor de certs actius.

En una roda de premsa a distància, el seu conseller delegat, José Sevilla, ha descartat que Espanya necessiti un rescat europeu pel cost de la malaltia per a les finances públiques i s’ha mostrat convençut que tant el Govern com l’oposició  «estan provant de fer el que consideren millor per als ciutadans», però els ha exhortat a «arribar a consensos» perquè «junts és més fàcil» sortir de la crisi. En aquesta línia, els ha instat a arribar a uns nous Pactes de la Moncloa: «No sé si és possible, però és desitjable arribar a acords per afavorir la ràpida recuperació econòmica del nostre país». 

L’executiu, així, ha defensat que la «situació d’emergència» generada per la malaltia provocarà una «pèrdua de riquesa que cal cobrir» amb mesures que mantinguin la renda de les famílies i recolzin les empreses per «no deixar ningú enrere». En aquest sentit, ha demanat l’Executiu que «flexibilitzi» els ertos per afavorir que les empreses els puguin «desescalar» de manera gradual. Quant a la renda mínima vital, ha diferenciat entre una mesura temporal i una de permanent, de la qual ha instat a considerar-ne els efectes en l’economia submergida i l’«aproximació» al mercat laboral dels beneficiaris.

Privatització

Sevilla també ha considerat que es podrien nacionalitzar empreses de manera temporal si és necessari, però ha afirmat que no creu que estigui «sobre la taula de ningú» convertir Bankia en un banc públic de manera permanent com ha defensat tradicionalment Unides Podem, una opció que els gestors del banc controlat per l’Estat rebutgen. En aquesta línia, no ha volgut valorar si la situació actual fa més probable que el Govern fusioni Bankia amb una altra entitat en lloc d’anar venent-la al mercat per avançar en la seva privatització: «Ara mateix el ‘timing’ per a qualsevol d’aquestes opcions és dolent» per la caiguda dels bancs en borsa. 

L’Executiu ha apuntat també que el banc ha rebut ja sol·licituds d’empreses de crèdits amb aval públic de l’ICO per valor de 7.320 milions d’euros i que ja ha atorgat el 75% de la quota que li va correspondre dels primers 40.000 milions aprovats pel Govern. Bankia, segons ha explicat, està mantenint els preus amb un tipus mitjà del 2%, però ha allargat a cinc anys el termini de la majoria dels préstecs amb un any de carència, unes condicions que ha assegurat que no hauria pogut oferir sense la garantia pública.

Notícies relacionades

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Bankinter va guanyar 201 milions d’euros fins al març, un 9% més

Sevilla s’ha mostrat comprensiu amb les «queixes» d’alguns col·lectius empresarials, però ha mantingut que només es produeixen errors i retards «puntuals» i que les operacions que rebutja són bàsicament les que proven de finançar «morositat encoberta», com va fixar l’Executiu. Quant a les sol·licituds de moratòries en el pagament de crèdits, el banc n’ha rebut més de 19.400 en hipoteques i més de 14.100 en consum. Suposen el 3% i el 2% de la cartera, però se n’aniran «fàcilment al doble».

El banquer, així mateix, ha descartat que l’entitat tanqui l’any amb pèrdues, tot i que ha reconegut que el benefici «no serà enorme». També ha apuntat que els consellers executius han seguit les recomanacions de les autoritats bancàries i han renunciat al seu sou variable d’aquest any. Quant al dividend extraordinari que el banc es va comprometre a pagar aquest any el 2018 i que ha retardat també a instàncies públiques, ha assegurat que «és aviat» per avançar si podrà pagar-lo o no el 2021.