EMMAGATZEMATGE SATURAT
El preu del petroli torna a caure el 4%, i el Texas, el 12,5%
La limitació dels sistemes d'emmagatzematge per regular la caiguda de la demanda influeix en els preus
El desajust entre producció i demanda causa una creixent inestabilitat
-FOTODELDÍA-EPA8780. SIGNAL HILL, 22/04/2020.- Detalle de una bomba de varilla de una planta petrolífera en Signal Hill, California, EE. UU., El 21 de abril de 2020. Los precios del petróleo en EEUU cotizaron en negativo el 20 de abril, tras la reducción de la demanda debido a las medidas de bloqueo establecidas por la pandemia de coronavirus. EFE/EPA/ETIENNE LAURENT /
El preu del petroli va tornar aquest dimarts a caure als mercats internacionals en una nova mostra de debilitat com a conseqüència de la caiguda de la demanda per la crisi del coronavirus. Després de la forta caiguda registrada dilluns, el Brent –la varietat de referència a Europa– baixa el 4%, mentre que als EUA, el Texas ho ha fet un 12,5% (fora de l’horari oficial de l’obertura del mercat). A les 7.00, el preu del barril del cru Brent per a entrega el juny –els futurs del qual vencen aquest dijous–, baixava el 4,15%, fins als 19,18 dòlars. Dilluns, el Brent va retallar el seu preu el 7,03%, una caiguda superada pel petroli intermedi de Texas (WTI), que es va desplomar més del 24%.
El mercat petrolier està a mig camí de l’especulació financera i els embats de l’economia real. Els seus preus reflecteixen expectatives (especulació) però també els efectes directes de la caiguda de la demanda. Els fons d’inversió desfan posicions o compromisos davant la previsió d’una economia real feble i menor activitat industrial i del transport. Mentrestant, l’extracció s’ha mantingut malgrat la caiguda del consum i la capacitat d’emmagatzemament que regula els preus voreja nivells de saturació. Amb aquests magatzems plens, tant els països de l’OPEP com els EUA han retallat la producció davant el que els experts han descrit com a enorme excés de cru al món, tot i que països com el Brasil han intentat compensar la caiguda de preus amb més producció.
La falta d’espai per emmagatzemar els excedents de producció als EUA davant la caiguda de la demanda ha furtat el sistema petrolier mundial d’un mecanisme bàsic de regulació de preus. Vaixells, oleoductes i sitges emmagatzemen petroli a l’espera de comprador, però els preus cauen davant de la impossibilitat d’emmagatzemar més i la falta de demanda.
El barril de petroli mexicà va registrar aquest dilluns el segon preu més baix de la seva història a l’arribar a 6,55 dòlars, després que toqués fons justament fa una setmana i després d’una caiguda del 23,2%, o 1,98 dòlars, respecte dels 8,53 dòlars de divendres passat.
En un comunicat dirigit a inversors, la companyia estatal Petróleos Mexicanos (Pemex) explica que la caiguda dels preus es deu a «la reducció temporal de les activitats econòmiques a pràcticament tots els països del món, amb un efecte directe i immediat sobre el nivell de consum de combustibles fòssils». Pemex és un exemple clar d’estratègia de les companyies davant de l’actual situació; ha anunciat la reducció de les inversions en uns 1.630 milions de dòlars, mentre que el Govern mexicà li ha atorgat un benefici fiscal addicional per uns 2.613 milions de dòlars per a la seva aplicació en la resta d’aquest exercici fiscal.
La petroliera britànica BP va registrar pèrdues de 4.365 milions de dòlars (4.031 milions d’euros) en el primer trimestre del 2020, davant el benefici net atribuït de 2.934 milions de dòlars (2.710 milions d’euros) comptabilitzat en el mateix període de l’any anterior, com a conseqüència del doble impacte negatiu de la caiguda del preu del petroli i la pandèmia de Covid-19. Els resultats de BP són una mostra de l’efecte de la paralització industrial en actors rellevants del sector.
