La renda mínima de la Generalitat només cobreix el 7% de la població en risc de pobresa

La Generalitat de Catalunya ha demanat al Govern que el seu nou projecte d’ingrés mínim vital, anunciat a partir del maig, sigui complementable amb l’actual prestació de Renda Garantida de Ciutadania (RGC). Un subsidi que actualment perceben 127.711 persones, cosa que representa el 7% dels 1,8 milions de persones que viuen en risc de pobresa o exclusió social a Catalunya; segons les dades dels beneficiaris actualitzades aquest diumenge per la Generalitat. La pretensió del projecte anunciat pel Govern central és la de donar cobertura a tres milions de persones, el 25% de la població en risc d’exclusió a tot Espanya. Des del Departament de Treball han manifestat aquest diumenge, mitjançant un comunicat, la seva inquietud davant la possibilitat que la nova prestació que pretén introduir el Govern tingui «un impacte negatiu» sobre el subsidi català.

Et pot interesar

El ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ultima el que serà el primer projecte de renda mínima a nivell de tot Espanya. Fins ara únicament hi ha hagut projectes d’ingrés mínim a nivell autonòmic i un d’aquests és la Renda Garantida de Ciutadania; que és operativa des del 2017 (quan va substituir l’antic PIRMI). La informació avançada fins ara per Escrivá és que el projecte d’ingrés mínim vital serà compatible inicialment amb els subsidis que hi ha a nivell autonòmic. Una línia que la proposta elaborada pel mateix Escrivá quan era al capdavant de l’Airef descartava, per considerar que dispara el cost per les duplicitats.

Aquest diumenge, la conselleria liderada per Chakir el Homrani ha allargat la mà a l’equip d’Escrivá per «coordinar conjuntament les polítiques de protecció i inserció sociolaboral, sempre dins el respectiu marc competencial», segons ha remarcat la Generalitat en el seu comunicat. El Departament de Treball també ha plantejat que les persones que sol·licitin la nova prestació del Govern i provinguin de la RGC disposin d’un accés «àgil, ràpid i senzill», de manera que els requisits ja comprovats per les comunitats autònomes siguin convalidables, desburocratitzant tot el procés de tramitació. Precisament, la lentitud i l’excés de traves burocràtiques ha sigut unes de les crítiques recurrents entre les entitats del tercer sector sobre la manera de procedir de la Generalitat fins ara.