El Govern ajorna el pagament d'impostos a pimes i autònoms fins al 20 de maig

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts l’anunciada ampliació del termini màxim de presentació i pagament de les declaracions i autoliquidacions d’impostos  per a autònoms i pimes des del 20 d’abril fins al 20 de maig. La portaveu del Govern i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha apuntat que la mesura beneficiarà entorn de 3,4 milions de contribuents, el 95% del total de treballadors per compte propi i companyies que havien d’abonar tributs a l’abril, per als quals suposarà una «injecció de liquiditat», de 3.558 milions d’euros. 

«No hauran de presentar ni pagar imposats a l’abril», ha destacat abans d’assegurar que es tracta d’una «mesura afegida per facilitar el compliment de les obligacions tributàries, però sobretot per continuar injectant liquiditat en el conjunt de les nostres empreses». La iniciativa, ha explicat, beneficiarà els que facturin fins a 600.000 euros i afectarà la declaració trimestral de l’IVA i el pagament fraccionat de les retencions de l’IRPF i de l’impost de societats. El termini per a l’abonament d’aquests tributs que estigui domiciliat, per la seva part, s’amplia del 15 d’abril al 15 de maig. Amb independència del moment de la presentació, tots els càrrecs es realitzaran el 20 de maig, incloent les declaracions presentades abans del 15 d’abril.

La mesura respon a un clamor empresarial en les últimes setmanes d’organitzacions com l’Associació Espanyola d’Assessors Fiscals (Aedaf), el Consell General d’Economistes, i les principals patronals d’autònoms (ATA, UPTA i Uatae), els tècnics d’Hisenda (Gestha) i fins i tot el Defensor del Poble. ATA ha donat la «benvinguda» a la moratòria aprovada, però ha criticat que el Govern «torna a reaccionar tard», mentre ha advertit que «ningú assegura que el 20 de maig hagi tornat l’activitat a la normalitat o si hi haurà sectors que segueixin tancats o confinats». Foment va valorar positivament la mesura, però va afirmar que s’hauria d’ampliar fins al juny, mentre que Pimec també l’ha valorat de forma positiva, però ha alertat que és «insuficient».

Mesures ambicioses

Davant aquestes reclamacions, Montero ha defensat l’acció de l’Executiu: «Des del primer moment, el Govern va adoptant mesures ambicioses per defensar al nostre teixit productiu, que està format sobretot per autònoms i pimes, i continuarem monitorant aquesta situació per actuar allà on sigui necessari». En aquesta línia, ha recordat la moratòria de sis mesos, els tres primers sense interessos, impulsada a mitjans de març per a l’ajornament de fins a 30.000 euros en impostos a la qual es poden acollir el 99,8% dels autònoms i el 94% de les pimes, amb un impacte màxim de 14.000 milions.

Així mateix, ha reiterat que el Govern està treballant per permetre que els autònoms puguin renunciar a tributar pel sistema de mòduls i passar-se al sistema d’estimació directa. La mesura finalment no ha sigut aprovada aquest dimarts, però Montero ha assegurat que se li donarà el vistiplau «ben aviat». A més, ha deixat la porta oberta a prendre mesures tributàries que afavoreixin les grans empreses. La «prioritat» de l’Executiu, ha sostingut, són les pimes i els autònoms, però Hisenda està «estudiant» quines iniciatives podrien beneficiar les grans companyies «en la mesura» en què l’Estat se les pugui permetre.

Renda mínima

La ministra, d’altra banda, ha descartat que el Govern estigui a punt d’aprovar una renda mínima pont abans de donar llum verda a la renda mínima vital, com ha defensat el vicepresident d’Assumptes Socials, Pablo Iglesias. L’Executiu, ha sostingut, està treballant «de forma incansable» en el disseny de la renda mínima, un «compromís que forma part de l’acord programàtic» per a la legislatura del PSOE i Unides Podem. «No són mesures que es puguin improvisar ni que es puguin dissenyar d’un moment per l’altre perquè és una prestació que ha vingut per quedar-se», ha dit després d’afirmar que «aquest és el camí que el Govern ha decidit transitar».

Montero, així, ha mantingut que es tracta d’un «projecte ambiciós» que requereix la coordinació amb els ajuts que ja presten algunes comunitats autònomes. El que està fent ara l’Executiu, ha prosseguit, és «accelerar» els tràmits i treballs preparatoris «per part del ministre [d’Inclusió i Seguretat Social, José Luis] Escrivá, que és el competent, en coordinació amb la Vicepresidència d’Assumptes Econòmics» i amb l’objectiu de posar-la en marxa «en pocs mesos».

Avals públics

Notícies relacionades

Arriba el juny: bon mes per a aquests jubilats que cobraran 6.000 euros

Santacreu: "No podem tenir una Administració tan dificultosa"

La responsable dels comptes públics, addicionalment, ha actualitzat les xifres d’utilització de la línia d’avals públics per a crèdits a empreses i autònoms. Fins a la data, els bancs i l’Institut de Crèdit Oficial (que ha de donar llum verda als préstecs de més de 50 milions d’euros) han autoritzat 48.542 operacions, en les quals l’Estat ha avalat 4.739 milions d’euros (3.635 milions a pimes i autònoms), amb un finançament total concedit de 6.129 milions (la garantia pública cobreix fins al 80% del risc, però les entitats financeres n’assumeixen la resta).

Montero ha assegurat que aquestes garanties constitueixen un «autèntic salvavides» per a les empreses, ja que beneficiaran entorn d’1,3 milions de companyies. Així mateix, ha tornat a deixar la porta oberta a canviar les característiques i condicions de la línia en els següents trams que s’aniran aprovant (de moment se n’han alliberat dos de 20.000 milions d’euros cada un sobre un total de 100.000 milions d’euros). Es farà, ha explicat, si es detecta que hi ha algun sector empresarial amb «dificultats per accedir» als préstecs avalats o es percep que és convenient retirar «algun requisit» per beneficiar-se’n.