França preveu aquest any la pitjor recessió des de la segona guerra mundial

La decisió del president Emmanuel Macron de mantenir un estricte confinament fins al pròxim 11 de maig per fer front a l’epidèmia de coronavirus ha obligat el Govern francès a revisar a la baixa les seves previsions econòmiques per al 2020.

Si fa tot just cinc dies calculava que el creixement es desplomaria un 6%, aquest dimarts augura una caiguda del 8%. El dèficit passarà del 7,6% al 9% del PIB i el deute es dispararà fins al 115%, segons han anunciat els ministres d’Economia, Bruno Le Maire, i de Comptes Públics, Gérald Darmanin.

Unes xifres inèdites des del final de la segona guerra mundial, que van acompanyades d’un pla d’urgència destinat a mantenir a la superfície nombroses empreses, dotat amb 110.000 milions d’euros, 10.000 milions més que fa una setmana.

«Tenim una previsió de creixement del -8% en el projecte de llei de finances que presentaré demà en el Consell de Ministres, per tenir en compte els 15 dies de confinament suplementari a principis del mes de maig», ha explicat Le Maire a RMC.

El ministre s’ha mostrat molt prudent, donant a entendre que les previsions podrien ser fins i tot pitjors en vista de la situació econòmica nacional, europea i internacional.

Incertesa

«Quan veiem la incertesa que pesa sobre el risc d’una nova crisi sanitària a l’Àsia, les incerteses sobre el creixement nord-americà, la situació dels grans països emergents, l’Amèrica Llatina o el continent africà, cal prendre aquestes previsions amb molta prudència. Ens agradaria quedar-nos aquí», ha dit.

La despesa pública per fer front a la urgència de nombrosos sectors d’activitat també ha sigut revisada a l’alça i el fons per a empreses estarà dotat amb 110.000 milions d’euros, ha anunciat Darmanin a France Info.

Notícies relacionades

Coronavirus a Espanya i el món: Última hora de la Covid | Notícies en DIRECTE

L'avanç del Covid-19 al Brasil amenaça els pobles originaris

L’Executiu puja fins als 24.000 milions d’euros el pressupost per als ertos, que afecten 8 milions de treballadors, i obre la porta a anul·lar els pagaments a la seguretat social i les càrregues fiscals d’empreses amb problemes, especialment en el cas de restaurants i hotels, on l’activitat és pràcticament nul·la.

En tot cas, descarta recórrer a la via impositiva per tapar el forat del dèficit públic. «La solució no pot ser en una pujada d’impostos», ha indicat Darmanin.