24 d’oct 2020

Anar al contingut

DISTRIBUCIÓ

Previsions funestes per al sector de la moda pel coronavirus

La consultora EY adverteix que la crisi pel tancament de botigues pot convertir-se en estructural

Un terç dels llocs de treball estan en perill amb una caiguda de la facturació del 40% aquest any

Eduardo López Alonso

Previsions funestes per al sector de la moda pel coronavirus

JORDI COTRINA

El sector de la moda a Espanya afronta un veritable terratrèmol estructural després del confinament causat per la pandèmia del coronavirus. Les botigues de moda suposen entorn del 2,8% del PIB d’Espanya i concentren el 4,1% del mercat laboral, el 9% de les exportacions i depenen en gran mesura del turisme (el 13% de la facturació mundial respon a les compres de turistes). I aquest pastís milionari està actualment en perill amb el coronavirus i les seves temibles conseqüències. Segons la consultora EY, «la possibilitat que desapareguin empreses posa en risc un terç dels llocs de treball actuals i el 25% del sector». Globalment, al marge dels resultats de cada empresa, les vendes van caure l’any passat el 19%, segons la consultora, i la crisi del coronavirus amenaça d’aguditzar encara més aquesta tendència. Dades de Boston Consultoria Group apunten que les consqüències del Covid-19 suposaran un retrocés dels ingressos de l’ordre del 40% aquest any i que la recuperació no és previsible fins més enllà del 2021. 

L’anunci aquest dilluns d’Inditex que suspèn l’expedient de regulació d’ocupació a l’abril ha sigut interpretat per alguns com un acte de bona voluntat abans del que ha d’arribar per a totes les firmes del sector. La bona posició de caixa de la companyia li permet afrontar el primer cop de la crisi amb enteresa, però la situació té un horitzó una mica més complicat. Els protocols de seguretat que hauran d’incorporar les firmes de moda en els pròxims mesos conviden a pensar que les botigues hauran d’estar menys saturades i els plantejaments del passat que prioritzaven el ple de botigues hauran de ser revisats. Fins i tot les polítiques de preus baixos pot ser que estiguin en perill si la rendibilitat de les botigues cau en picat. 

Crisi estructural per al futur

EY i Boston vaticinen un futur immediat per al sector tèxtil molt negre, tot i que ofereixen també alternatives i propostes per minimitzar la situació. L’‘Informe sobre el sector de la moda a Espanya. Anàlisi de l’impacte de la crisi del Covid-19’, assegura que la pandèmia arriba en un moment de debilitat sectorial i perspectives clares de desfeta, amb una caiguda de vendes de l’ordre del 70% durant el confinament i un escàs interès dels consumidors en la compra ‘online’. Segons aquest informe, «el tancament de botigues i empreses, motivat per les mesures de confinament, es pot tornar estructural una vegada superada la pandèmia». «Això obligarà alguns comerços a reduir plantilles i tancar punts de venda i n’abocarà d’altres a la desaparició».

Els analistes recolzen les seves previsions malastrugues en els costos fixos que tenen les firmes de moda, uns costos operatius que de mitjana suposen el 50% de la facturació. Aquests costos inclouen des dels salaris dels empleats (del 13% al 20% de la facturació), el pagament de lloguers (entre el 15% i el 20%), l’inventari de producte adquirit o pagat per a la seva venda (el 10%), i altres despeses operatives, com impostos. 

Segons els càlculs d’EY, la majoria d’empreses de moda ja han desemborsat al voltant del 20% del cost anual previst de l’inventari i bona part no podrà vendre’s. 

Rebaixes

Segons ModaEspaña, amb «els desajustos en les temporades, l’acumulació de l’estoc ja produït i servit, i altres problemàtiques generades pel context actual, valorem que s’ha de buscar un equilibri de cara a ordenar la venda, sense que es dugui a terme una regularització del període de rebaixes». En el sector comercial han crescut les veus en els últims dies a favor de posposar l’inici de les rebaixes per no erosionar encara més els comptes dels establiments.

Per esmenar una situació extensible a bona part del comerç o negocis que s’han vist obligats a paralitzar l’activitat durant el confinament, l’estudi considera fonamental la «condonació de rendes i la renegociació bilateral de contractes d’arrendaments, amb efectes des de l’inici de l’estat d’alarma i almenys fins als sis mesos següents al seu acabament». També defensa l’«establiment de criteris interpretatius vinculants pel Ministeri d’Hisenda sobre la incidència de l’IVA en la moratòria o condonació de la renda, així com en la renegociació contractual».

Els experts d’EY i Boston preveuen que les mesures laborals aplicades no seran suficients i aconsellen a les empreses del sector tèxtil que preparin el terreny per a futures mesures laborals en funció de l’impacte de la crisi. Així, diuen que el compromís de manteniment de l’ocupació durant sis mesos podria no poder mantenir-se davant de la previsió que les causes econòmiques, organitzatives o de producció que requereixin mesures de reestructuració es mantinguin a mitjà termini. 

A més, apunten a la necessitat de mesures de flexibilitat laboral que permetin que la plantilla pugui complir tasques i funcions diferents a les fixades en conveni. Per exemple, que personal de botiga pugui exercir funcions de logística o emmagatzematge, per exemple.

Com a colofó, l’estudi aconsella que per minimitzar els efectes del tancament comercial, durant la fase de reobertura s’apliquin horaris més flexibles, potser amb horaris d’obertura més amplis, per compensar les limitacions d’aforament. 

En matèria fiscal, els analistes s’alineen amb les peticions empresarials en general, en la línia d’«alleujar» la pressió tributària durant el període de confinament i la fase de reobertura de botigues. Les mesures es dirigirien a ajornar el pagament d’impostos, la suspensió d’exaccions, la flexibilització de requisits i l’establiment de determinats beneficis fiscals en l’impost de societats, IVA i IRPF.