a Catalunya

La Cambra xifra la pèrdua d'ingressos en turisme, lleure i comerç en 5.600 milions

La institució insta els sectors sense acomiadaments i els seus treballadors a protagonitzar l'increment de la despesa en consum per animar a la recuperació

Els que mantinguin la feina podran aportar 2.200 milions a l'economia catalana, segons la Cambra

zentauroepp14958012 billetes euro181214102929

zentauroepp14958012 billetes euro181214102929 / ANDREA COMAS

3
Es llegeix en minuts
Eduardo López Alonso
Eduardo López Alonso

Periodista @Elabcn

ver +

La Cambra de Comerç de Barcelona estima que el mes i mig de confinament previst per frenar el coronavirus suposarà una pèrdua d’ingressos per al sector del turisme, restauració, comerç i lleure a Catalunya d’uns 5.600 milions d’euros. Però el servei d’estudis de la institució aporta una visió menys malastruga de la situació, ja que considera que l’actual confinament té l’efecte col·lateral d’incrementar la capacitat d’estalvi de molts ciutadans, amb rendes que tornaran al mercat en forma de consum, almenys en part. Així, la Cambra estima també que un 40% d’aquests 5.600 milions, uns 2.200 milions d’euros, seran estalvi que hauran acumulat els catalans –uns tres milions– que s’hagin vist menys afectats per aquesta crisi sanitària, a raó de 742 euros per persona.

Aquesta ‘enginyeria macroeconòmica’ de la Cambra la porta a aconsellar a aquests consumidors que han quedat al marge de les restriccions d’ocupació incrementar la despesa al finalitzar el període de confinament, amb més optimisme que els que han vist perillar les seves perspectives laborals. Serien els protagonistes de la més que anomenada recuperació en forma de ‘V’, que per a alguns té més aparences de ser ‘U’ i, fins i tot, una dent de serra amb tendència baixista. 

La Cambra afirma que si aquests 2.200 milions es destinessin al consum una vegada que s’aixequi el confinament, això tindria un impacte positiu en el PIB d’unes 9 dècimes, una cosa que des de la perspectiva actual resulta un bàlsam econòmic que cal tenir en compte. Comerç, restauració, turisme, lleure i cultura han de ser els grans beneficiats d’aquesta sortida ordenada del confinament i de l’increment de la despesa interior.

Turisme interior

Turisme interiorLes perspectives que sigui el turisme interior el més factible l’estiu que ve hauria d’ajudar a aquesta recuperació. D’altra banda, els 19,3 milions de turistes estrangers que van arribar a Catalunya l’any passat, amb una despesa conjunta de 21.000 milions d’euros, serà difícil que tornin, ni tan sols en part.

La Cambra admet que tenint en compte que la renda familiar disponible per habitant a Catalunya se situa en 18.900 euros a l’any o 1.547 euros al mes, un confinament entre el 14 de març i el 30 d’abril pot permetre a un català no afectat econòmicament per aquesta crisi estalviar entorn del 32% del seu sou, és a dir, uns 495 euros, que seran 742 euros en un període de mes i mig. La hipòtesi és que dos milions de treballadors a Catalunya no es veuran afectats significativament per aquesta crisi i hauran tingut escasses possibilitats de gastar els seus diners. Si es compleix aquesta previsió, uns tres milions de catalans estaran en disposició d’augmentar el seu consum per habitant en els mesos posteriors al confinament. 

Sectors sense acomiadaments

Si es pregunta a quins sectors d’activitat estan aquests treballadors que romanen al marge dels ertos la resposta no és tan complicada. Un dels més clars és el de l’alimentació, ja que com a sector ha quedat englobat als sectors essencials de l’economia. Tant fabricants com distribució. A més, en aquests sectors és possible que les empreses distribueixin entre els empleats plus per dedicació i alça d’ingressos. 

Un altre dels sectors indirectament beneficiats pel coronavirus és el farmacèutic, amb un increment d’ingressos dels laboratoris, però també de les farmàcies, per exemple. També el sector químic, considerat essencial perquè és proveïdor fonamental del sector sanitari i alimentari.

Les empreses de serveis com les energètiques i subministradores també tenen les seves plantilles a ple rendiment, igual que els bancs, que trobaran en les dificultats de les empreses i particulars terreny abonat per a noves iniciatives creditícies.

Notícies relacionades

Algunes firmes no adscrites a serveis essencials també poden haver incrementat la seva activitat gràcies al comerç electrònic, i, a més, la demanda sobtada podria consolidar-se en els pròxims mesos. Un altre sector és l’assegurador, ja que la xifra de sinistres s’ha desplomat amb el confinament, no s’han pogut renegociar les pòlisses i el compte de pèrdues i guanys de les companyies lluiran en temps de crisi generalitzada.

La indústria reconvertida també farà que els seus empleats trampegin la situació desencadenada pel coronavirus amb esgotament però sense minves en les nòmines. I, per descomptat, els funcionaris de tot tipus, que després del confinament mantenen les seves nòmines i han hagut de retallar les despeses. Les firmes de transport també han mantingut l’activitat i, en alguns casos, fins i tot l’han augmentat, amb menys costos de combustible i més eficiència.