Tres de cada quatre euros de deute de la Generalitat tenen l'Estat com a creditor

Tres de cada quatre euros d’endeutament de la Generalitat tenen l’Estat  com a creditor. Fins al 31 de desembre passat, van ser 59.666 milions d’un passiu total de 79.060 milions, segons el Banc d’Espanya. 

A aquest augment de pes se suma que més de vuit de cada 10 euros (83,9%) de les necessitats de finançament de l’administració catalana ja es destinen a pagar préstecs de l’Estat a través del fons de liquiditat autonòmica (FLA) i altres instruments creats a partir del 2012 per facilitar el finançament de les autonomies, que des d’aquell any van veure com els mercats els van tancar les portes.

I aquesta progressió de l’Estat com a gairebé únic banquer de la Generalitat continuarà creixent fins a arribar al seu punt màxim el 2022, quan gairebé 9 de cada 10 euros de les necessitats de finançament les aportarà l’Estat per recuperar els préstecs atorgats a través dels diferents instruments de liquiditat, segons les estimacions fetes pel mateix Govern català a través de la Vicepresidència i la Conselleria d’Economia. Amb la dràstica reducció que s’ha produït en el dèficit, una bona part dels recursos que provenen dels mecanismes de liquiditat serveixen per pagar els préstecs de l’Estat: préstecs per pagar préstecs d’un mateix creditor.

El pes de l’Estat com a creditor ha anat pujant des del 13,2% del 2012 fins a la situació actual. El 2013 va ser del 30,6%; del 39,4% el 2014; del 59,9% el 2015; del 66,6% el 2016; del 70% el 2017, del 74,1% el 2018 i del 75,4% el 2019.

Màxim pel 2022

Després d’un màxim de dependència previst pel 2022, amb el 87,7% de les necessitats de finançament cobertes amb préstecs estatals anirà baixant fins a desaparèixer el 2030, si no és que la Generalitat obtingués abans altres vies de finançament com més préstecs d’entitats financeres, ja que l’emissió de deute encara sembla difícil.

A més, el coronavirus i la crisi que ha desencadenat poden modificar substancialment les coses. L’Executiu català ha calculat en uns 1.800 milions el cost de combatre l’epidèmia, cosa que suposa gairebé la cinquena part de la quantitat pressupostada per a Salut. Els pressupostos del 2020 encara no s’han pogut tramitar al portar Ciutadans el projecte davant el Consell de Garanties Estatutàries, cosa que torna a endarrerir la seva tramitació en una situació d’emergència com l’actual. Aquests comptes donarien un marge de 3.000 milions més de despesa respecte als del 2017, que continuen sent les que regeixen prorrogades en l’actualitat. Només en l’apartat de sanitat, l’increment previst és de 908 milions.

Sanejar els comptes

L’objectiu del vicepresident Pere Aragonès era, almenys fins no fa gaire, sanejar els comptes i complir els objectius de dèficit, deute i regla de la despesa. Això hauria de permetre, a mitjà termini, millorar la qualificació creditícia del deute català. Aquest està situat encara en els nivells del bo porqueria i amb una nota com la de Namíbia, segons Fitch, o la de la República Dominicana, Armènia o Bangladesh, segons Moody’s. Per poder anar a finançar-se als mercats es requereix superar aquesta qualificació especulativa.

Notícies relacionades

Borges ven a un fons el seu negoci agrícola de fruita seca

Catalunya en alemany

El 2018, la Generalitat va aconseguir per primera vegada complir els objectius establerts, cosa que va permetre deixar el FLA i recórrer a l’anomenada facilitat financera (FF) el 2019, un altre instrument que compta amb uns condicionants menys durs i que es va crear per a les autonomies que compleixen amb els criteris de l’estabilitat pressupostària. De tota manera, el 2019 l’Administració catalana va tornar a incomplir l’objectiu de dèficit, al tancar amb uns números vermells equivalents al 0,5% del PIB, cinc vegades més de l’autoritzat (0,1%), segons les dades de la Intervenció general de l’Estat (IGAE). El Govern català atribueix una bona part del desfasament a deutes pendents de l’Estat, com la devolució de l’IVA i l’incompliment dels acords de la Comissió Mixta d’Assumptes Econòmics.

Al seu torn, la Generalitat encara està subjecta al control reforçat dels seus comptes que el 2015 va imposar el llavors ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro (PP); i que l’Administració actual, la responsable de la qual és María Jesús Montero (PSOE), no ha considerat oportú aixecar. El Govern català insisteix en la necessitat que s’aixequi la mesura.