Mesures sanitàries i econòmiques

Calviño es resisteix al tancament total de l'activitat econòmica

Calviño advoca per «reorientar» l'activitat del país cap a béns i serveis prioritaris

Unides Podem exigeix una clausura total de tots els negocis, tret dels essencials

rosas52893797 cargamento mascarillas inditex aeropuerto zaragoza200323215235

rosas52893797 cargamento mascarillas inditex aeropuerto zaragoza200323215235 / Toni Galan

4
Es llegeix en minuts
Rosa María Sánchez

La vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, es resisteix a cedir a les pressions polítiques, científiques i d’un sector d’economistes que propugnen el tancament a Espanya de tota activitat productiva que no sigui essencial com a via per tallar d’arrel els contagis.

Des del punt de vista de Calviño, l’activitat econòmica ja s’ha frenat fins al màxim compatible amb poder garantir la prestació dels serveis essencials d’alimentació, aigua, gas, llum i sobretot, serveis sanitaris. «S’ha adoptat el catàleg de mesures més fort del nostre entorn», va dir dilluns Calviño en una roda de premsa conjunta amb el ministre de Sanitat, Salvador Illa, en la qual el debat sobre un possible tancament més gran de l’activitat empresarial es va convertir en el tema central. 

El repte ara, segons la vicepresidenta, és «reorientar» l’activitat productiva i industrial que resta en el país cap als béns i serveis prioritaris. I l’únic important –va afegir– és  garantir la seguretat de les persones que continuen treballant sense poder practicar el confinament. A més Calviño va apuntar que el Govern treballa en mesures addicionals per protegir les rendes dels col·lectius més vulnerables, i va citar les empleades de la llar, els aturats a qui se’ls ha esgotat la prestació i els treballadors que cuiden persones dependents.

I per explicar el seu punt de vista, Calviño va citar-ne un exemple: «Perquè un hospital funcioni fa falta que ho faci la indústria química que subministra productes, el transport que garanteix la logística i el moviment de malalts i treballadors i la indústria tèxtil que subministra equipament i l’alimentació», va explicar Calviño. 

Veus crítiques

La pregunta dels qui propugnen un tancament més gran de l’economia  és si activitats com la construcció són més essencials per al funcionament de l’economia que un restaurant o un bar, els negocis del qual van ser els primers a ser clausurats.

Des d’Unides Podem es promou «el tancament total» de les activitats productives tret de les que siguin essencials, informa Miguel Ángel Rodríguez. També des de Més PaísERC ha avançat que s’abstindrà en la votació del decret de pròrroga d’estat d’alarma si el Govern no opta pel confinament total, exceptuant serveis essencials. I el líder del PP, Pablo Casado, va recolzar el tancament total de l’activitat en determinades comunitats autònomes, com Múrcia.

La seguretat, abans que res

Després de reunir-se amb la vicepresidenta Calviño i amb els titulars d’IndústriaAgricultura, Treball, Transició Energètica i Inclusió, els sindicats UGT i CCOO van advocar per continuar l’activitat només en els casos en els quals es puguin garantir els protocols de seguretat. «És evident que hi ha nombroses activitats que no s’han de paralitzar i altres que han de reconvertir-se temporalment», van dir UGT i CCOO, però tota activitat que no compleixi els protocols de seguretat «s’han de cancel·lar».

Les patronals CEOE i Cepyme també van participar en la trobada telemàtica amb el Govern. Des del punt de vista de Foment del Treball (integrada a CEOE), el confinament total «no és una mesura proporcionada» ja que «podria comprometre seriosament el normal funcionament dels serveis essencials. Fins i tot dels sanitaris». Segons la patronal, «el confinament total es pot substituir per l’adopció de totes les mesures de protecció necessàries».

El problema és l’absència de prou material per garantir-ho i és allà on el Govern espera la participació del sector privat. El ministre Illa va agrair la «col·laboració» d’empreses per produir a Espanya equips de protecció.

La resposta arribarà el cap de setmana

Des d’un punt de vista purament econòmic, és evident que un tancament més gran de l’activitat provocaria una recessió més gran mentre duri. Però l’economista Josep Lladós, de la Universitat Oberta de Cataluna (UOC), considera que la mesura ajudaria a frenar la pandèmia i que aquest enfonsament més gran de la producció en un o dos trimestres continuaria amb un rebot encara més gran, «amb la qual cosa, la caiguda mitjana anual podria ser la mateixa» però la malaltia s’hauria controlat abans.

Segons Lladós, un tancament dràstic de l’activitat podria provocar una caiguda anual del PIB entre el 4% i el 8% en un trimestre (la pitjor caiguda trimestral en l’anterior crisi va ser del 4,4%, en el segon trimestre del 2009), però després vindria el rebot.

Apel·lant a la cèlebre imatge de les dues corbes amb la qual els experts sanitaris expliquen la conveniència d’evitar un pic ràpid dels contagis i afavorir una corba més aplanada per no saturar els serveis sanitaris, aquest economista crida a capgirar la corba, com si es reflectís en un mirall. «En el cas de l’economia és al revés, és preferible un enfonsament ràpid per concentrar tot l’efecte en molt poc temps i sortir abans de la recessió», assegura.

Notícies relacionades

El punt crucial del debat serà el pròxim cap de setmana. «Aleshores es compliran dues setmanes de les actuals mesures de confinament. Si la corba dels contagis cedeix, podrem pensar que han sigut eficaços. Si no, el Govern no tindrà més remei anar a un tancament més gran», apunta l’economista.

’Economia de guerra’ i ‘economia d’intervenció’

Des del seu punt de vista, el convenient no seria anar a un llistat de sectors essencials, com ha fet Itàlia.  «En lloc de delimitar l’oferta, caldria delimitar la demanda. És a dir, delimitar quines són les necessitats essencials que han de quedar cobertes i a patir d’allà intervenir en el sector privat per donar-los cobertura».  Per descriure això, Lladós prefereix parlar d’«economia d’intervenció» en lloc d’«economia de guerra».

El debat científic

L’epidemiòleg Oriol Mitjà  és la veu científica que, des de Catalunya, advoca amb més força a favor del confinament total de la població i, per tant, de l’economia. «És indispensable decretar un confinament total per frenar la propagació del coronavirus, i necessitem fer-ho ja. Les simulacions matemàtiques adverteixen que amb les mesures de confinament parcial actuals el sistema sanitari se saturarà al voltant del 26 de març», advertia el 19 de març. Abans que això, havia demanat la dimissió del director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat, Fernando Simón, per la gestió a Espanya.