El flagell del 'revolving'

Celestino García Carreño és el soci responsable del despatx d’advocats d’Avilés que porta el seu nom i que més casos ha representat davant dels jutjats pel cobrament usurari d’interessos amb les targetes de crèdit tipus ‘revolving’, en les quals el client paga una quota fixa amb què resulta impossible arribar a tornar el capital perquè, els interessos del crèdit solen superar de llarg la quota fixada.  García Carreño, a més, és l’advocat que ha guanyat Wizink en cas al Suprem. El seu petit despatx asturià actua a tot Espanya «Portem unes 1.300 demandes en l’actualitat i tenim un índex d’èxit molt elevat, gairebé del 100%», afirma.  

Aquest petit bufet asturià anuncia a la seva web: «Sabem com guanyar la banca i obtenir els millors resultats per al client». El seu soci principal no dissimula la satisfacció per la sentència del Tribunal Suprem sobre les targetes ‘revolving’: Recorda que el seu despatx és el que va interposar la primera demanda en matèria d’usura a Espanya valent-se del criteri establert per la sentència del Tribunal Suprem del 2015, que es va dictar en una causa en la qual el consumidor era el demandat.

«Vam començar a interposar denúncies utilitzant aquesta doctrina, però amb el consumidor com a demandant. I des d’aleshores diem que el 27,24% TAE de Wizink és notablement superior a l’interès normal dels diners. No hi ha cap circumstància que justifiqui aquest tipus d’interès, que és usurari, per la qual cosa s’ha de tornar al consumidor tot el pagat per sobre de la quantitat finançada», comenta García Carreño. 

El recurs presentat per la financera que va pertànyer al Banco Santander sobre el qual ha decidit el Suprem correspon a una clienta, resident a Santander, que tenia una targeta amb un tipus d’interès del 26,82% i una certa antiguitat. L’advocat va sol·licitar la nul·litat del contracte per usura perquè se li tornés la diferència entre el que havia pagat i el que se li havia finançat. Així ho va decidir el jutge de primera instància, l’Audiència de Cantàbria i ara el Suprem, que ve a confirmar la doctrina del 2015 en la qual assenyalava que les ‘revolving’ s’havien de comparar amb els crèdits de consum. 

Quantitat a tornar

L’advocat no sabrà la quantitat a restituir fins que es produeixi l’execució de la sentència i la financera aporti els extractes dels terminis, però calcula que se li hauran de tornar a la seva clienta uns 4.000 euros. 

Considera que la resolució aclareix dubtes, sobretot per a les Audiències provincials que es mantenien rebels al criteri del Tribunal Suprem. «No podran dir que un 27,24% no és usura». Les audiències d’ Albacete, Huelva, Sevilla, Barcelona i Pontevedra mantenien el contrari. «Ara no ho poden afirmar», defensa.   

Notícies relacionades

Ametller Origen frena les obres de l’Agroparc per una àguila en perill

Multa a Engel & Völkers per tenir els seus comercials com a falsos autònoms

La sentència del Suprem, no obstant, no resol tots els dubtes, però segons la seva opinió provocarà un mal de cap per als bancs. «Probablement la seva idea sigui rebaixar els tipus d’interès dels contractes del 24% al 15% o al 14%. El problema és que un contracte al qual han aplicat la usura per la llei Azcárate automàticament és nul, no admet cap tipus de convalidació».  

Reconeix García Carreño que el Suprem ha fet un gir estrany en la seva sentència. Ha decidit comparar el tipus de Wizink amb els tipus de les targetes, i entén que el 27,24% seria notablement superior al normal. Però fa una excepció i diu que s’han d’aplicar els tipus de cada producte en consideració als que estaven vigents en el moment de la contractació. Una targeta del 2008 s’ha de comparar amb operacions de crèdits al consum (7% o 8%). Amb les més modernes compta el tipus que es cobra per les targetes de crèdit (20%) i el Suprem diu que ja és un tipus d’interès molt alt. «Totes les ‘revolving’ dels bancs estan entorn del 26%», recorda l’advocat.