El BCE insta la banca a revisar si està preparada per al coronavirus

El Banc Central Europeu (BCE) ha reclamat als grans bancs europeus que prenguin mesures davant del risc que la crisi sanitària del coronavirus es converteixi en una pandèmia. «S’espera que les entitats supervisades revisin els seus plans per a la continuïtat del negoci i considerin quines accions poden prendre per estar més preparades de cara a minimitzar els potencials efectes negatius de la propagació del Covid-19», ha instat.

Així es recull en una carta, inusitadament detallada, que el president del Mecanisme Únic de Supervisió (MUS) del BCE, Andrea Enria, va enviar a les entitats dimarts passat. En la missiva, els ha advertit que la seva operativa pot veure’s en risc si els empleats no poden exercir la seva feina a causa de malaltia, a la necessitat de cuidar familiars o a la impossibilitat d’accedir a les oficines com a mesura de precaució. També hi podria haver problemes, ha afegit, si els proveïdors clau no poden prestar els seus serveis o facilitar els seus productes. 

En vista d’aquests riscos, Enria ha instat les entitats a prendre «accions apropiades per preparar-se i respondre a una potencial pandèmia» i en cita vuit de concretes. Així, els ha demanat que estableixin mesures de control d’infeccions en els llocs de treball, incloent-hi sistemes per reduir la transmissió i formació als empleats per evitar els contagis. 

Plans de contingència

També els ha cridat a comprovar fins a quin punt els seus plans de contingència inclouen l’escenari d’una pandèmia de manera adequada en funció de la implantació geogràfica, el risc de negoci de l’entitat i les diferents etapes que pot tenir el creixement de la malaltia. Així mateix, el BCE vol que els bancs calculin com de ràpid podrien prendre les mesures previstes en els esmentats plans i fins quan podrien continuar operant si es produeix l’esmentat escenari.

A més, l’organisme supervisor ha plantejat a les entitats que avaluïn si poden establir centres de suport «alternatius», així com que comprovin «urgentment» si podrien activar el treball remot a gran escala o altres mesures de flexibilitat laboral per als empleats «clau». 

La seva llista de recomanacions també inclou comprovar la capacitat de les seves infraestructures tecnològiques, «també en vista d’un potencial increment dels atacs cibernètics i un ús potencialment més elevat dels serveis bancaris a distància». En aquesta línia, demana analitzar el risc d’un possible increment dels intents de frau digital als clients i les institucions. I, finalment, els insta a qüestionar els proveïdors clau per entendre fins a quin punt podran continuar prestant els seus serveis en cas de pandèmia. 

Enria també els ha apuntat que els equips d’inspectors responsables de cada entitat estan monitoritzant les accions planejades i preses, i ha reclamat als bancs que informin «immediatament» aquests equips si detecten algun «dèficit significatiu» al realitzar les comprovacions a les quals els ha instat, així com de qualsevol «desenvolupament significatiu» i de la identitat dels equips i persones responsables de la continuïtat del negoci en cas de pandèmia.

Resposta espanyola

Les entitats espanyoles afirmen estar majoritàriament preparades. Fonts de Bankia, per exemple, han apuntat que el «banc disposa de plans de contingència per afrontar situacions d’indisponibilitat de persones tant a la xarxa d’oficines com en els serveis centrals, especialment als llocs més crítics. Els plans s’aniran desplegant, si fos necessari, en funció de com vagi evolucionant la situació i sempre de la mà de les autoritats sanitàries i el Govern. Addicionalment, tots els empleats disposen de protocols i recomanacions de salut i higiene». L’entitat ultima repartir en diferents instal·lacions els empleats que és necessari que estiguin físicament a les oficines per operar tecnologia que no pot emportar-se a casa. 

Notícies relacionades

Ametller Origen frena les obres de l’Agroparc per una àguila en perill

Multa a Engel & Völkers per tenir els seus comercials com a falsos autònoms

El Santander, per la seva banda, compta amb un pla de continuïtat de negoci en cas de pandèmia que activaria si l’Organització Mundial de la Salut (OMS) declarés que la malaltia ha arribat a aquest nivell, una cosa que, de moment, no sembla clar que hagi de succeir.  Amb tot, ja ha avançat l’adopció d’alguna mesura, com limitar els viatges i cancel·lar els esdeveniments interns multitudinaris. L’estratègia contempla mesures de tot tipus, com què es pot fer en cas que calgués tancar les sucursals o com dotar de liquiditat als sistemes i als caixers.

«La carta del BCE el que deia és que els plans havien de ser revisats i llestos per implementar-se i en el nostre cas estan llestos i actualitzats», apunten fonts d’una tercera entitat.