La CNMV va demanar al Banc d'Espanya el seu aval per a l'ampliació de capital del Popular

L’expresidenta de la CNMV Elvira Rodríguez ha explicat aquest dimecres a l’Audiència Nacional que l’organisme regulador va demanar al Banc d’Espanya que recolzés la solvència del Banc Popular en l’ampliació de capital del 2016, en relació amb el presumpte dèficit de provisions de 4.700 milions d’euros.

Segons fonts jurídiques, durant les dues hores que ha durat la seva declaració com a testimoni, Rodríguez ha reiterat el que ja va exposar el gener del 2018 davant de la comissió del Congrés que investigava la crisi financera, en què va defensar la tasca exercida per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) com a supervisor de l’operació.

A requeriment de la CNMV, el Banc d’Espanya va enviar un document remès pel llavors director general de supervisió, Mariano Herrera, en què el regulador avalava les provisions previstes pel banc en la nota de valors de l’ampliació de capital, 4.700 milions d’euros enfront dels 3.400 requerits pel regulador. 

«Clients captius»

La CNMV volia saber l’opinió del Banc d’Espanya sobre els imports de les incerteses que poguessin afectar els nivells de cobertura i sobre el risc derivat de les clàusules terra, així com sobre les dades de solvència, concepte, aquest últim que va justificar la seva resolució i posterior venda al Santander al preu d’un euro. El Banc d’Espanya constatava al document que les provisions necessàries per fer front a la cartera immobiliària i d’adjudicats s’elevaven a 2.432 milions d’euros, que pujarien fins a 3.412 si s’hi afegien tots els segments de la cartera creditícia.

Així mateix, destacava que el Popular tenia intenció de comptar amb 4.700 milions d’euros de provisions per a l’exercici del 2016. L’expresidenta de la CNMV s’ha referit també a un informe que el supervisor borsari va demanar a KPMG sobre les provisions per a crèdits i immobles, a fi d’aclarir si les incerteses sobre això s’haurien d’haver reflectit en els comptes del 2015 o podien comptabilitzar-se al tancament de l’exercici del 2016, que va ser el que finalment va succeir. 

Sempre segons les mateixes fonts, Rodríguez ha explicat que la CNMV és la supervisora de conducta de les entitats emissores, mentre que el Banc d’Espanya ho és de la seva solvència; complint aquell mandat, l’organisme es va interessar per com es va comercialitzar l’ampliació entre el que ha anomenat «clients captius», aquells amb crèdits o altres productes del banc.

Querelles de l’associació de consumidors 

El seu testimoni s’ha limitat a la peça separada que investiga l’ampliació de capital de 2.500 milions d’euros duta a terme el juny del 2016, ja que Elvira Rodríguez va estar al capdavant de la CNMV entre l’octubre del 2012 i l’octubre del 2016. El pròxim testimoni citat pel jutge José Luis Calama és l’exgovernador del Banc d’Espanya Luis María Linde, que haurà de declarar l’11 de març.

Notícies relacionades

El jutge cita Ana Botín com a testimoni per al 28 de maig

Guindos i Linde, testimonis en la causa oberta pel Banc Popular

L’octubre del 2017, el jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu admetia a tràmit diverses querelles, com la de l’associació de consumidors OCU, contra els últims presidents de l’entitat, Ángel Ron i Emilio Saracho, i els seus respectius consells d’administració, cosa que va iniciar l’obertura de dues peces separades.

La interlocutòria del magistrat distingia una primera etapa, amb Ron al capdavant, període en què s’investigaria l’ampliació de capital del 2016 per valor de 2.505 milions d’euros. La segona es limitaria als 108 dies de presidència del seu successor, període en què, segons les acusacions, es va produir una campanya de desprestigi per fer caure el valor de la cotització de les accions i obtenir així importants beneficis, cosa que pot constituir un delicte de manipulació del mercat.