Foment i Pimec impugnen davant de Chacón la proposta de reforma de la llei de cambres

Foment del Treball i Pimec han presentat la consellera d’Empresa, Àngels Chacón, un dictamen segons el qual la proposta del Consell de Cambres per modificar la llei catalana de cambres destaca per la seva «inviabilitat jurídica». Les dues patronals han carregat des del primer moment contra aquesta proposta a l’entendre que prova d’arrabassar-los una representativitat que tenen reconeguda legalment, tal com va avançar EL PERIÓDICO.  

L’informe, elaborat per l’advocat Manuel J. Silva, constata que la proposta del Consell vulnera competències pròpies de les patronals. Els presidents de les dues entitats, Josep Sánchez Llibre i Josep González, han acudit a la seu de la Conselleria d’Empresa per entregar-li personalment a la consellera l’informe.

Aquest projecte ha tensat la relació amb el Consell de Cambres i amb la Cambra de Barcelona, presidits els dos organismes per Joan Canadell, representant de la majoria independentista que es va imposar a les eleccions camerals de maig passat.

El document encarregat per Foment i Pimec constata que la proposta del Consell de Cambres desborda la legislació actual en tant que pretén l’atribució per llei en les Cambres de Comerç de la representació universal, màxima, institucional i oficial, ordinària o natural, davant de les administracions públiques i del món empresarial. Són atribucions que «superen amb escreix les finalitats que tant la Constitució com la legislació bàsica assignen en les Cambres de Comerç», segons l’estudi jurídic.

Sense mencions

De l’informe també es desprèn que «és significatiu que la proposta no esmenti en cap moment les organitzacions o associacions empresarials», mentre que la Llei 4/2014 de les cambres de comerç «ho fa 12 vegades» i la normativa vigent «ho fa en dues ocasions».

Al seu torn destaca que l’atribució d’una representativitat d’aquest abast per a les cambres «es fa en detriment del paper que l’ordenament jurídic atorga a les associacions o organitzacions empresarials». Estan reconegudes constitucionalment i també per l’Estatut dels Treballadors i per la mateixa Llei Bàsica de Cambres.

Fons públics

Segons l’informe, la proposta altera el contingut de l’atribució de funcions definides en les legislacions estatal i catalana «des d’una perspectiva en alguns casos exorbitant».

Foment del Treball i Pimec lamenten que s’hagi entrat en aquest conflicte institucional i espera que el Consell de Cambres faci una reformulació de la proposta i que la Conselleria d’Empresa faci les consideracions oportunes.

Notícies relacionades

Mor als 63 anys l’empresari Miquel Suqué, del Grup Peralada

Aeroports: l’hora de l’enlairament

Altres punts criticats per les patronals són les propostes destinades a garantir «un nou model cameral fonamentat en la prestació de serveis a l’empresa» (...), segons la memòria de l’avantprojecte elaborada per Empresa. Per pal·liar la pèrdua d’ingressos que va suposar la desaparició el 2010 del recurs cameral permanent, de caràcter obligatori, es proposa que «l’origen dels fons pugui ser públic o privat, si bé els fons públics procedents de la Generalitat dependran de les disponibilitats pressupostàries». 

De fet els recursos públics de forma indirecta ja arriben a la Cambra des de la presidència d’Artur Mas  a la Generalitat, que per pal·liar la pèrdua dels ingressos per les quotes obligatòries, va establir diversos encàrrecs que garantien fluxos d’ingressos a les cambres catalanes.