Impost sobre serveis digitals

Hisenda preveu portar la 'taxa Google' al Congrés al febrer

Sánchez ignora les amenaces de Trump contra països que adoptin l'impost pel seu compte

Espanya concedeix al tribut un caràcter provisional en espera d'un acord més ampli en l'OCDE

rosas52250653 montero consejo de ministros200211175617

rosas52250653 montero consejo de ministros200211175617 / Juan Carlos Hidalgo

3
Es llegeix en minuts
Rosa María Sánchez

El Govern pretén que el Congrés dels Diputats pugui començar a tramitar com més aviat millor les tres lleis fiscals que es van quedar encallades amb la dissolució de les Corts el març del 2019.  Segons fonts de l’Executiu, l’objectiu és remetre al Parlament aquest mateix mes de febrer el projecte de llei de l’impost sobre determinats serveis digitals (‘taxa Google’), així com el relatiu a l’impost sobre transaccions financeres (‘taxa Tobin’) i el de mesures contra el frau fiscal.

Sorprèn, en particular, l’impuls que el Govern espanyol ha decidit imprimir a la ‘taxa Google’ només un mes després que el president de França, Emmanuel Macron, es veiés forçat a suspendre l’aplicació del seu tribut davant l’amenaça d’una guerra aranzelària per part del president dels EUA, Donald Trump.

Macron va acordar amb Trump una treva en espera que l’organització de països desenvolupats (OCDE) aconsegueixi un acord per a una nova nova fiscalitat digital en el conjunt dels països. L’OCDE treballa per poder presentar un acord en la cimera del G-20 a Riad (Aràbia Saudita) al novembre, però el pacte encara és molt lluny ja que els EUA volen que la nova tributació sigui voluntària per a les multinacionals. Si no s’aconsegueix tal acord, França es reserva el dret de recuperar la vigència del seu impost amb efectes des de l’1 de gener del 2020.

Cas omís del Govern espanyol

Espanya ha optat per fer cas omís a les amenaces de Trump. En repetides ocasions, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha jutjat «inadmissible» que les amenaces de Trump puguin interferir en la «sobirania fiscal» d’un país, com Espanya. 

En la seva exposició de motius, el projecte de llei espanyol reconeix que «la millor estratègia» per abordar la nova tributació dels negocis digitals consistiria a trobar una solució «a nivell mundial, al si de l’OCDE». Mentre s’aconsegueix, Espanya opta per legislar. 

També ho ha fet el Regne Unit, el ministre d’Economia del qual, Sajid Javid, va reafirmar a Davos (Suïssa) el propòsit del Govern britànic d’aplicar la seva pròpia ‘taxa Google’ a partir d’abril, davant el secretari del Tresor dels EUA, Steven Mnuchin, que va amenaçar amb un gravamen del 25% als cotxes de països europeus que apliquin un impost digital al marge dels treballs de l’OCDE. 

La llei britànica és germana bessona de la francesa i del projecte espanyol. Els tres textos neixen del projecte de Directiva que va adoptar la Comissió Europea el març del 2018. Espanya preveu un impost indirecte del 3% sobre determinats serveis digitals, el mateix que França. El Regne Unit fixa el 2%.  En els tres casos es condiciona el manteniment del tribut a l’assoliment d’un acord global.

L’OCDE, no obstant, no treballa en un impost indirecte sobre serveis financers. Busca una fórmula perquè les multinacionals (no només les tecnològiques) tributin per una part del seu benefici (impost de Societats) als països on fan negoci digital (també, vendes) encara que no tinguin seu.

En un estudi difós aquest dijous, l’OCDE estima que amb aquesta fórmula podria augmentar en un 4% la recaptació mundial per l’impost de Societats i ingressar uns 100.000 milions de dòlars addicionals (una mica més de 92.600 milions d’euros) provinents de 27.000 multinacionals. Com a referència, el 4% de la recaptació espanyola per Societats representa alguna cosa més de 1.100 milions.

Les presses espanyoles

La ministra Montero va anunciar aquest dimarts que l’objectiu és començar a tramitar els tres projectes fiscals abans, fins i tot, de la remissió a Les Corts del projecte de llei de Pressupostos de l’Estat. Com abans estiguin aprovats, abans podrà començar a recaptar per aquests l’Agència Tributària  ja que, segons va aclarir Montero, no tindran caràcter retroactiu. 

Són tres projectes de llei amb què el Govern calcula que podria obtenir una recaptació de 2.550 milions en un exercici complet. Així figurava en les estimacions que Hisenda va incorporar en el fallit projecte de Pressupostos del 2019 i que van ser qualificades d’optimistes fins i tot per l’Autoritat Fiscal que presidia l’actual ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá.

Notícies relacionades

En particular, es van estimar 1.200 milions per la ‘taxa Google’; uns altres 850 milions per la ‘taxa Tobin’ i uns altres 500 milions per les noves mesures antifrau que, entre altres qüestions, rebaixen de 2.500 a 1.000 euros els pagaments en efectiu entre empresaris. El 2020, les estimacions recaptatòries quedarien reduïdes, en tot cas, a la meitat si s’aconsegueix que els nous tributs i mesures estiguin en vigor en el segon semestre.