8 anys després

L'FMI fa balanç de la reforma laboral del PP: va recuperar l'ocupació a costa de més pobresa laboral

L'entitat internacional considera que els canvis legislatius introduïts el 2012 no van disparar la pobresa entre tota la població espanyola, però sí entre els ocupats amb menys ingressos

obrero-construccion

obrero-construccion / Joan Puig

3
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La reforma laboral del PP va permetre que Espanya recuperés amb rapidesa els nivells d’ocupació  que tenia abans de la crisi econòmica, però ho va fer a costa d’incrementar la pobresa entre els seus treballadors. Aquest és el balanç que ha fet públic el Fons Monetari Internacional (FMI) vuit anys i dos dies després que el Congrés aprovés el febrer del 2012 l’últim gran redisseny de la normativa laboral vigent fins ara. I arriba en els prolegòmens de la derogació d'aquesta reforma laboral per part del nou Govern; amb un mercat laboral que ha depassat els nivells d’ocupació previs a la crisi, però no la seva qualitat.

«Hem trobat evidències contrastades d’un impacte positiu de les reformes laborals en la creació d’ocupació», afirma l’FMI en el seu informe. En aquest sentit, l’organisme defineix els canvis legislatius introduïts per l’Executiu de Mariano Rajoy com un revulsiu per a l’ocupació. L’ocupació estava en caiguda des del 2008 i amb una capacitat per ingressar nous ocupats al mercat laboral molt feble.

I, si bé en el moment en què el PP va posar en marxa la seva reforma el PIB es reenganxava al camí del creixement, la sortida de la crisi de l’ocupació, en termes quantitatius, no hauria sigut igual sense aquesta reforma. Els autors de l’estudi de l’FMI estimen que l’ocupació hauria crescut amb una intensitat quatre vegades inferior si no s’haguessin aplicat els canvis normatius del PP. Cosa que, al seu torn, va contribuir a evitar que la pobresa augmentés en el conjunt de la societat.

No obstant, l’FMI també assenyala que aquest revulsiu no va ser igual per a tots els col·lectius i que els joves, aquests sí especialment precaritzats pels canvis legislatius, no van aconseguir reincorporar-se amb el mateix vigor al mercat de treball. I tampoc va ser innòcua per a les condicions. Les mesures del PP «han induït a un deteriorament de la mitjana d’hores treballades, la pobresa laboral i possiblement també al treball a temps parcial de manera involuntària», assenyala l’informe.

Menys feina, però més repartida

És a dir, l’ocupació s’ha recuperat no creant més llocs de treball, sinó repartint-los; principalment en el cas d’aquelles professions menys qualificades. I això ha provocat que una part del treball perdés el seu rol com a integrador social. Doncs si bé aquesta recuperació ‘exprés’ de l’ocupació perduda va evitar que la pobresa s’incrementés en el conjunt de la població, la sea paupèrrima qualitat sí que va augmentar el risc d’exclusió social entre els treballadors.

Notícies relacionades

La mitjana d’hores treballades a Espanya ha continuat baixant després dels primers impactes de la crisi i durant la fase de recuperació. En contraposició amb la tendència europea, que el 2015 va tornar al camí del creixement. L’FMI estima que, si no s’hagués implementat la reforma laboral, el nombre d’hores treballades actualment seria un 0,9% superior i no un 0,6% inferior com és actualment. Així ho reflecteixen les últimes dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) de l’INE, que revelen que el nombre total d’hores treballades va tancar el 2019 un 5,8% per sota del nivell del 2008, fins a un total de 639,9 milions d’hores a la setmana.

Un element que destaca l’FMI per explicar aquest decreixement del total d’hores treballades és l’augment de les jornades a temps parcial. I aquí assenyala els majors marges i flexibilitat que va atorgar la reforma laboral als empresaris. Un altre element que ha influït en aquest sentit és la reconversió que va viure l’economia després que esclatés la bombolla immobiliària. Ja que l’ocupació es va desplaçar de la indústria i la construcció cap al sector serveis, on és més habitual la fórmula de la jornada parcial. El guany de pes de l’hostaleria, l’educació i els serveis sanitaris, amb taxes de parcialitat molt per sobre de la mitjana, és un dels arguments de l’FMI en aquest sentit.