03 des 2020

Anar al contingut

EVOLUCIÓ DELS INDICADORS

La desacceleració econòmica mundial frena el creixement del port de Barcelona

Port de Barcelona manté l'activitat, però retalla el 18% els beneficis fins a 44 milions d'euros

El transport portuari d'automòbils cau, encapçalat per Nissan, que redueix un 25% el trànsit a Barcelona

Eduardo López Alonso

La desacceleració econòmica mundial frena el creixement del port de Barcelona

RICARD CUGAT

Les incerteses econòmiques i la desacceleració del comerç internacional van afectar també l’activitat del port de Barcelona l’any passat. El trànsit total es va situar en 67,7 milions de tones, xifra molt similar als 67,8 milions de l’exercici anterior, però aquesta aparent estabilitat no aconsegueix dissimular els canvis profunds que s’acosten i que han posat en guàrdia la presidenta de Port de BarcelonaMercè Conesa, i el seu equip davant de la dècada que s’acosta. S’anuncia una nova estratègia comercial que vol ser capaç d’assolir creixements també en temps tumultuosos. «Tenim un nou repte. Una nova dècada que ens obliga a canviar i veure de quina manera podem incrementar el trànsit portuari amb respecte al medi ambient», va explicar aquest divendres Conesa en la presentació de resultats. 

Aquest «repte» s’ha de llegir no només en clau de reducció d’emissions. Un fantasma planeja des de l’any passat en els comptes del Port de Barcelona que està vinculat directament amb el sector de l’automòbil, ja que l’activitat del port de Barcelona es veu sotmesa als seus vaivens, entre d’altres marors. «Les incerteses actuals entorn del futur del sector de l’automòbil ens estan afectant directament», va explicar el director general de Port de Barcelona, José Alberto Carbonell.  L’activitat de Nissan amb Port de Barcelona, un dels clients de referència, es va reduir l’any passat el 25%, especialment referent al capítol d’importacions.

La idea és que l’automòbil és un soci d’excepció, però que les seves polítiques comercials i reestructuracions de productes, per les exigències mediambientals, afecten l’estabilitat dels fluxos comercials i el port. Així, una firma com Mazda va incrementar el 20% les importacions com a conseqüència de la renovació del seu catàleg de productes, o que Renault va consolidar també el trànsit exterior, com Citroën, Dacia i Mercedes. Però la queixalada de Nissan a la facturació del port de Barcelona és un avís a navegants del que pot passar en la pròxima dècada amb l’electrificació del parc automobilístic i la menor demanda de cotxes convencionals a escala internacional.

Globalment, el port va gestionar el transport de 778.000 vehicles, un 4% menys, tancant així en negatiu per segon any consecutiu. Les exportacions van caure el 3% fins a 378.000 vehicles, mentre que les importacions es van mantenir estables amb 201.000 vehicles.

Port de Barcelona va reduir els beneficis el 18% el 2019 fins als 44 milions d’euros, com a conseqüència de l’increment de les despeses no recurrents i la reducció del 10% aplicada en la taxa de mercaderies, una de les principals fonts d’ingressos de la infraestructura. Port de Barcelona va deixar d’ingressar 4,5 milions d’euros per aquesta causa. En la retallada dels beneficis hi van influir també els costos pel drenatge general del port, que va tenir un cost de 4,3 milions d’euros i s’ha d’emprendre cada cinc anys. Entre aquestes despeses no recurrents, que afecten directament el compte de resultats, s’inclou també una provisió de cinc milions d’euros per afrontar riscos de litigis, 1,3 milions al fons de compensació interportuari i altres partides.

El balanç econòmic de Port de Barcelona en l’última dècada ha suposat la consolidació de la infraestructura i l’obertura d’una nova etapa de remodelació d’acord amb les noves exigències mediambientals. Però comparades la dècada passada i l’anterior s’observa que les inversions van caure gairebé a la meitat. Entre el 2000 i el 2009 la inversió al port de Barcelona va ser de 1.500 milions d’euros, mentre que en la dècada passada van ser de 676 milions. Per aquesta raó, l’objectiu immediat de Conesa és reactivar el capítol de les inversions en noves infraestructures, més enllà del que permeten els comptes actuals (amb un ‘cash flow’ de 90 milions d’euros anuals). 

«L’estabilitat política és necessària, però no és suficient si no va acompanyada de polítiques actives d’incentivament de l’activitat portuària», va afirmar Conesa, que ja ha previst una primera fornada d’inversions en rehabilitacions (uns 71 milions d’euros) i en l’electrificació de molls (60 milions). Queden pendents les infraestructures ferroviàries i altres accessos, un conjunt d’actuacions que requereixen un previsible acord entre el Govern i la Generalitat. 

Trànsits

El trànsit de contenidors va presentar l’any passat una evolució negativa, amb una caiguda del 3,2% i un total de 3,32 milions de TEU –unitat equivalent a un contenidor de 20 peus–. Àsia és el principal continent d’origen i destinació dels contenidors que canalitza el Port de Barcelona, amb un 42% de les exportacions i el 75% de les importacions, i la Xina es consolida com a principal soci comercial al rebre l’11% dels contenidors d’exportació i ser l’origen del 42% de les importacions, tot i que també són importants altres països com ara Egipte, Turquia i l’Aràbia Saudita. 

Els sòlids a granel van caure el 3,6%, fins als 4,07 milions de tones a causa de la reducció de les exportacions de ciment iniciada el 2018, mentre que sí que van evolucionar positivament els líquids a granel, que van registrar la seva millor dada històrica amb 16,1 milions de tones, el 5,3% més.

Passatgers

Quant a passatgers, el Port de Barcelona va rebre el 2019 un total de 4,6 milions d’usuaris, un 3% més, dels quals 1,49 milions van ser viatgers de ferris de línia regular (+2,7%) i 3,14 han sigut creueristes (+3,1%).

Carbonell ha posat de relleu que el 56% dels creueristes que passen per l’enclavament portuari són de port base, que han crescut un 5%, i que es continua avançant en la desestacionalització d’aquest trànsit, ja que els creueristes que arriben a Barcelona en temporada baixa –d’octubre a abril– ja suposen més del 40% del total.

Transport intermodal

Respecte de les mercaderies transportades pels serveis de transport marítim de curta distància, es van superar les 410.000 unitats de transport intermodal (UTI), un 0,5% més, que inclou el trànsit de les autopistes del mar, és a dir, les línies regulars que connecten la capital catalana amb Itàlia i el nord d’Àfrica.

Inversions

El 2019, el Port de Barcelona va dur a terme una inversió pública de 60 milions d’euros, un 21% més, que es va destinar a projectes com l’ampliació del moll Adossat, l’augment de pes del moll Álvarez de la Campa, el reforç del sistema d’amarratge de les terminals de creuers i la rehabilitació del Portal de la Pau, entre d’altres.

De cara a aquest 2020, el Port de Barcelona durà a terme una inversió d’uns 72 milions, que es dirigiran també al moll Adossat i la rehabilitació del Portal de la Pau, així com als accessos ferroviaris, a la millora d’accessibilitat a les terminals de creuers i a remodelar l’àrea pesquera, entre altres projectes.