El conflicte autonòmic de la liquidació de l'IVA en set preguntes clau

La reclamació de les comunitats autònomes al Govern central d’uns 2.500 milions d’euros corresponents a la liquidació de l’IVA del 2017 s’ha agreujat en les últimes setmanes amb l’amenaça de portar el cas als tribunals.

Els representants de les comunitats autònomes demanaran al Ministeri d’Hisenda una solució en la reunió d’aquesta tarda del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), convocada per informar a les autonomies del nou camí de dèficit públic.

Aquestes són algunes claus sobre aquest conflicte.

1. ¿Què va passar el 2017?

El Govern central, llavors del PP, va posar en marxa un nou sistema de gestió de l’IVA –el Subministrament Immediat d’Informació (SII)– que, entre altres coses, va ampliar el termini perquè les empreses liquidessin l’impost. Això va suposar que la recaptació del novembre, que normalment s’ingressava el mes de desembre, ho fes al gener, una vegada que l’exercici estava tancat.

2. ¿Aquest canvi va afectar els comptes públics?

No, perquè la comptabilitat nacional aplica el principi de meritació, és a dir, comptabilitza els ingressos quan es genera l’obligació, independentment de quan es paguin.

3. ¿I va afectar les comunitats autònomes?

En aquell moment, tampoc. Les comunitats autònomes reben cada any la meitat de la recaptació d’IVA, però, per no haver d’esperar al tancament de l’exercici, l’Estat els avança el que calcula que els correspondrà per aquest concepte i liquida dos anys després.

Com que el càlcul del 2017 es va fer abans del canvi normatiu, les regions van rebre tot el que els corresponia en concepte d’avanç (12 mesos de recaptació) sense tenir en compte l’efectivament cobrat (11 mesos, tots menys novembre, que havia passat al 2018).

4. Llavors, ¿per què es genera un conflicte?

Perquè quan el 2019 va arribar el moment de liquidar l’exercici del 2017 i fer balanç entre el que es va avançar i l’efectivament ingressat, les comunitats només podien computar 11 mesos de recaptació d’IVA (a l’haver perdut novembre, que va passar al 2018) i no els 12 mesos habituals, un desfasament que xifren en uns 2.500 milions d’euros. Les regions no van haver de tornar diners a l’Estat, ja que a l’incorporar tots els conceptes la liquidació de l’exercici va ser positiva per a les comunitats autònomes, tot i que en menor mesura que altres anys.

5. ¿Hi ha hagut algun intent de resoldre aquesta situació?

Sí. El projecte pressupostari del 2019 pretenia modificar els terminis de pagament d’IVA de les empreses, de manera que la liquidació de novembre tornés a abonar-se al desembre. Això suposava que de manera excepcional el 2019 tindria una recaptació d’aquest impost equivalent a tretze mesos, ja que computaria tant el novembre del 2018 (abonat el gener del 2019) com el novembre del 2019 (abonat el desembre del 2019), cosa que d’alguna manera compensaria les comunitats autònomes pel mes perdut del 2017 que liquidaven aquell any.

El rebuig dels pressupostos i el llarg període d’interinitat del Govern va impedir que aquesta mesura es posés en marxa a temps, abans que acabés el 2019.

6. ¿Com han reaccionat les comunitats autònomes?

Notícies relacionades

La revolta autonòmica per l'IVA arriba a la taula del Consell de Política Fiscal

Bankinter va guanyar 201 milions d’euros fins al març, un 9% més

Les reiterades peticions que es reintegri la recaptació que es considera pendent han pujat de nivell en les últimes setmanes, ja que les comunitats autònomes han plantejat la possibilitat de recórrer a la via judicial per aconseguir-ho.

7. ¿I què diu el Govern?

L’Executiu insisteix que, una vegada tancat l’exercici 2019, ja no és possible reintegrar aquestes quantitats, tot i que obre la porta a estudiar «mesures pal·liatives» que no detalla.