CONSELL DE POLÍTICA FISCAL I FINANCERA

Hisenda evita tornar l'IVA a les autonomies però els dona més marge de despesa

Les comunitats podran tenir un desfasament del 0,2% del PIB el 2020 en lloc d'equilibri

Les autonomies aconsegueixen més marge de despesa, d'uns 2.500 milions, similar al que reclamen per l'IVA

Hisenda evita tornar l'IVA a les autonomies però els dona més marge de despesa

DAVID CASTRO

Es llegeix en minuts

Rosa María Sánchez

Almenys de moment, el Ministeri d’Hisenda no tornarà a les autonomies els 2.500 milions d’euros pendents de la liquidació del 2017 però, a canvi, la ministra María Jesús Montero els ha ofert tres coses durant la seva reunió amb els responsables autonòmics de Finances, aquest divendres, en el Consell de Política Fiscal i Financera.

En primer lloc, Montero ha ofert un marge de despesa més gran en el 2020, equivalent a uns 2.500 milions, a l’elevar en dues dècimes, fins al 0,2% del PIB l’objectiu de dèficit d’aquest any.

En segon lloc, un préstec a tipus d’interès zero per finançar el dèficit més gran provocat pel desfasament d’un mes en la liquidació de l’IVA.

I en tercer lloc, Montero s’ha compromès a no tenir en compte l’import de l’IVA no liquidat a l’hora de computar si una comunitat va complir o no amb l’objectiu de dèficit el 2019. És a dir, si després de descomptar l’efecte de l’IVA, una comunitat va anotar un dèficit del 0,1% del PIB, o inferior, s’entendrà que van complir l’objectiu del 2019 i  en conseqüència no quedarà obligada a presentar a Hisenda un pla d’ajustament per reconduir els seus comptes.

Absència d’Aragonès

La reunió dels consellers autonòmics de Finances en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera (CDFF) ha sigut convocada per la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, a fi de comunicar a les comunitats els objectius de dèficit i deute fins al 2023 als quals s’hauran d’ajustar els seus respectius Pressupostos per a aquest any i següents. Aquest tràmit és del 2020 i procedir a l’aprovació del sostre de despesa (primer) i del projecte de llei (després) abans de la seva remissió a les Corts.

En representació de Catalunya no ha acudit el conseller d’Economia  i Hisenda de la Generalitat, Pere Aragonès, sinó la secretària d’Economia, Natàlia Mas.

Malgrat no ser el motiu formal de la convocatòria, tots els representants autonòmics han arribat a la reunió amb l’exigència a Hisenda que resolgui el desfasament d’un mes en la liquidació de l’IVA, que suposa 2.500 milions d’euros per al conjunt de les comunitats.

Nou camí de dèficit

Montero ha comunicat aquest divendres a les comunitats autònomes el nou camí d’estabilitat per als pròxims anys, pel qual estableix un objectiu més flexible de dèficit autonòmic del 0,2% del PIB aquest any, del 0,1% el 2021 i equilibri pressupostari des de l’exercici 2022.

Aquest nou camí concedeix més marge de despesa a les comunitats amb una mica més de 2.500 milions d’euros per aquest any ja que, segons els últims objectius vigents des del 2017, les comunitats haurien d’aconseguir l’equilibri pressupostari als seus comptes el 2020.  En el cas de Catalunya, dues dècimes del seu PIB de més marge de despesa equivalen a uns 500 milions d’euros per a aquest any.

Tot i que no tingui res a veure una cosa amb l’altra, es dona la circumstància que el marge de despesa que aconsegueixen les autonomies per a aquest any (2.500 milions) coincideix amb la quantitat que totes reclamen pel desfasament d’un mes en la liquidació de l’IVA corresponent al 2017. La diferència és que aquest marge en realitat aboca les autonomies a un deute més gran de similar magnitud, cosa que s’evitaria si poguessin accedir directament a la liquiditat que reclamen. Per finançar aquesta necessitat més gran de deute, la ministra d’Hisenda ha anunciat que posarà a disposició de les comunitats una línia de finançament addicional (extra FLA) el 0% d’interès per finançar el dèficit més gran provocat per l’IVA.

En realitat, el marge de despesa més gran (de 2.500 milions) que guanyen les comunitats autònomes amb un objectiu de dèficit del 0,2% del PIB queda reduït a la meitat (uns 1.250 milions) si es compara amb el que ja havia programat el Govern socialista l’any passat per a aquest 2020 (del 0,1%).

La ministra ha traslladat que amb dades encara provisionals les comunitats autònomes en el seu conjunt van tancar el 2019 amb un dèficit entorn del 0,5% del PIB. Si es descompta l’efecte de l’IVA, el tancament seria al voltant del 0,3%. Això significa que, a l’aprovar-se un objectiu de dèficit del 0,2% per al 2020, l’esforç global de reducció del dèficit del conjunt de les comunitats autònomes aquest any serà d’una dècima.

Antecedents

L’últim camí de consolidació vigent és l’aprovat pel Consell de Ministres amb data 7 de juliol de 2017 i ratificat posteriorment per les Corts Generals, per al període 2018-2020. D’acord amb aquest camí, els objectius de dèficit públic del conjunt d’Administracions Públiques espanyoles se situaven en el 2,2% per al 2018, en l’1,3% per al 2019 i en el 0,5% per al 2020.

En particular, per a les comunitats autònomes, aquest camí incloïa un objectiu de dèficit del 0,1% el 2019 abans d’arribar a equilibri pressupostari el 2020. 

Quan Pedro Sánchez va accedir al Govern, després de la moció de censura de juny del 2018, el nou Govern socialista va plantejar un nou camí que va considerar «més raonable» a fi d’«adequar-la a la realitat de la situació pressupostària del 2018, protegir el creixement econòmic i la creació d’ocupació i respondre als dubtes plantejats per la Comissió Europea sobre el compliment dels objectius de dèficit», segons es recorda al Pla Pressupostari que l’Executiu va remetre a Brussel·les l’octubre del 2019.

 Segons això, els objectius de dèficit públic del conjunt d’Administracions Públiques espanyoles se situarien en l’1,8 % per al 2019, en l’1,1% per al 2020 i en el 0,4 % el 2021, abans d’aconseguir equilibri pressupostari el 2022.

Et pot interesar

En particular, per a les comunitats autònomes es va fixar un objectiu de dèficit del 0,3% per al 2019 (dues dècimes per sobre del camí aprovat) i del 0,1% per al 2020, deixant per al 2021 la meta d’equilibri pressupostari d’aquestes administracions. 

No obstant, la majoria absoluta que llavors tenia el PP al Senat va tombar aquest camí, de manera que continua vigent el del 2017.