«Ara treballaré malalta, tinc por que tornin a acomiadar-me»

El Tribunal Constitucional va posar en primera línia mediàtica, el 29 d’octubre, un dels aspectes més lesius de la reforma laboral del PP: l’acomiadament per baixes intermitents, tot i que justificades. No obstant, el que aquest tribunal va admetre a tràmit el 2019 no va considerar un any abans que tingués l’«especial transcendència constitucional» necessària per jutjar-ho. Així ho reflecteix el cas de l’Ana (nom fictici per preservar el seu anonimat), una extreballadora del personal de terra d’una important aerolínia que va ser cessada el 2015 en aplicació de l’article 52D de l’Estatut dels Treballadors que el TC va avalar recentment. «En aquell moment ni les persones que em van comunicar l’acomiadament semblaven saber gaire bé què era allò», explica l’Ana.

Notícies relacionades

«Els treballadors no tenim dret a emmalaltir, estem desemparats»

El tortell de Reis es reinventa amb pistatxo i xocolata de Dubai

Amb gairebé dues dècades d’antiguitat, l’Ana va ser acomiadada després d’haver acumulat 11 dies de baixa de manera alterna durant dos mesos. Els motius: asma crònica i lumbago, sobre aquesta última amb incapacitat reconeguda. Totes dues, no obstant, estan considerades com a malalties comunes, no professionals. La reforma del PP únicament permet a les empreses invocar aquest article 52D per als casos de malalties no derivades de l’activitat professional i des del bufet d’advocats Col·lectiu Ronda, que va portar la defensa del cas, consideren que el cessament hauria hagut de ser desestimat, perquè no se li va reconèixer a l’afectada la condició d’especialment sensible als riscos laborals ni el seu lloc de treball havia sigut adaptat prèviament a les seves malalties». «Mai ha sigut qüestió que jo no volgués treballar, al contrari; però necessitava que m’adaptessin el lloc», explica l’Ana.

L’Ana va passar de gestionar l’embarcament de passatgers a l’atur, amb 45 anys; una edat que li va dificultar molt tornar a reenganxar-se al mercat laboral. «El problema el vaig tenir per reincorporar-me abans del que em va receptar el metge; si hagués allargat la baixa el que em tocava, avui no estaria parlant d’això», diu. L’Ana explica que va estar durant anys agafant-se a contractes de curta durada – «molts d’un dia» – que li anava sortint, fins que ara s’ha estabilitzat una mica més fent una substitució com a administrativa. El desgast emocional durant aquests anys, de no trobar feina i percebre que la seva experiència no tenia cabuda al mercat laboral, és el que pitjor ha portat, segons explica. «Ara, tot i que estigui malalta, treballaré; tinc por que em tornin a acomiadar», conclou.