«Els treballadors no tenim dret a emmalaltir, estem desemparats»

El Tribunal Constitucional va avalar el passat 29 d’octubre l’article 52D de l’Estatut dels Treballadors, que permet l’acomiadament per baixes intermitents tot i que justificades. La resolució de l’alt tribunal ha aconseguit revifar el debat sobre la reforma laboral del PP i els seus efectes sobre la llibertat empresarial i el dret a la salut dels treballadors. EL PERIÓDICO ha contactat amb diversos testimonis per conèixer com els afecta en primera persona l’aplicació d’aquest mecanisme d’acomiadament.  

Després d’11 anys i mig en la mateixa empresa (Unísono),María José Lillova rebre el mes de març passat la trucada d’una de les seves caps. Li va demanar que pugés al seu despatx. Cara a cara li va deixar anar que estavaacomiadada. Li va entregar la carta i la liquidació de 20 dies per any treballat. La María José es va quedar tremolant. No s’ho esperava en absolut. No havia escoltat res que li fes sospitar en un acomiadament. Un altre directiu la va acompanyar a la seva taula i va comprovar com tancava l’ordinador i ficava les seves quatre coses personals en una bossa. És el protocol oficial, però la van fer sentir com una delinqüent. La María José està ara cobrant l’atur i buscant feina amb tenacitat. No li tremola la veu al dir que, quan en trobi, anirà a treballar tot i que tingui gastroenteritis, bronquitis o grip. Perquè aquest va ser el motiu del seu acomiadament a Unísono, estar uns diesmalalta.

La María José té 34 anys. Va néixer a un poble de Ciudad Real i viu a Fuenlabrada (Madrid) amb el seu marit i el seu fill, de 8 anys. Des que va complir els 19 no ha parat de treballar. Va entrar a Unísono –firma d’atenció telefònica a clients– fa 11 anys i mig. En funció de les campanyes contractades, anava a un lloc o un altre. En els últims anys es dedicava, sobretot, a gestions administratives. El març del 2018 va patir unagastroenteritisi el metge de la Seguretat Social li va concedir una baixa laboral de dos dies. Set mesos després, a l’octubre, es va sentir malalta. El malestar la va portar al metge, que li va donar dos dies de baixa perbronquitis aguda. «Dilluns em vaig incorporar. Em notava que no estava bé del tot, però vaig voler tornar a la feina. A mig matí em vaig començar a trobar realment malament. Em va pujar la febre i una de les meves caps em va recomanar anar-me’n a casa. Vaig tornar al metge. Vaig estar nou dies de baixa», recorda.

La trucada

Una vegada superada la malaltia, va tornar a l’oficina. Tot normal, més enllà d’una sensació estranya d’anar d’un costat a un altre. «Un dia estava en una campanya. I un altre dia, en una altra. Altres jornades no tenia feina i no feia res. Però no per culpa meva sinó perquè ningú m’enviava cap tasca». Va anar passant el temps fins que el març d’aquest any va rebre la trucada d’una de les seves caps. «Recordo perfectament aquell dia. Em van cridar a les tres de la tarda. Tenia bona relació amb la meva cap. Estic segura que es va haver d’empassar un gripau a l’entregar-me la carta d’acomiadament, en la qual es justificava l’acomiadament perl’article 52 de l’Estatut dels Treballadors. Vaig provar de defensar-me i explicar que la baixa de l’octubre va ser una sola baixa i no dues. En realitat, la segona va ser una recaiguda. De fet, així ho va especificar el metge», argumenta. Encara al despatx de la seva cap, la María José –afiliada a CGT– va demanar parlar amb la delegada sindical. Li van dir que no.

La carta d’acomiadament són dos folis. En el segon paràgraf del primer full s’esmenta que el motiu del cessament era la «inassistència a la feina, que fins i tot justificada sobrepassa els límits a què es refereix el mateix article 52 de l’Estatut dels Treballadors». Després, tota una tirallonga de dies de percentatges i còmputs de dies.

Desemparament laboral

Notícies relacionades

Unai Sordo: «L'acomiadament per baixes mèdiques és el més cruel de la reforma laboral»

Pepe Álvarez: «Ara el 40% dels treballadors podríem ser acomiadats»

«No donem per descomptat que tenim cap dret conquerit. No els tenim. «Els treballadors no tenim dret a posar-nos malalts. Estem desemparats. És una cosa avalada per normes injustes però no t’adones fins que no et passa», assegura la María José, que, convençuda que era improcedent, va portar als tribunals l’acomiadament. La jutge, però, va sentenciar al setembre que era procedent. «Ja sabia que tenia totes les de perdre, però ho havia d’intentar. Després, al veure a les notícies que el Tribunal Constitucional establia jurisprudència en el tema he tirat definitivament la tovallola».

Al llarg de tota la seva vida laboral, la María José només ha estat dos mesos a l’atur. Ara se sent desubicada. No és depressiva, però se sent rara. L’únic que està content és el seu fill, a qui li agrada dinar cada dia amb la mama a casa.