¿Les empreses tenen ànima?

Obtenir beneficis no és ja l’objectiu de les empreses i la seva única funció. O no hauria de ser l’únic que persegueixen. Hi ha noves teories que contrasten amb el neoliberalisme del premi Nobel d’Economia Milton Friedman, que defensava el paper preponderant dels accionistes.

Avui ha calat la idea que els beneficis obtinguts han de ser percebuts repartits entre tots els denominats ‘stakeholders’ (accionistes, clients, proveïdors, empleats...), destaca el president del Cercle, Javier Faus, que ha participat en un debat sobre el propòsit de les companyies i el nou contracte social, amb el qual es tanca el cicle de Conferències d’Economia Europea, organitzades pel Cercle d’Economia, el CIDOB i Europe.

La qüestió és que l’empresa no ha de tenir com a únic objectiu la remuneració dels accionistes, segons les conclusions que sorgeixen del debat, en què, a més de Faus, han participat el president de CaixaBank, Jordi Gual, i el catedràtic de la Universitat de Saragossa Vicente Salas. El tema es resumeix, segons Faus, en el fet que «les empreses han de tenir ànima» perquè actuen i operen en la societat, no al seu marge.

En tot cas, segons Salas, si el propòsit de les empreses consisteix «només a maximitzar els beneficis i no satisfer necessitats, difícilment podran sobreviure».  El catedràtic apunta a les teories que sosté la Brisith Academy, que, en essència, afirmen que les companyies han de «resoldre els problemes de les persones i el planeta de forma rendible».

Notícies relacionades

Chery promet invertir 400 milions i crear 1.250 llocs de treball a Barcelona

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

Gual, per la seva banda, defensa el model de La Caixa, que, amb un accionista de referència amb una missió i uns objectius clars a llarg termini, ha sabut manejar-se en els mercats financers que aporten «capital, transparència, disciplina i rigor». En aquest sentit, ha apostat per una regulació «neutra» que permeti diferents models de propietat i empresa i deixi en mans del mateix sistema de lliure mercat la formació de «les diferents formes jurídiques» que el componen.

El president de CaixaBank ha considerat que hi ha «un clamor social perquè des del món de l’empresa s’ataquin els problemes de l’economia de mercat» i ha admès que el món empresarial «ha estat absent» davant de les tendències «potser negatives» de l’economia de mercat, per la qual cosa «és bo que les empreses en prenguin consciència».