16 jul 2020

Anar al contingut

mercat de la vivenda

Fons d'inversió forcen pujades astronòmiques del lloguer amb el pretext d'actualitzar-lo

Les societats que han adquirit actius immobiliaris intenten compensar la durada més extensa dels contractes amb increments que superen l'IPC, malgrat el que assenyala la llei

Max Jiménez Botías

Fons d'inversió forcen pujades astronòmiques del lloguer amb el pretext d'actualitzar-lo

«A principis de setembre vaig rebre un burofax de part dels nous propietaris del pis en què em comunicaven que es triplicava el preu del lloguer. Pagava 385 i passaré a pagar 897, tot i que per als tres primers anys del nou contracte el propietari comunica una bonificació d’uns 200 euros. Quan passi aquell període passaré a pagar directament gairebé 900 euros». La Silvia habita un dels 30 pisos del carrer Frederic Monpou de Granollers que pertany al Grup Azora. El mes de juliol passat, seu braç d’inversió immobiliària va adquirir una dotzena d’actius al Banc Sabadell per un valor de 150 milions d’euros, segons va transcendir en el moment de fer-se l’operació.

Els actius incloïen més de 500 vivendes amb una ocupació pròxima al 100% a les ciutats i àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona, però també alguns edificis més mal localitzats a la província de Barcelona (Sabadell, Polinyà o Granollers). El primer pas que ha fet el fons –els veïns el denominen ‘voltor’– ha sigut el d’«actualitzar les rendes», segons reconeixen fonts de l’entitat immobiliària. «Pago 411 euros amb traster i aparcament. No tinc clar que quan hagi de renovar el contracte, que en el meu cas és d’aquí a un any, pugui fer front a aquesta pujada», explica Mari Carmen Iglesia, una altra veïna afectada. «Soc vídua i els meus ingressos no donen per a gaire», afirma.

Els veïns afectats reconeixen que no és il·legal pujar el lloguer quan es renova el contracte, però la clàusula de bonificació no els sembla massa ortodoxa, «perquè al final permet que el lloguer s’incrementi per sobre de l’IPC, com prohibeix la llei que regula els arrendaments», diu Núria Vilarnau, advocada del Col·lectiu Ronda, a qui han recorregut els veïns per veure quines opcions legals els queden.  «Aquesta pràctica no és exclusiva d’Azora. Al contrari, cada vegada és més habitual i s’ha convertit en comuna entre els grans gestors de pisos de lloguers, especialment els fons i les immobiliàries que van ser dels bancs», afirma l’advocada.

Ampliació del termini del contracte

El 7 de març passat es va aprovar el decret-llei 7/2019 de mesures urgents en matèria de vivenda i lloguer que va ser convalidat definitivament a principis d’abril, després que l’anterior intent d’introduir mesures de reforma al mercat de lloguer no superés el procés de convalidació parlamentària i es quedés en res. Entre les mesures introduïdes incorporava una ampliació del termini mínim de pròrroga dels contractes de lloguer subscrits amb persones jurídiques fins als set anys i s’establia que l’actualització anual de la renda durant la vigència dels contractes no podria superar el resultat d’aplicar la variació percentual de l’IPC.

«Aquesta combinació d’actualització limitada de la renda i extensió del període de contracte ha sigut vista pels fons propietaris com una pèrdua d’expectativa de guany que només podrien compensar a través d’una actualització de renda més dràstica que la que s’aplica en el moment de la renovació. I la forma per solucionar-ho de manera més o menys discreta són les bonificacions al contracte», diu Vilarnau.

Lazora, la societat del grup que gestiona els pisos adquirits per la societat inversora, reconeix que, amb la bonificació, el rebut mitjà està entorn dels 675 euros per a una zona que sense ser perifèrica tampoc és la més ‘prevalgui’ de Granollers. «El preu està per sota de la mitjana de la zona per a vivendes de les mateixes característiques, que és de 750 euros», afirma un portaveu.  A més, precisa que es tracta de vivenda lliure i que «no hem detectat cap cas de vulnerabilitat social entre els veïns. Aquestes situacions sempre són analitzades per un equip de mediació social per trobar les solucions que s’adaptin millor a cada circumstància», diu.

Pot ser que tinguin raó, però des que van prendre possessió, almenys tres famílies han hagut d’abandonar la vivenda, «perquè no estaven en condicions d’afrontar la nova renda», afirma Iglesias. El gestor immobiliari ha aprofitat aquesta circumstància per posar els pisos de lloguer amb els preus nous molt abans que passin els set anys que fixa la llei.