comptabilitat de l'INE

Madrid supera Catalunya com a primera economia regional

La comunitat catalana ha crescut en els dos últims anys menys que la mitjana

La regió madrilenya ja va ser líder el 2012 i el 2013, però després va baixar un esglaó

zentauroepp51184011 madrid  02 12 2019  puerta de alcal  con las letras madrid g191202214926

zentauroepp51184011 madrid 02 12 2019 puerta de alcal con las letras madrid g191202214926 / JOSE LUIS ROCA

3
Es llegeix en minuts
Rosa María Sánchez

Madrid ha arrabassat  a Catalunya el lloc de primera economia regional d’Espanya. El 2018, l’economia catalana va cedir el testimoni a la madrilenya després d’haver encadenat dos anys amb un creixement per sota de la mitjana estatal.

Segons l’estadística de lacomptabilitat regional d’Espanyapublicada ahir per l’INE, el producte interior brut (PIB) de Catalunya va pujar el 2018 el 2,2% en termes reals, fins a arribar als 228.682 milions d’euros (19% del total nacional).

El PIB madrileny, per la seva banda, va créixer gairebé un punt més que el català (el 3,1% en termes reals) i això va ser suficient per donar elsorpassoal català. L’economia madrilenya va arribar als 230.794 milions d’euros el 2018 (19,2% del total nacional).

Lapèrdua del lideratge catalàs’ha produït després de dos anys en què la seva economia ha crescut per sota de la mitjana estatal. El 2017, el PIB català va pujar el 2,5% davant una mitjana estatal del 2,9%. 

El 2017, no obstant, l’economia madrilenya es vaimpulsar, amb un avanç del 3,9%, i es va quedar a un pas de la catalana.

El ‘sorpasso’ definitiu es va produir el 2018, quan l’economia catalana va tornar a créixerper sota de la mitjana estatal(2,2% davant el 2,4% nacional), mentre que la madrilenya tornava a impulsar-se, un 3,1%.

Les dades de l’INE no aporten encara dades sectorials que permetin interpretar el diferent creixement de les dues comunitats el 2017 i el 2018. Tampoc hi ha pistes sobreun possible impacte del procésen la marxa de l’economia catalana després de les tensions pel referèndum il·legal de l’1-O o el canvi de seu d’algunes empreses.   

Antecedents en la competició

No és la primera vegada que Madrid se situa per davant de Catalunya com a primera economia regional. Java passar el 2012 i el 2013, com a conseqüència d’una crisi econòmica més intensa a la comunitat catalana. No obstant, el 2014 l’economia catalana va tornar a créixer amb força (1,8%), aprofitant l’impuls d’exportacions i turisme, i va recuperar el primer lloc del podi del qual ha tornat a ser desallotjada.

Per darrere d’aquestes dues comunitats hi ha les d’Andalusia(160.621 milions) i València (110.978 milions), a bastanta distància de la següent, que és el País Basc (72.169 milions). L’ordre continua en sentit descendent ambGalícia, Castella i Lleó, les Canàries, Castella-la Manxa, Aragó, lesBalears, Múrcia, Astúries, Navarra,Extremadura, Cantàbria, La Rioja, Ceuta i Melilla.

L’estadística també recull les dades relatives alPIB per habitant. Madrid va registrar el PIB més elevat per càpita el 2018 (35.041 euros). Per darrere es van situar el País Basc (33.223 euros) i Navarra (31.389 euros). 

Catalunya ocupa el quart lloc, amb un PIB per habitant de 30.426 euros, lleugerament per sota de la mitjana de la Unió Europea (de 30.960 euros), tot i que per sobre de la mitjana estatal (25.727 euros). 

Sectors productius

Les dades de l’INE també mostren la diferent estructura productiva, per sectors en les diferents comunitats, tot i que amb dades del 2016

A Catalunya, laindústriacobra un pes del 19,9% sobre el conjunt de l’economia regional (per sobre de la mitjana estatal, del 16,2%). El sector delsserveis, que inclou elturisme, és el de més rellevància (73,8%), però queda una mica per sota de la mitjana estatal (74,8%).

Notícies relacionades

A Madrid la indústria amb prou feines pesa el 10,3% però els serveis arriben al 84,9% en una comunitat amb una forta presència del sector públic. 

L’agriculturapresenta el seu pes relatiu més elevat a Castella-la Manxa (9,9%) i la indústria té la seva representació més gran a Navarra (29,8%). Laconstrucciócobra el seu màxim pes a les Balears (7,5%), per sobre de la mitjana estatal del 5,9%. H

Temes:

Catalunya