France Télécom, culpable d'assetjament moral

Deu anys després de l’onada de suïcidis a France Télécom, la justícia ha donat la raó a sindicats i familiars de les víctimes d’una política empresarial que va empènyer molts treballadors a treure’s la vida per no suportar un clima laboral asfixiant.

El Tribunal Correccional de París ha conclòs aquest divendres amb un veredicte condemnatori el procés que durant els últims tres mesos ha examinat amb detall la gestió de tres antics directius de l’històric operador francès de telefonia, convertit en Orange el 2013 al culminar el procés de privatització iniciat el 2004.

Tant l’empresa com Didier Lombart, director general entre el 2005 i el 2010; el seu número dos, Louis Pierre Wenès, i l’antic responsable de Recursos Humans, Olivier Barberot, han sigut declarats culpables d’«assetjament moral institucional» i han sigut condemnats a un any de presó i 15.000 euros de multa per haver aplicat una política de retallada de personal «radical» entre el 2007 i el 2008. La multa imposada a France Télécom és de 75.000 euros, la màxima prevista en la legislació.

El tribunal no només dona suport a les tesis de l’acusació, sinó que introdueix en la jurisprudència la noció d’«assetjament moral institucional sistèmic», és a dir, l’estratègia empresarial dissenyada per «desestabilitzar els treballadors i crear un ambient anguniós amb l’objectiu i efecte de degradar les condicions de treball».

Els jutges d’instrucció havien examinat gairebé 4.000 documents, havien interrogat desenes de familiars i havien analitzat 39 casos, 19 suïcidis, 12 temptatives i 8 casos de depressió.

«És una gran victòria i el reconeixement clar dels perjudicis soferts», ha declarat a Afp Patrick Ackermann, del sindicat SUD, l’advocat del qual, Jean Paul Teissonnière, ha saludat «un canvi decisiu en el dret penal del treball sobre la qüestió de l’assetjament institucional i la gestió tòxica».

L’exdirectiu d’FT, Didier Lombart, recorrerà la sentència, segons ha fet saber el seu advocat, Jean Veil, a l’entendre que la decisió del tribunal no reposa en el dret, sinó en una política «totalment demagògica». L’empresa, al contrari, ha acatat la sentència i ha anunciat un procés d’indemnització a les eventuals víctimes.

Retallades a marxes forçades

El juliol del 2009, en la carta que ha deixat un tècnic de Marsella anomenat Michel Deparis, que s’ha suïcidat, es critica la «gestió a través del terror» de la seva empresa. «Em suïcido per France Télécom. És l’única causa», diu.

Dos mesos més tard, el sindicat SUD presenta la primera d’una llarga sèrie de denúncies i poc després la inspecció de Treball redacta un informe aclaparador.  L’escàndol de l’onada dels suïcidis dels empleats de France Télécom va copar les portades dels diaris.

Per reduir despeses i adaptar-se a un sector liberalitzat, el pla de reestructuració que Lombart va iniciar el 2005 contemplava suprimir 22.000 llocs de treball en tres anys, el 20% dels treballadors del grup, i 10.000 trasllats. L’empresa tenia llavors 100.000 empleats repartits en 23.000 centres de treball.

«Per la finestra o per la porta»

Segons els acusats, els acomiadaments eren voluntaris, però les parts civils van declarar que es pressionava els treballadors perquè abandonessin. Com que la majoria eren funcionaris i no se’ls podia acomiadar adduint raons econòmiques sense més ni més, Didier Lombard va pronunciar el 2006 una frase que amb el temps va adquirir caires macabres: «Ho faré d’una manera o d’una altra, per la finestra o per la porta».

Hi va haver canvis obligatoris, tant de funció com de lloc de treball, correus reiterats que incitaven els treballadors a deixar l’empresa i baixades de sou. 

«Els mitjans triats per assolir l’objectiu de 22.000 acomiadaments en tres anys estaven prohibits. S’havia de conciliar el temps i les exigències de transformació de l’empresa amb el ritme d’adaptació dels empleats que garantien l’èxit d’aquesta transformació», ha determinat el tribunal, que considera que la retallada d’efectius es va fer «a marxes forçades».

Notícies relacionades

¿Quant guanya un inspector d’Hisenda a Espanya?

Arriba el juny: bon mes per a aquests jubilats que cobraran 6.000 euros

«Noérem res; expedients del departament de Recursos Humans. El Tribunal ha dit a la direcció: ‘Heu passat el semàfor en vermell i això valdrà en el futur per a qualsevol empresa que actuï així’», ha reaccionat Noël Rich, una de les víctimes personades com a acusació particular.

Durant el judici, l’advocat Teissonnière va il·lustrar així les practiques empresarials d’FT: «Va ser un immens accident laboral organitzat per l’empresari».