El TS declara que la incompatibilitat dels empleats públics ha de constar expressament

La Sala Contenciosa del Tribunal Suprem ha establert quan s’ha de reconèixer la compatibilitat a empleats públics per a l’exercici d’activitats privades. Entre les seves conclusions destaca que per denegar-la s’ha de cobrar un complement que remuneri expressament el concepte d’incompatibilitat.

La doctrina l’ha fixat al resoldre el cas d’un tècnic d’una agència pública andalusa a qui la Junta li va negar la compatibilitat. El Suprem l’hi reconeix per dos motius: que el seu complement de «lloc de treball» no retribuïa expressament la incompatibilitat i no haver-hi cap dubte que no superava el llindar del 30% de les retribucions bàsiques.

La sentència analitza la regulació de les incompatibilitats i els complements específics, així com la doctrina del Tribunal Constitucional. Conclou que, segons la llei d’incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques, «la percepció per part dels empleats públics de complements específics, o concepte equiparable, que inclogui expressament entre els components que remuneren, el factor d’incompatibilitat impedeix, en tot cas i amb independència de la quantia d’aquelles retribucions complementàries, reconèixer-los la compatibilitat per a l’exercici d’activitats privades».

Afegeix que«pot atorgar-se el dret a la compatibilitat quan la quantia de les retribucions complementàries no superi el 30% de les retribucions bàsiques, exclosos els conceptes que tinguin el seu origen en l’antiguitat». Si se supera, «ha d’estar-se a l’establert en el reial decret llei de juliol del 2012 i l’acord del Consell de Ministres del mes de desembre del 2011 en l’àmbit de l’Administració General de l’Estat i el que puguin establir lleis de funció pública autonòmica».

Per als magistrats, «l’assignació d’un complement específic per un motiu concret ha d’identificar la seva raó de ser en la corresponent relació de llocs de treball per poder ser qualificat com a factor d’incompatibilitat».

Tècnic d’IDEA

En el cas concret examinat, corresponent a un tècnic de l’agència IDEA (Agència d’Innovació i Desenvolupament d’Andalusia), el Suprem aplica aquesta doctrina i diu que «no existeixen elements per concloure que el complement ‘lloc de treball’ percebut pel recurrent (en jornada d’estiu de 8 a 15 hores i a l’hivern la mateixa més una tarda, a elegir entre dilluns o dimarts de 16.30 a 19 hores) ho sigui per incompatibilitat», en contra del que sostenia la Junta andalusa, que al·legava que aquest complement també retribuïa la incompatibilitat.

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

«No consta així ni en les seves nòmines que ha acompanyat, ni en el certificat de l’Agència emès el 7 de juliol del 2014 a petició de l’interessat, que figura la percepció de tal complement, 6.358,21 euros anuals més un altre de dedicació de 5.237,68 euros que segons el punt 3 de l’art. 36 del conveni és el destinat a retribuir l’especial dedicació dels treballadors que ocupin llocs de treball que tinguin assignats complements de lloc de treball i de permanència», afegeixen els magistrats.

Per això, al no constar que la retribució ho fos expressament per incompatibilitat i ser inqüestionable que la retribució per lloc de treball no supera el llindar del 30% de les retribucions bàsiques, condemna la Junta que autoritzi la compatibilitat sol·licitada pel recurrent per exercir activitats pròpies d’Enginyera Agrària i Forestal fora de la jornada laboral i en el temps lliure del sol·licitant.