El Suprem avala abaixar el sou als funcionaris si baixa el seu rendiment

El Tribunal Suprem considera ajustat a la legalitat que les administracions públiques retallin puntualment el plus de productivitat a un funcionari, si poden acreditar de manera objectiva i transparent que el seu rendiment ha descendit. Així ho declara una sentència de l’alt tribunal feta pública aquest dimecres, que no avala retallades definitives o prolongades en el temps i, segons fonts jurídiques, es refereix al cas concret examinat, que és molt específic. Des del Ministeri de Política Territorial i Funció Pública no han pogut facilitar xifres de quants empleats públics perceben actualment algun tipus de complement de productivitat, ja que aquesta variable es negocia particularment en cada organisme públic.

Els sindicats han carregat contra la resolució i han considerat que acredita una pràctica habitual en la funció pública i deixa constància de l’alta discrecionalitat que tenen els directius per decidir sobre les bonificacions variables. La sentència no tindrà efectes sobre la plantilla de l’administració de la Generalitat, ja que el 2012 el Govern li va retirar el plus de productivitat del qual disposaven.

La Sala del Contenciós ha rebutjat el recurs d’una funcionària del Tribunal de Comptes, amb què pretenia que se li tornessin 214,35 euros que li van ser retirats el 2016. L’empleada pública hauria d’haver percebut en concepte de variables un total de 1.313,32 euros, corresponents al seu nivell administratiu, i només se n’hi van assignar 737,55, després de retenir-li els 15 dies de baixa haguts en el semestre més un descompte addicional de 414,35 euros en concepte de penalització.

El sindicat CSIF, amb representació majoritària en l’Administració General de l’Estat, considera que la decisió de l’alt tribunal «posa de manifest, a partir d’un cas particular, que aquest concepte retributiu dona a l’Administració un ampli marge de discrecionalitat per aplicar-lo o no», segons ha manifestat en un comunicat. Fonts consultades de CCOO es mostren «molt crítics» amb el complement de productivitat i afegeixen que l’assignació del mateix varia substancialment entre les diferents rangs; en benefici de les escales més altes. Cosa que té un efecte discriminatori en molts casos per a les dones, apunten. 

Les centrals exigeixen una reforma dels plecs de condicions dels empleats públics per explicitar els criteris objectius i transparent segons els quals un treballador té de dret o no a cobrar un complement, com el de productivitat. Condicions que la sentència del Tribunal Suprem considera imprescindibles perquè una administració apliqui de manera legítima qualsevol retallada salarial sobre les variables.

Objectius assignats

A més, constata que un plus assignat en un determinat període de temps «no significa idèntica assignació en cap altre», i assenyala que «no existeix un dret al manteniment de la productivitat en un determinat nivell retributiu». La valoració de la productivitat, prossegueix la sentència, s’ha de fer en funció de «circumstàncies objectives relacionades amb el tipus de lloc de treball i el seu acompliment», i amb la consecució dels resultats o objectius assignats.

D’aquesta manera, «en cap cas» les quanties assignades per un complement de productivitat durant un període de temps «originaran drets individuals respecte de les valoracions o apreciacions corresponents a períodes successius». 

Al·legacions

Per justificar el descompte aplicat en el seu plus de productivitat, la direcció tècnica del seu departament va al·legar que no atenia trucades, no seguia les instruccions i feia menys volum de feina, sense que la seva superiora directa (que va ser cessada en el càrrec) aportés la documentació necessària, correus electrònics i registres de l’aplicació informàtica utilitzada en les activitats de fiscalització.

Notícies relacionades

Bankinter va guanyar 201 milions d’euros fins al març, un 9% més

Les pimes volen accelerar la normativa europea contra la morositat

En la seva defensa, la funcionària va aportar 16 sol·licituds perquè se li reparés el seu terminal telefònic i va aportar documents sobre els contractes examinats per ella en aquest període. També va afegir un informe de la titular del departament que assenyalava que després dels canvis (el cessament de l’anterior directora) el seu rendiment havia millorat i havia superat tots els funcionaris amb el mateix nivell administratiu. Posteriorment, quan es van publicar els plusos de productivitat per al primer semestre del 2017, a la funcionària se li va assignar el mateix plus que a altres companys del seu mateix nivell.

L’advocat de l’Estat, per la seva part, va al·legar que la funcionària no havia recorregut en temps i forma la seva assignació de productivitat per al segon semestre del 2016. Ara, el Suprem estima que «resulta contrari a la traça de l’administració i els principis de claredat i bona fe» presentar escrits successius per pretendre que el termini de recurs està permanentment obert.