previsions

El Banc d'Espanya manté la seva previsió de creixement però millora la de l'ocupació

PIB i llocs de treball creixeran el 2% aquest any, però el dèficit no baixarà del 2,5% del PIB

L'economia mantindrà la «fase expansiva» almenys fins al 2022, tot i que amb una «desacceleració gradual»

rosas46231024 gobernador banco espana pablo hernandez de cos190608170053

rosas46231024 gobernador banco espana pablo hernandez de cos190608170053 / Emilio Naranjo

3
Es llegeix en minuts
Rosa María Sánchez

Mateix creixement econòmic, però amb una mica més de creació d’ocupació i més dèficit públic. Aquestes són les tres claus que guien les noves projeccions del Banc d’Espanya, publicades aquest dilluns, si es comparenamb les anteriors, del setembre, abans de la lleugera millora mostrada en alguns indicadors econòmics. Si el setembre passat el Banc d’Espanya va certificar la desacceleració més gran de l’economia espanyola, ara l’organisme sembla apuntar en la direcciód’un fre en aquest deteriorament de l’economia. Es podria dir que l’economia segueix anant cap avall, però no s’ha accentuat el pendent.  

Al seu nou informe, el Banc d’Espanya manté en el 2% la previsió de creixement econòmic per a aquest any i en l’1,7% i l’1,6% la dels anys 2020 i 2021. A més, s’incorpora la previsió per al 2022, amb una taxa de creixement prevista de l’1,5%. Tot això, segons l’anàlisi, apunta que «la present fase expansiva es prolongui durant el pròxim trienni»; i tot i que mantindrà el «camí de desacceleració gradual» iniciada el 2017, l’economia espanyola continuarà creixent per sobre del seu potencial. «Això permetrà continuar reabsorbint l’encara elevat volum d’atur».

Per alquart trimestre del 2019, el Banc d’Espanya preveu una taxa de creixement similar a la del tercer, del 0,4%, la qual cosa porta l’organisme a mantenir la seva previsió del 2% per al conjunt de l’any. Aquesta projecció parteix de la informació sobre indicadors incorporada entre el passat 24 de setembre, data de publicació de les anteriors previsions, i el 27 de novembre. No incorpora, doncs, alguns esdeveniments posteriors, com les dades d’atur del novembre o l’assoliment d’un primer acord comercial entre la Xina i els EUA, així com el resultat de les eleccions britàniques de dijous passat.

Risc polític

Al seu nou informe, el Banc d’Espanya torna a remarcar la incertesa vinculada al retard en la formació d’un nou Govern. «En el pla nacional, persisteix la incertesa sobre el disseny futur de les polítiques econòmiques i, en particular, dels elements necessaris per reprendre el procés de consolidació fiscal, en la mesura que no s’ha constituït encara un nou Govern després de les passades eleccions generals», s’afirma.

A més, des del punt de vista del Banc d’Espanya, la capacitat de resistència davant hipotètics desenvolupaments desfavorables es veuria enfortida amb «l’adopciód’un programa de reformes estructurals» orientades a impulsar el potencial de creixement de l’economia. 

Ocupació, atur

La previsió de creació d’ocupació millora en dues dècimes, i arriba al 2% (en termes de llocs de treball equivalent a temps complet), la mateixa taxa prevista per al PIB.  Per al 2020, no obstant, es manté la previsió d’una creació d’ocupació de l’1,3% (per sota de l’economia, de l’1,7%) i per al 2021 es retalla una dècima, fins a l’1,4% (davant l’1,6% del PIB). Per al 2022 el Banc d’Espanya preveu un creixement de l’ocupació de l’1,2% en termes de Comptabilitat Nacional.

La taxa d’atur, en tot cas, no aconsegueix millores substancials ja que es projecta una incorporació de persones més gran al col·lectiu de població activa (que expressa el seu desig de treballar). Així per a finals del 2019 es preveu una taxa d’atur del 14,3% de la població activa (dues dècimes més que l’estimat en setembre) malgrat la creació d’ocupació més gran estimada. També s’han elevat les taxes d’atur estimades per a finals de cada un dels tres pròxims exercicis, fins al 13,6%, el 13% i el 12,5% respectivament.  

Pensions i dèficit

Notícies relacionades

Quant al dèficit del conjunt de les administracions públiques, el Banc d’Espanya empitjora ara la seva previsió en una dècima, fins al 2,5% del PIB, la qual cosa implicaria un nul avenç respecte al 2018, que es va tancar amb la mateixa taxa. En absència de noves mesures, el camí de dèficit públic projectat per als anys pròxims passa pel 2,1%; l’1,8% i l’1,4% per a cada un dels tres pròxims exercicis.

Per als seus càlculs, el Banc d’Espanya ha donat per fet que les pensions pujaran el 2020 i en els exercicis següents, segons la inflació prevista. Així, es parteix del fet que les pensions pujarien el 2020 l’1,2%, que és la previsió d’inflació de l’organisme per a l’any vinent. Això afegeix una dècima de PIB al dèficit públic estimat per al 2020 respecte del projectat al setembre, quan els càlculs del Banc d’Espanya havien pres com a base una pujada de tan sols el 0,25%.