Anar al contingut

Lleis econòmiques i socials

El Govern menys productiu dels últims 15 anys

El CTESC, òrgan consultiu format per patronals i sindicats, revisa aquest any el menor nombre de projectes de llei socioeconòmics des del 2004

Gabriel Ubieto

El Govern menys productiu dels últims 15 anys

RICARD CUGAT

L’actual Govern de la Generalitat de Catalunya és el menys productiu dels últims 15 anys. Almenys és així en el terreny socioeconòmic i laboral, tal com reflecteix la poca activitat consultiva que rep el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC). Aquest organisme, compost per les patronals i sindicats més representatius del país, té la funció de revisar l’acció política de l’Executiu català i des dels departaments liderats per JxCat ERC fa dos anys que l’assorteixen de poc treball.

El CTESC va néixer el 2002, sota l’esperit de la concertació social i amb l’objectiu de fiscalitzar l’acció del Govern i suggerir potencials millores que comptessin amb un ampli consens dels actors econòmics del país. L’Executiu té l’obligació de remetre-li tots els avantprojectes de llei, projectes de decret legislatiu i de decret que s’emmarquin en els àmbits socioeconòmic, laboral i ocupacional; tal com explica el seu president, Lluís Franco. Aquest any ha tramitat un total de 10 dictàmens, que probablement seran 11 abans de finalitzar l’any. La xifra més baixa des del 2004. En l’exercici 2018, marcat per la ressaca posterior a l’aplicació de l’article 155, la xifra va ser encara inferior, amb un total de set dictàmens aprovats.

Des del Departament de Presidència van declinar fer valoracions sobre el saldo normatiu que reflecteix el CTESC i es van remetre a la Conselleria de Treball, que va admetre que «si hi ha menys activitat normativa de tot el Govern és normal que hi hagi menys dictàmens».

Un any marcat per la falta de pressupostos

«Hem tingut una mica menys d’activitat que altres anys», reconeix prudent Franco. La mitjana de dictàmens elaborats pel CTESC, segons les xifres públiques de l’organisme, és de 21,8 a l’any; el doble. «Els empresaris preferim poca normativa, però que sigui bona, tot i que està clar que fa falta reforçar l’agenda econòmica i social», comenta el secretari general adjunt de Foment del Treball i representant de la patronal en el CTESC, Salvador Guillermo. Cosa que, segons la seva opinió, es reflectiria en més dictàmens de l’organisme. Un dèficit d’activitat legislativa que es tradueix també en altres institucions, com el Parlament, on aquest 2019 de moment només s’han aprovat vuit lleis. La mitjana des del 2002 és de 17,1.

Un dels elements que explica, en part, l’escassa activitat del CTESC quant a dictàmens és la falta d’uns pressupostos (en l’axctualidad estan prorrogats els del 2017). La revisió d’aquests és una de les funcions clàssiques del CTESC i, al seu torn, condiciona el tipus de projectes legislatius que passen per les seves mans. Aquest desembre està previst que entri a tràmit un nou dictamen, vinculat al reglament per al desplegament de la Renda Garantida de Ciutadania; un element que necessita noves dotacions de recursos, segons remarca el representant de CCOO a l’òrgan, Ricard Bellera.

La falta d’uns nous pressupostos implica que els projectes normatius que arriben al CTESC són de tall regulatori o per reordenar legislacions ja en vigor, segons assenyala el dirigent de la patronal PimecMoises Bonal. Els dos casos de més rellevància que l’organisme ha revisat aquest any, segons coincideixen les diferents fonts consultades, donen fe d’això: la llei sobre l’impost a les emissions de diòxid de carboni o l’avantprojecte de llei per a la facilitació de l’activitat econòmica. Dues mesures que no impliquen una inversió de recursos des de les diferents consellerias.

Recomanacions per no complir-se (de moment)

El CTESC compensa la falta de dictàmens amb l’elaboració d’informes sobre temes candents de l’economia catalana. Aquest any n’han presentat alguns, sobre la productivitat del sector industrial, una radiografia del treball autònom o un sobre les polítiques de recolzament a les famílies. El seu ponent, la representant d’UGT Pepi García, es lamenta que les recomanacions finals consensuades entre els actors tinguin poques possibilitats de ser tingudes en compte pel Govern. Consensos com l’increment de serveis de la dependència, així com la quantia de les prestacions o reduir els temps d’espera per percebre-les són elements que hauran d’esperar. «Qualsevol activitat per tirar endavant el país necessita uns pressupostos», afirma García.  

El CES, també paralitzat 

La paràlisi institucional també és un fenomen que viu el Govern d’Espanya i els seus organismes fiscalitzadors. L’homòleg del CTESC en tot l’Estat, Consell Econòmic i Social (CES), no registra números d’una activitat més gran. Aquest 2019 ha aprovat un total de quatre dictàmens, quan la mitjana des del 2002 (per comparar el mateix període que el CTESC) és de 8,1. De fet, l’actual presidència del CES es troba vacant, a l’espera de la formació d’un nou Govern que nomeni el successor de Marcos Peña, que va dimitir el passat 24 d’abril d’aquest any. La sindicalista d’UGT, Mari Carmen Barrera, és l’actual presidenta interina.

El fins aleshores màxim dirigent de l’organisme va abandonar el càrrec després d’acumular cinc anys de pròrroga i un total de 13 exercicis com a president. Des del 2014 estava pendent de renovació, però les diferents eleccions (amb doble repetició electoral el 2016 i l’última del 2019) i la falta d’estabilitat pressupostària van interferir en el procés. Des del 2015, quan el CES va emetre 14 dictàmens, l’esmentat organisme acumula magres registres. Dos el 2016, un el 2017, sis el 2018 i els quatre aquest 2019.  L’últim dictamen que ha emès el CES és sobre la transposició d’una normativa europea referent al «foment de la implicació a llarg termini dels accionistes en les societats cotitzades», segons diu el text.