Javier Pacheco (CCOO): "L'actual Govern català és el menys productiu des de fa 20 anys"

L’avui secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco Serradilla (Barcelona, 1970), va entrar a treballar a la planta de Nissan de la Zona Franca el 1991, quan la plantilla superava els 4.000 treballadors. El que durant molt temps va ser una de les icones del poder industrial català el juny passat va tancar amb els sindicats la prejubilació de 600 treballadors, deixant la plantilla de la fàbrica per sota dels 3.000 efectius i amb dubtes seriosos sobre la seva continuïtat.  

¿La planta de Nissan a la Zona Franca té garanties de futur?

Ara mateix molt poques. Ja li he plantejat tant al Govern d’Espanya com al Govern de la Generalitat que fa falta moure’s. Fins ara l’empresa només s’ha preocupat de donar sortida a un compte de resultats, no al futur industrial de la planta.

Les xifres d’ocupació i el PIB de la indústria sobre el conjunt de l’economia a Catalunya cada vegada són més baixes. ¿És un problema? ¿Què no està fent l’Administració per revertir-ho?

És un problema i és veritat, tal com diu la consellera Chacón, que no és un problema exclusiu de Catalunya. No obstant, hi ha coses que es podrien estar fent i no es fan, com per exemple el Pacte Nacional per a la Indústria. I el fet de no desplegar aquest tipus de mesures es produeix perquè aquest Govern ha decidit no tenir pressupostos.

¿Estem ara en un punt d’inflexió, després d’anys d’inestabilitat política a Catalunya?

Ni el Govern espanyol ni el català fan possible una mirada estratègica i donar continuïtat a les polítiques. No pot ser que a Catalunya estiguem amb pressupostos prorrogats des del 2017 o que a Espanya estiguem gestionant l’herència del PP. Vivim una situació de precarietat que no haguéssim imaginat mai fa 10 anys.

¿A Catalunya tindria sentit un avançament electoral?

No sé si el resultat de les eleccions serà una solució a la situació de bloqueig que tenim ara. Hem de demanar que es trobin els consensos per trencar els blocs que impossibiliten la normalitat política a Catalunya i que a la tardor el Govern català tingui un projecte de pressupostos. Si no el tenen que convoquin eleccions, tot i que el resultat d’aquestes eleccions pot cronificar la situació de bloqueig.

A Madrid també han d’acabar de tancar la investidura. ¿Un Govern d’Espanya sense Unides Podem seria més difícil que derogués la reforma laboral?

Confio que acabin arribant a un acord, perquè una altra cosa em sembla una irresponsabilitat. És igual el format de l’acord, ara bé, hi ha unes línies programàtiques que han de tenir clares. I una d’aquestes és recuperar els equilibris que es van perdre amb la reforma laboral, que ja pactem amb el Ministeri de Treball. El PSOE ha d’escollir, perquè si no tindran un conflicte a sobre de la taula. 

¿Què faran llavors els sindicats si una vegada format Govern no hi ha moviments en aquest sentit?

El que sabem fer des de sempre: moure’ns als centres de treball i al carrer. El Govern no tindrà dies de gràcia. Ja estem canviant les condicions de vida de la gent en les negociacions dels convenis col·lectius, malgrat tenir el marc legislatiu en contra. Però això ha d’anar acompanyat del marc normatiu.

¿Queda marge per a més pujades salarials?

Han de pujar més, perquè encara hi ha un gra diferència entre el que pugen els beneficis empresarials i l’augment dels salaris. Els treballadors encara no han recuperat el poder adquisitiu perdut des de la crisi i quan hi ha creixement, la gent vol que aquest es reparteixi. I si no es reparteix, es mobilitza.

El Govern de Torra va aprovar aquest mes la seva primera llei. ¿Què ha fet i que no ha fet aquest Govern per combatre qüestions com l’alta temporalitat?  

La situació de bloqueig fa que aquest sigui el Govern català menys productiu que hem tingut els últims 15 o 20 anys. En polítiques actives d’ocupació té competències i per a la llei del SOC, que serviria per coordinar diferents serveis al territori, encara no han aconseguit els consensos parlamentaris per aprovar-la. Venim denunciant la precarietat que mantenen les oficines del SOC des de fa temps. Encara més quan ara han de gestionar la Renda Garantida de Ciudadania.

Per reforçar la seva gestió es va fitxar la consultora Deloitte...

Les restriccions estatals i la falta de pressupostos aquí ens condemnen a l’externalització i a donar entrada a empreses de treball temporal. 

Parlant del sector públic, CCOO ha sigut qui més delegats ha perdut durant les últimes eleccions sindicals, en favor de la independentista Intersindical-CSC ¿quin és el seu diagnòstic?

Qui més ha perdut també era qui més tenia, tot i que al costat de la UGT hem mantingut les majories a les taules generals. Dit això, hi ha hagut organitzacions com l’ANC i faccions dins dels partits independentistes que han fet una aposta clara per intentar plantejar “eines de país”. El país està marcat per un debat polític que polaritza i és més fàcil trobar aquests espais. No obstant, els resultats que ha obtingut [l’Intersindical-CSC] no qüestionen el model sindical del país. 

Notícies relacionades

Per la porta o per la finestra

El sector turístic i el farmacèutic seran els que creixeran més aquest any

¿Com encaren l’escenari polític que obrirà la sentència del procés?

Les respostes que s’han de buscar, en cas d’una sentència contundent del Tribunal Suprem, han de poder denunciar una injustícia, si així es produeix. Però també preservar aquesta voluntat de trobar una solució negociada, dialogada i amb el consens de la majoria de la ciutadania. No podem parlar gratuïtament dels espais del 80% si no generem espais reals que puguin ajuntar tothom. Els partits no ens poden passar la pilota a la societat civil sense que ells ho tinguin clar. ¿Fer sortir la gent al carrer per què?