El Suprem resol a favor d'una netejadora del Clínic acomiadada que va firmar 242 contractes en 8 anys

La Sala Social del Tribunal Suprem ha declarat improcedent l’acomiadament d’una treballadora que en vuit anys va firmar 242 contractes d’interinitat per substitució, com a netejadora al’Hospital Clínic de Barcelona, per cobrir vacances, descansos i permisos d’altres empleats de l’empresa.

El tribunal ha condemnat l’empresa a optar entre la seva readmissió, amb abonament dels salaris de tramitació, i el pagament d’una indemnització d’11.088 euros al considerar que en aquest cas ni era vàlida la causa consignada al contracte ni es presenten les circumstàncies que haurien permès validar una modalitat contractual diferent.

El Suprem, contra el TSJC

En una sentència donada a conèixer aquest dijous, el Suprem estima el recurs de cassació interposat per la treballadora contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va sostenir que és ajustada a dret la utilització del contracte d’interinitat per cobrir supòsits de vacances, descansos o permisos.

La sentència d’instància, dictada pel jutjat Social núm. 11 de Barcelona, també va desestimar la demanda de l’empleada i va concloure que, malgrat el gran nombre de contractes, tots estaven justificats degudament, per la qual cosa no hi havia frau de llei en la contractació.

La treballadora va firmar contractes d’interinitat per substitució com a netejadora de l’Hospital Clínic de Barcelona des del desembre del 2007 fins al gener del 2011, en què va començar a cobrar l’atur.

El març d’aquell mateix any va tornar a treballar per a la mateixa empresa amb la mateixa modalitat contractual. En total va firmar 242 contractes, sempre amb la mateixa categoria de netejadora, en què s’indicava el nom de la persona que substituïa i la causa: assumptes propis, dies de conveni, recuperació horària, incapacitat temporal vacances, festa optativa de conveni, absència, permís sindical, malaltia familiar o casament familiar. El 8 de maig del 2015, l’empresa li va notificar l’extinció del contracte.

Les vacances, cas a part

D’acord amb la seva jurisprudència, la Sala rebutja que la cobertura de les vacances pugui realitzar-se per la via del contracte d’interinitat per substitució.

Aquest contracte –explica el tribunal– es defineix com aquell contracte de durada determinada que té per objecte substituir un treballador amb dret a reserva de lloc de treball, depenent la seva durada de la reincorporació del substituït per finalitzar el període d’exercici de l’esmentat dret.

La Sala afirma que l’esmentada definició «no permet la inclusió d’altres circumstàncies en què no hi hagi obligació de prestar serveis que difereixin d’aquelles en què es produeix el denominat dret de reserva del lloc de treball».

Afegeix que «l’absència per vacances no és una situació de suspensió del contracte de treball amb dret a reserva de plaça, sinó una mera interrupció ordinària de la prestació de serveis que no genera vacant reservada pròpiament dita».

La Sala considera que, «si bé un desequilibri genèric del volum de plantilla en circumstàncies com la que concorren en l’administració pública que precisa del seguiment de procediments reglats de creació de places, podria justificar extraordinàriament la contractació temporal, «aquesta només seria possible d’acreditar-se la concurrència dels elements que defineixen al contracte regulat a l’article 15.1 b) de l’Estatut dels Treballadors, això és, si es presenten circumstàncies no previsibles».

Afegeix que l’empresa és «plenament coneixedora que la plantilla amb la qual compta disfruta de vacances i descansos amb la regularitat pròpia de tals situacions i, per tant, la resposta al volum d’activitat habitual ha de contemplar les hores d’efectiva prestació».

«Circumstància previsible»

La sentència, amb ponència de la magistrada M. Lourdes Arastey, explica que el fet que «els treballadors de la plantilla exercitin els seus drets al descans i a les vacances és una circumstància previsible i, per tant, no és, doncs, ajustada a dret la cobertura temporal de les seves funcions acudint a la via d’interinitat per substitució.

Tals absències al treball es produeixen dins del normal desenvolupament del contracte de treball i formen part de la previsió organitzativa que correspon dur a terme l’ocupador, allunyant-se de l’excepcionalitat que el contracte eventual ve a resoldre».

Notícies relacionades

¿Quant guanya un inspector d’Hisenda a Espanya?

Arriba el juny: bon mes per a aquests jubilats que cobraran 6.000 euros

La Sala afegeix que no es pot oblidar que en el nostre ordenament jurídic «el contracte indefinit constitueix la regla general de la qual s’aparten els supòsits taxats i específicament dissenyats pel legislador, caracteritzats tots per la nota de causalitat».

En aquest punt, segons la sentència, «el contracte d’interinitat obeeix a la circumstància extraordinària en què pugui incórrer la plantilla de l’empresa al no presentar-se una causa de suspensió del contracte. Res d’extraordinari resulta el gaudi dels períodes de descans i vacances, als quals tenen dret tots els treballadors de l’empresa».