ajustament de plantilla

El Santander tanca el gruix de l'ERO amb 3.069 baixes, el 99% de les preteses

L'entitat financera espera incloure 154 sortides més abans del gener del 2020

3
Es llegeix en minuts

El Banco Santander ha donat per finalitzat el gruix del’expedient de regulació d’ocupació (ERO) que va posar en marxa el mes de maig passat com a conseqüència de les duplicitats derivades de la integració de Banc Popular i que suposava la sortida de 3.223 treballadors, segons fonts pròximes a la negociació. En concret, 3.030 persones s’han acollit de forma voluntària a aquest procés de reestructuració, el 99% del total, i39 empleats han sortit de forma forçosa, la qual cosa suma 3.069 treballadors. D’aquesta manera, encara quedaria un perímetre de 154 persones que està previst que estiguin fora abans del gener del 2020, data que el banc s’havia marcat com a termini límit per concloure aquest procediment.

La part més complicada d’aquest ERO ha sigut la que afectava la xarxa comercial, que ha patit el 82% de la reestructuració. L’àmbit dels serveis centrals ha suportat el 17% dels acomiadaments, més de 500 persones, i el de la seu ha assumit l’1%, menys de 30 empleats.

Per comunitats autònomes, abandonen l’entitat un total de 354 treballadors de la Comunitat de Madrid, 398 d’Andalusia, 249 de Galícia, 221 de Catalunya, 238 de Castella i Lleó, 273 de la Comunitat Valenciana i Múrcia, 152 del País Basc, 112 de les Canàries, 127 de Castella-la Manxa, 81 d’Extremadura, 130 de Cantàbria i Astúries, 141 entre Aragó, Navarra i La Rioja i 33 de les Balears. A més, vuit empleats formaven part de la territorial virtual i quatre del qualificat com a grans superfícies.

Afectació al Santander

Així mateix, el desglossament de les xifres apunta que 1.028 sortides, és a dir, el 33% són de dones, mentre que les 2.041 restants, el 67%, corresponen a homes. A més, la major part de l’ERO (62%) s’aplica a la plantilla de Banco Santander. El 38% dels acomiadaments, uns 1.163 empleats, procedien de Banc Popular.

D’altra banda, el tipus de sortides s’ha establert en 1.708 empleats o el 55% del total mitjançant prejubilacions i 1.361 o el 45% amb indemnitzacions.

Per cobrir les extincions, El Santander va oferir als empleats d’entre 55 i 61 anys prejubilar-se amb el 80% del salari pensionable o amb el 75% més el 60% del complement voluntari, mentre que als majors de 62 anys els va proposar abonar l’equivalent a 20 dies per any treballat, amb el límit d’una anualitat, i sense primes.

El col·lectiu d’entre 50 i 54 anys podia deixar l’entitat amb el 60% del salari pensionable de sis anualitats i un límit màxim de 380.000 euros, sense descompte per atur i amb un conveni especial amb la Seguretat Social fins als 63 anys, actualitzable fins a un màxim del 3%. A aquest grup també li dona primes per voluntarietat de 2.000 euros per cada trienni complet treballat, una prima addicional d’entre 5.000 i 30.000 euros en funció de la seva antiguitat i una altra de 15.000 euros.

Notícies relacionades

Quant als treballadors de 49 anys o menys, o els que tinguin una edat superior però no acumulin 15 anys d’antiguitat, les extincions venien acompanyades d’una indemnització de 40 dies per any treballat, fins a un màxim de 24 mensualitats. A aquest col·lectiu també se li va oferir primes de voluntarietat de 2.000 euros per cada trienni d’antiguitat i altres d’entre 5.000 i 30.000 euros en funció dels anys que portés al banc.

Aquest acord, que es va firmar el passat 17 de juny, va ser subscrit pel 83% de la representació sindical, després que l’entitat presidida per Ana Botín el justifiqués com a conseqüència del procés d’integració, unificació i racionalització de les xarxes comercials i estructures intermèdies de recolzament a les mateixes entre els bancs Santander i Popular una vegada produïda l’absorció de l’últim per primer.