10 d’ag 2020

Anar al contingut

Tasques per al futur Govern

Les pensions, a la cua dels deures pendents

La reforma del sistema de la Seguretat Social va quedar interrompuda el febrer després de la convocatòria electoral

Tots els grups polítics coincideixen en la urgència de tornar a convocar el Pacte de Toledo

Rosa María Sánchez

Les pensions, a la cua dels deures pendents

Miguel Tona


Mentre que la successió de cites electorals manté congelat el debat polític per a la reforma de les pensions, les dades no deixen de recordar la urgència de la negociació posposada.

La nòmina de les pensions contributives ha tornat a marcar un rècord el novembre, de 9.735,5 milions d’euros, el 4,8% més que el mateix mes del 2018, segons dades publicades ahir pel Ministeri de Treball. Hi ha més pensions (9,78 milions) i una mica més altes. La pensió mitjana de jubilació s’ha situat en 1.142,67 euros amb una alça anual del 3,3%.

Aquest dimecres, la Diputació Permanent del Congrés dels Diputats ha d’aprovar urgentment el reial decret llei que permetrà al Govern treure fins a 3.598,20 milions del Fons de Reserva de la Seguretat Social per atendre el pagament de l’extra de Nadal, que també s’abona al novembre. La ‘guardiola de les pensions’ es pot quedar amb uns 1.400 milions com a molt, equivalents a uns quatre dies de pagament de prestacions.

Les dades estrenyen i recorden que és urgent abordar una reforma que permeti la sostenibilitat d’un sistema que ara pateix un dèficit estructural d’uns 17.000 milions d’euros a l’any. I això sense descuidar la suficiència d’«unes prestacions dignes» que continuen demandant els jubilats als carrers, per a ells mateixos i per als seus fills.

El preacord per encarrilar la reforma al que semblaven haver arribat al febrer els grups polítics representats en el Pacte de Toledo va saltar pels aires quan Pedro Sánchez va anunciar la convocatòria d’eleccions generals per al 28 d’abril. La major part dels grups parlamentaris va culpar Unides Podem de la ruptura, tot i que el grup morat es va desentendre d’aquesta responsabilitat.

La reforma, així, espera el seu torn en la llista de deures pendents per al pròxim Govern. A més, el nou Executiu haurà d’aprovar la pujada de les pensions del 0,9% prevista per a l’any que ve.  

Reformes embussades

Tots els grups coincideixen que una de les primeres tasques, a partir que es constitueixi el Congrés dels Diputats el 3 de desembre, serà recuperar els treballs del Pacte de Toledo.

Va quedar sobre la taula l’espinosa qüestió de com abordar el disseny d’un factor de sostenibilitat que hauria de servir per ajustar automàticament la quantia de la pensió a una esperança de vida més alta. Aquest factor obeeix al principi que si es viu més anys la pensió ha de ser una mica més baixa. El PP va introduir el factor en la seva reforma del 2013 però abans d’haver-li donat forma va optar per ajornar la seva aplicació al 2023. El debat continua pendent.

També es va quedar sobre la taula del Pacte de Toledo l’‘anomenada ‘separació de fonts’, per treure de la Seguretat Social partides de despesa que no tenen caràcter contributiu –com les bonificacions als contractes o les despeses de funcionament del sistema– però que foraden el sistema.

O la recerca de més ingressos elevant el límit màxim de cotització (que deixa exempt de cotitzar tot el salari que excedeix els 4.070 euros al mes). El dilema era si, en paral·lel, també hauria de pujar la pensió màxima (de 2.659,41 euros). 

La creació de nous impostos (com la taxa Google) per finançar les pensions o allargar l’actual edat efectiva de jubilació (62,7 anys) per acostar-la a la legal (67 anys el 2027), també es van quedar al tinter.