¿Quant costarà el rescat bancari?

El compte final encara trigarà alguns anys a saldar-se, però el que és pràcticament segur és que serà negatiu per alscontribuents espanyols. Malgrat les promeses que al seu dia van fer els Governs de Rodríguez Zapatero i Rajoy després d’injectar els ajuts, les arques de l’Estat no aconseguiran recobrar tot l’aportat als bancs que van fer fallida (de fet, majoritàriament caixes) durant la Gran Recessió. «És molt difícil que es recuperi el conjunt dels diners que es van injectar al sector financer», va afirmar el gener passat la ministra d’Economia, Nadia Calviño.

Les xifres ballen segons els conceptes que s’incloguin. El Tribunal de Comptes, per exemple, va calcular fa dos anys el cost en 61.718 milions d’euros, la meitat dels122.122 milions aportats per l’Estat. Els seus comptes, no obstant, inclouen elements com els recolzaments a la liquiditat concedits al principi de la crisi, que es van tornar. A més no estan actualitzats, perquè la factura va variant any a any.

El Banc d’Espanya, d’altra banda, només té en compte les aportacions de capital i les futures pèrdues que l’Estat es va comprometre a assumir en les entitats rescatades perquè les compressin altres bancs sans. Aquesta setmana, l’organisme supervisor ha actualitzat les seves xifres i estima que el cost del rescat avui ascendeix a 42.642 milions, el 78% dels 54.353 milions injectats com a capital i 132 milions més que un any abans.

Variacions

La quantitat va variant a causa de tres factors. D’una banda per la cotització borsària de Bankia, que ha caigut un 72,14% des que el Banc Central Europeu (BCE) va començar a posar els tipus oficials en negatiu el juny del 2014. Amb xifres del tancament del 2018, l’Estat considera recuperables 9.560 milions, el 39% dels 24.069 milions que li va injectar. Però des de començament d’any, les seves accions han baixat un altre 40,71%.

Un segon element és el valor del 45% de la Sareb a mans públiques, que continua enfonsant-se a causa dels continus números vermells de l’anomenat banc dolent. L’Estat va aportar 2.192 milions d’euros a la firma i ja ha hagut d’assumir unes pèrdues comptables de 2.024 milions, el 92% del total injectat. Els gestors de l’empresa ja han reconegut que no podran tornar-ho tot, i ara el seu objectiu és no haver de demanar més diners públics.

El tercer factor són les pèrdues que l’Estat es va comprometre a cobrir en les entitats intervingudes perquè les compressin bancs solvents. La factura d’aquestes garanties per a les arques públiques es va estabilitzar l’any passat en 2.326 milions, però gràcies al fet que les més rellevants es van carregar contra el Fons de Garantia de Dipòsits. Aquest fons es finança amb les aportacions del sector i ja acumula un cost de 21.059 milions entre pèrdues assumides i injeccions de capital.

Escassa recuperació

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

Escassa recuperacióContra totes aquestes pèrdues efectives i previsibles, l’Estat només ha recuperat 4.477 milions, el 8,2% del capital injectat, i el Fons de Garantia de Dipòsits 748 milions més, el 7,6%. Tenint en compte la precària situació de la Sareb i que les pèrdues per les garanties no poden baixar, la principal esperança per augmentar la recuperació d’ajuts és que Bankia pugi en borsa. Però hauria de revaloritzar-se un 707% per tornar per si sol tot l’injectat al sector, una cosa pràcticament impossible. 

En vista aquestes pèrdues gairebé segures, l’argument defensiu és quel’alternativa hagués sigut encara pitjor. Si s’hagués deixat caure les entitats fallides, el Tresor hauria hagut d’emetre deute per cobrir els 250.000 milions d’euros en dipòsits garantits d'aquestes entitats i a més els clients haurien perdut 237.000 milions més en dipòsits no protegits (per sobre de 100.000 euros). «Hauria suposat gairebé automàticament el rescat complet de la nostra economia o bé fins i tot la nostra expulsió de la unió monetària», va afirmar l’exministre d’Economia Luis de Guindos a començaments del 2018.