primer discurs

Lagarde anuncia una «revisió estratègica» de la política monetària del BCE a curt termini

La presidenta del banc central veu necessari continuar amb els estímuls però vigilarà els seus «efectes secundaris» sobre la banca

La successora de Mario Draghi insisteix a reclamar més inversió pública i privada als països de l'euro

zentauroepp51031024 european central bank  ecb  president christine lagarde atte191122143025

zentauroepp51031024 european central bank ecb president christine lagarde atte191122143025 / RALPH ORLOWSKI

2
Es llegeix en minuts
El Periódico

Christine Lagarde, la nova presidenta del Banc Central Europeu (BCE), va anunciar aquest divendres a Frankfurt que «en un futur pròxim» emprendrà una revisió estratègica de la política monetària del BCE.  Durant la seva intervenció alCongrés de Banca Europea 2019, Lagarde va expressar el seu compromís de continuïtat amb la «política acomodatícia» (baixos tipus d’interès i compra de deute) duta a terme pel BCE durant el mandat del seu antecessor, Mario Draghi, si bé va anunciar que aquesta «se sotmetrà a una revisió estratègica que començarà en un futur pròxim».

Segons la responsable del regulador monetari de l’euro, «la política acomodatícia del BCE ha sigut un impulsor clau de la demanda interna durant la recuperació, i aquesta actitud es manté».  L’orientació futura del BCE «continuarà recolzant l’economia i respondrà als riscos futurs d’acord amb el nostre mandat d’estabilitat de preus»; ara bé, es vigilaran de prop els «efectes secundaris» vinculats a aquesta política monetària acomodatícia. No ha detallat quins són aquests, però en el llenguatge habitual del BCE l’expressió «efectes secundaris» es refereix, entre altres qüestions, als perjudicis que podrien estar patint els balanços de les entitats financeres com a conseqüència dels tipus negatius del -0,5% que el BCE aplica als seus dipòsits al banc central.  

«Continuem monitorant molt de prop els efectes secundaris de les nostres polítiques», va dir Lagarde. «Però està clar que la política monetària podria arribar al seu objectiu més ràpid i amb menys efectes secundaris si altres polítiques recolzessin el creixement juntament amb aquest», va afegir, col·locant així la pilota a la teulada dels Governs dels estats membres.

Segons la seva opinió, un element clau és la política fiscal de la zona de l’euro. «No es tracta només de l’actitud agregada de la despesa pública, sinó també de la seva composició», la qual cosa significa que la inversió és una part particularment important de la resposta als desafiaments d’avui, «perquè és tant la demanda d’avui com l’oferta de demà».

 

La inversió, resposta als desafiaments

L’exdirectora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) ha assenyalat, així, la necessitat d’«invertir en un futur comú més productiu, més digital i més verd». Així, ha recordat que la inversió pública de la zona euro es manté per sota dels nivells anteriors a la crisi, amb caigudes en la inversió productiva, mentre que sorgeixen noves necessitats d’inversió. «Fins i tot quan els governs necessiten consolidar els seus comptes, tenim un interès comú a mantenir nivells suficients d’inversió pública», ha recomanat.

Notícies relacionades

Així mateix, Lagarde ha afegit que una economia domèstica més forta també depèn d’una inversió empresarialmés gran, per a la qual cosa és important elevar la productivitat, ja que les firmes necessiten confiar en el creixement futur si comprometen capital a llarg termini.

D’aquesta manera, la banquera ha remarcat la importància que la zona euro guanyi escala impulsant el seu mercat intern, per a la qual cosa ha instat a completar el mercat únic digital, la unió del mercat de capitals i el mercat únic del sector de serveis, que suposa també culminar la unió econòmica i monetària.