Els catalans van emprar la targeta fins a un 10% menys en la setmana de la vaga

La tensió política que es va posar de manifest en els aldarulls i la vaga general convocada a Catalunya com a reacció a la sentència del procés poden haver restat «entre una i dues dècimes» al producte interior brut (PIB) català aquest any i fer que el creixement es redueixi a l’1,8 % el 2019, en lloc de l’1,9% o 2% que s’hauria produït en un clima més estable. Aquesta és la previsió del BBVA Research, el servei d’estudis del banc que presideix Carlos Torres. En termes absoluts, aquests fets tindran un cost d’entre 230 i 430 milions d’euros.

L’economista en cap per a Espanya de BBVA Research, Miguel Cardoso, ha fet aquesta estimació a partir de dades com la caiguda de la despesa detectada per aquesta entitat tant entre catalans com entre estrangers durant el mes d’octubre passat en comparació al mateix mes del 2018 i del 2017, així com les projeccions que això pot tenir en les decisions d’inversió i creació d’ocupació a Catalunya.

Segons dades obtingudes a partir de targetes i de terminals de pagament (TPV) del BBVA a Catalunya, Cardoso ha comentat que en la segona meitat d’octubre, és a dir, després de conèixer-se la sentència, quan es van produir disturbis als carrers i es va convocar una vaga general, la despesa de residents catalans va caure fins a un 8% o un 10 % respecte a l’any anterior, i en el cas dels estrangers va arribar a desplomar-se fins a un 15% o 20%. Pel que fa als residents, la despesa s’ha anat recuperant a partir del 24 d’octubre, si bé no arriba encara al que es produïa a primers d’aquell mes. No obstant, la despesa dels no residents es manté per sota dels nivells del 2018 durant més temps. 

La caiguda del consum que es va produir en la setmana en què es va convocar la vaga general va resultar bastant més pronunciada que la de l’octubre del 2017, quan va tenir lloc el referèndum unilateral. Llavors es va registrar una caiguda molt menys rellevant del consum. Les dades indiquen que les manifestacions, els talls de carrers i carreteres i la crema de contenidors van tenir un efecte sobre la despesa dels ciutadans i les seves decisions de compra. Es pot esmentar que durant la primera quinzena d’octubre es va produir una clara reducció en la compra d’entrada a espectacles, afluència a restaurants i diferents esdeveniments esportius.

Altres elements de la caiguda

Notícies relacionades

Rafael Villaseca assumeix la presidència de Veolia España

Reynés guanya més pés en el món Caixa

Cardoso ha destacat que l’impacte final en l’economia catalana s’haurà de valorar «en funció de la intensitat i durada de la tensió i els seus efectes sobre l’economia». Amb tot, la tensió no explica en la seva totalitat el menor creixement del PIB previst per a Catalunya. El BBVA cita, a més, la revisió estadística de les dades d’activitat de l’INE; la tendència negativa que mostren alguns components de la demanda, el deteriorament en el context internacional I l’augment de la incertesa relacionada amb l’entorn polític».

«La demanda interna mostra una desacceleració més gran que l’esperada, per l’alentiment de la despesa de les llars catalanes», reflecteix l’informe. Això és conseqüència de l’esgotament de la demanda que es va retreure durant la crisi i el final dels efectes de les polítiques expansives. «La desacceleració està sent una mica més intensa que en la resta d’Espanya. De la mateixa manera, la inversió en maquinària i equip podria moderar el seu avenç», destaca l’informe, en el qual es recull que la vivenda, per contra, continuarà contribuint favorablement a incrementar l’activitat.