Administracions territorials

Fedea preveu que 11 autonomies desbordaran l'objectiu de dèficit aquest any

El conjunt de les comunitats tornarà a incomplir la meta fixada després de dos anys de compliments

El saldo de Catalunya empitjorarà fins al 0,4% del PIB i només compliran Navarra, les Canàries, el País Basc, Galícia, la Rioja i les Balears

Fedea preveu que 11 autonomies desbordaran l'objectiu de dèficit aquest any
Es llegeix en minuts

Rosa María Sánchez

Totes les comunitats autònomes, tret de País Basc i les Balears, han empitjorats els seus comptes fins al mes de juliol i la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea) anticipa que només 6 de les 17 compliran l’objectiu d’un dèficit del 0,1% del PIB previst per a aquest, mentre que les altres 11 l’incompliran; entre les quals, Catalunya. 

En particular, les projeccions de Fedea avancen que tancaran amb superàvit pressupostari les comunitats de Navarra (1,3% del PIB), les Canàries (0,7%) i elPaís Basc (0,6%). A més, també cumpliran l’objectiu d’estabilitat les de Galícia (0,0%), la Rioja (0,1%) i les Balears (0,1%). 

Per a les onze restants es preveuen incompliments, amb taxes de dèficit d’entre el 0,3%d’Andalusia i Madrid i superiors a l’1% del PIB en els casos de Múrcia (1,4%), Extremadura (1,7%) i València (1,8%). Entorn de la mitjana del 0,4% es podria situar a finals d’any les comunitats de Castella i LleóCatalunya i Astúries. Fedea preveu per a Aragó un dèficit del 0,7% a finals d’any, mentre que projecta un desfasament pressupostari de l’1% del PIB per a Cantàbria i Castella-la Manxa

De tornada a l’incompliment

En conjunt, segons els càlculs realitzats per Fedea, el dèficit del conjunt de les autonomies se situarà en el 0,4% del PIB, incomplint l’objectiu d’estabilitat del 0,1% per al 2019. «Si es compleix la nostra previsió implica entrar de nou al camí de l’incompliment, després de dos exercicis (2017 i 2018) tancant l’any amb un dèficit inferior al permès», recalquen els autors del’‘Observatori Fiscal i Financer de les Comunitats Autònomes’, José Ignacio Conde-Ruiz, Carmen Marín i Juan Rubio-Ramírez.

Aquest incompliment es materialitzarà malgrat l’augment de les entregues a compte en uns 4.084 milions i, segons els autors, «pot posar en risc la consolidació fiscal en exercicis futurs». A més, constitueix «un símptoma d’esgotament de les mesures de consolidació fiscal posades en marxa en anteriors exercicis (2010-2014)». Els autors remarquen que, atès que Espanya es troba entre els països de la Unió Europea amb menor despesa en sanitat, educació i dependència, «la manera adequada de compensar-lo és amb un increment permanent dels ingressos» provinents de la reforma pendent del finançament autonòmic

Metodologia

En els seus càlculs, Fedea ha tingut en compte l’augment en 4.084 milions de les entregues a compte que el Govern pretén fer arribar a les autonomies en l’última part de l’any. També es parteix del fet que les comunitats van poder anticipar una despesa més gran en la primera meitat de l’any, per les cites electorals.

En l’acumulat fins al juliol, les comunitats van presentar un saldo de dèficit en termes de Comptabilitat Nacional corregit d’avançaments amb un dèficit de 3.090, empitjorant en més de 3.000 milions el registre de juliol del 2018.

Aquest deteriorament –segons els autors– es deu a dos motius. Primer, perquè la despesa pressupostària està creixent el 6,6%, superant àmpliament el límit del 2,7% que marca la regla de despesa per al 2019. «No obstant, en la segona part de l’any esperem que la despesa no creixi i, per tant, es redueixi la taxa de creixement de la despesa en còmput anual», afirmen.

En segon lloc, «perquè durant la primera part del 2019 les entregues a compte han estat prorrogades, fet que ha limitat el creixement dels recursos en les autonomies a l’1,9%»

Conjunt de les administracions

Et pot interesar

Espanya ha de tancar el 2019 amb un dèficit en Comptabilitat Nacional del 2% PIB (sense comptar amb els ajuts al sector financer). Tot i que l’objectiu d’estabilitat està fixat en l’1,3% del PIB, el Govern va revisar el nou camí amb les autoritats europees, al 2% del PIB.

Això suposa una reducció de 0,5 punts percentuals del PIB des del dèficit del 2,5% del PIB de tancament del 2018. Segons els autors de Fedea, «aquest ajustament, en teoria, no hauria de suposar cap esforç, ja que el saldo cíclic millora un 0,5% del PIB respecte al 2018 i, per tant, complir l’objectiu de dèficit revisat (2% del PIB) estaria a l’abast, tot i que s’hauran de realitzar alguns esforços la resta de l’any».