L'economia més enllà de l'1-O

Catalunya perd força, però també el conjunt d’Espanya i el món. Estem en una desacceleració global. El referèndum de l’1-0, declarat il·legal pel Tribunal Constitucional, va desencadenar una onada de fugues de seus empresarials a Catalunya que no va fer més que accelerar un procés de pèrdua de pes econòmic que, segons molts analistes, venia d’anys enrere.

El que més es va notar va ser en l’últim trimestre del 2017 en forma de menys turisme i menys vendes al comerç, però posteriorment es va remuntar i Catalunya continua com a potència turística. Un dels impactes més cridaners va ser la fuga de seus empresarials. En els últims dos anys, el saldo ha sigut la pèrdua neta de 4.080 seus  (fruit de la diferència entre arribades i sortides), segons les dades dels registres mercantils. En el mateix període, Madrid n’ha perdut 1.319. 

Musculatura

Al marge de la sensació de desconcert que va provocar el canvi de seu pels dos grans bancs, CaixaBank (i les seves participades, com Naturgy) i el Banc Sabadell, grans grups com Planeta, Codorniu o Pastas Gallo, tot això no s’ha traduït, ara per ara, en pèrdua de musculatura econòmica, malgrat que en els últims trimestres la mitjana espanyola de creixement ha superat la catalana. A Catalunya la beneficia el pes més gran de la indústria en la seva economia, cosa que li va en contra quan l’economia, com passa ara, s’alenteix. 

Amb tot, Catalunya conservava el 2018 el primer lloc en l’economia espanyola (19,1%), encara que seguida molt de prop per la Comunitat de Madrid (19%). El cert és que ja el 2012 aquesta comunitat va fer el ‘sorpasso’. En un període de temps llarg, que transcendeix el procés, la data d’inici del qual se situa en l’any 2012 (entre el 2000 i el 2017) l’augment mitjà del producte interior brut (PIB) va ser de l’1,6% a Catalunya, mentre que a la Comunitat de Madrid va ser del 2,1%.

Catalunya, el PIB per habitant de la qual estava un 22% per sobre de la mitjana el 2000, el va reduir el 2017 al 20%; mentre que Madrid el va augmentar del 34% al 35% en el mateix període i el d’Euskadi va pujar el 32%. «Les dades demostren que no hi ha una relació directa i intensa entre el procés i l’evolució de l’economia», afirma el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Anton Gasol. «La sort és que el sector públic a penes és un terç de l’economia catalana i, per tant, hi ha dos terços, que, passi el que passi, miren de sortir endavant», afegeix.

Gasol recorre a la crisi de principis dels 90. A Catalunya va tardar més a arribar gràcies a un esdeveniment especial: els Jocs Olímpics del 1992 a Barcelona. Seguint el raonament, la inestabilitat política i el procés haurien contribuït a actuar com a catalitzador, però en aquesta ocasió, d’una tendència que ja era baixista.

Inestabilitat

L’òptica de la patronal Foment del Treball, que en les passades jornades del Cercle d’Economia a Sitges va reclamar al president Quim Torra que abandonés la via unilateral de forma expressa per recuperar seus, és diferent. La seva junta directiva entén que «la inestabilitat política i el clima de tensió» pot afectar «l’economia catalana i més quan s’avancen indicadors negatius per al conjunt de les economies europees». També el Cercle d’Economia ha avisat de la pèrdua de pes econòmic de Catalunya. 

Notícies relacionades

Ryanair preveu una alça del preu dels bitllets a l’estiu

Holaluz redueix les pèrdues un 30% i reforça la seva posició financera

Hi ha indicadors positius, com la inversió estrangera, que manté el seu pes d’entre el 22% i el 24% del total espanyol davant una franja del 17% al 24,5%, amb tendència a la baixa; o el ‘boom’ de l’ecosistema de ‘start-ups’ a Barcelona.

Un altre efecte de l’1-O va ser la fugida d’estalvi. En tres trimestres (segon i tercer del 2017 i primer del 2018) més de 37.000 milions d’euros van sortir dels comptes domiciliats en oficines bancàries a Catalunya. Les entitats aconsellaven els denominats ‘comptes mirall’ per calmar els clients (el client seguia a la seva sucursal però els diners eren físicament en una filial del mateix banc fora de Catalunya). De la quantitat fugida se n’ha recuperat més de la meitat, uns 20.000 milions, segons les dades del Banc d’Espanya.