El dèficit públic creix el 17,9% en la primera meitat de l'any

El dèficit públic va sumar en els sis primers mesos de l’any 26.769 milions d’euros, xifra que equival al 2,14% del PIB i és un 17,9% més alta que en el mateix període del 2018, segons les dades publicades aquest dilluns pelMinisteri d’Hisenda.

Hisenda precisa que la comparació entre les dades dels sis primers mesos d’aquest any i del passat no és homogènia perquè la pujada de pensions i salaris d’empleats públics del 2018 es va començar a aplicar al juliol i la de 2019 s’abona des del gener.

Una vegada incorporats els ajuts a la banca, el dèficit públic del primer semestre es va situar en 26.711 milions, un 18,1% més que en el mateix període del 2018 i equivalent al 2,14% del PIB, una xifra que supera l’objectiu per al conjunt de l’any (2% del PIB).

Per subsectors, l’Administració central va tancar el juny amb un dèficit d’11.415 milions, el 0,91% del PIB, quan el seu objectiu per a tot l’any és del 0,5 % del PIB.

Les comunitats autònomes van sumar un dèficit de 8.145 milions, el 0,65% del PIB –la seva meta és el 0,3 %–, i els fons de la Seguretat Social van comptabilitzar un desfasament negatiu de 6.830 milions, el 0,55 % del PIB –el seu objectiu és l’1,2%–.

Les corporacions locals van acumular en aquests sis mesos un dèficit de 321 milions, el 0,03% del PIB, una dada que Hisenda considera «poc significativa» i habitual en aquestes dates, per la qual cosa espera que l’equilibri pressupostari torni a acabar l’any amb superàvit.

El Ministeri d’Hisenda també ha publicat les dades d’execució pressupostària de l’Estat dels vuit primers mesos de l’any, que es va saldar amb un dèficit de 14.937 milions, un 19,6% menys que el 2018 i equivalent a l’1,2% del PIB.

Aquest dèficit estatal s’ha obtingut després que en aquells vuit mesos els ingressos –128.916 milions, un 4,4% més– creixessin més que les despeses –143.853 milions, un 1,2% més–. Els ingressos per impostos i cotitzacions van ser de 111.937 milions, un 3,6% més.

L’IVA va recaptar 48.213 milions, un 3% més, i l’impost de societats, 14.231 milions, un 0,8 % menys, a causa de l’efecte extraordinari de devolució d’actes a una única societat.

L’IRPF va recaptar 25.579 milions, un 11,7% més, gràcies a la bona evolució de les retencions del treball, de la campanya de la renda –que ingressa un 15,5% més que l’any passat per aquestes dates– i de l’efecte positiu de la liquidació definitiva del sistema de finançament autonòmic del 2017.

Quant a les despeses, les transferències corrents pagades a altres administracions es van reduir un 0,7%, a 81.272 milions, mentre que l’aportació als recursos propis de la Unió Europea basats en l’IVA i l’RNB van augmentar un 14,1%, a 7.688 milions.

Notícies relacionades

Santacreu: "No podem tenir una Administració tan dificultosa"

La Caixa aspira a arribar a una «participació rellevant» a Puig

Els consums intermedis van créixer un 8,7%, a 3.424 milions, per les despeses electorals i la remuneració dels assalariats va despuntar un 6,2%, a 12.215 milions, per la pujada salarial dels empleats públics i l’equiparació salarial de la Policia i la Guàrdia Civil amb els cossos autonòmics.

Finalment, Hisenda ha publicat el dèficit públic sense incloure-hi les corporacions