¿Desacceleració, crisi o recessió?

¿Desacceleració, crisi econòmica o recessió? 

Existeix ‘recessió tècnica’quan s’acumulen dos trimestres consecutius amb taxes negatives de variació en l’economia. Això és el que està a punt de passar a Alemanya. Hi ha recessió quan la caiguda de l’activitat és generalitzada i prolongada en el temps, amb efectes de destrucció d’ocupació persistent. En aquesta situació va estar l’economia espanyola durant cinc anys, entre el 2009 i el 2013. Desacceleració és quan després de diversos exercicis de creixement, l’economia toca sostre i emprèn una tornada a la seva velocitat normal de creuer.

¿En quin moment està l’economia espanyola? 

Existeix una coincidència al parlar de «desacceleració, amb riscos a la baixa». Les últimes dades actualitzades per l’INE revelen que la desacceleració és més intensa del que es pensava. Les taxes de creixement poden quedar reduïdes a la meitat i en només 4 anys, des del 3,8% del 2015 a l’1,9% previst per al 2020. Però l’economia espanyola continua creixent per sobre del seu potencial (que alguns situen entre l’1,5% i el 2%) i això significa que encara continua instal·lada en la fase alcista del cicle econòmic. Si els riscos exteriors (agreujament de les tensions comercials i ‘brexit’ dur) no es materialitzen, l’economia espanyola podria conservar la seva velocitat de creuer i continuar creant ocupació.  En cas contrari, la desacceleració entraria en una fase més aguda.

¿I com li va a l’economia de la resta del món? 

L’economia dels EUA creix en l’entorn del 2%, amb plena ocupació, però el 98% dels economistes nord-americans veuen una recessió el 2020 o el 2021. En la zona euro, el risc se situa més llunyà, però amb prou feines creixerà l’1,1% aquest any i l’1% el que ve, segons l’OCDE. Per a l’economia mundial, les perspectives s’han rebaixat al 2,9% i el 3%, respectivament.

¿Algú està fent alguna cosa per afrontar-ho? 

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

El Banc Central Europeu ha sigut el primer a reaccionar. Dijous  va aprovar un potent paquet de mesures per mantenir els tipus d’interès en nivells ínfims, potser durant dos anys més. El banc central dels EUA (Reserva Federal) també ha baixat els tipus.

Les decisions dels Governs van amb retard. Alemanya es resisteix a augmentar la despesa pública per estimular l’activitat. Països com Espanya demoren l’adopció de reformes pel bloqueig polític. I la Unió Europea  continua sense dotar un instrument pressupostari potent per emprendre polítiques anticícliques en cas de crisi (augmentar la inversió o prestar ajuda als aturats). També existeix l’expectativa que la UE flexibilitzi les seves rígides regles de disciplina  per permetre als Estats que determinades inversions productives, que poden tirar de l’economia, no comptin com a dèficit. L’OCDE anima els Estats a aprofitar els baixos tipus d’interès per invertir en infraestructures. L’OCDE ho qualifica d’«invertir en futur».