Brussel·les pressiona Berlín perquè elevi la despesa i rellanci l'economia de l'Eurozona

El diagnòstic de l’Eurogrup és de relatiu optimisme. «Continuem sent positius perquè l’Eurozona segueix creixent, tot i que més lentament», ha resumit el seu president, el portuguès Mário Centeno, després de la reunió informal de ministres de la zona euro celebrada a Hèlsinki. Encara així hi ha por per la desacceleració del creixement, les tensions comercials entre els Estats Units i la Xina i la possibilitat d’un brexit caòtic i la conclusió davant d’aquesta bateria de riscos és clara: «La política monetària no ho pot aconseguir sola. Convidem els països que tenen espai fiscal que l’utilitzin i estimulin l’economia», ha avisat el vicepresident de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis. 

Brussel·les fa així pinya amb el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, que, fa menys de vint-i-quatre hores, va tornar a demanar a països com Holanda i Alemanya que posin en marxa plans d’estímul per lluitar contra la recessió i a treure del barret de copa el seu arsenal de mesures de política monetària per intentar rellançar l’economia de l’Eurozona. «Els països que disposen d’espai fiscal l’han d’utilitzar per contrarestar la desacceleració de l’economia. No per solidaritat amb la resta, sinó pel seu propi interès i benefici», i «ha de ser complementat amb reformes a la zona euro», ha coincidit Centeno.

Ni un ni un altre han esmentat Alemanya tot i que la primera economia de la UE és el país cap al qual miren tots. «No ens hem de conformar amb el nivell de creixement. És una dificultat per a les empreses i els ciutadans que demanen més prosperitat i creixement», ha reclamat el ministre francès de finances, Bruno Le Maire, que defensa un pla de creixement basat, a més d’en reformes estructurals, en «més inversions dels països que tenen espai fiscal suficient per invertir més». No obstant, no tots els governs comparteixen aquesta visió. «Pot ser que els països que pressionen Alemanya haurien d’haver passat més temps en el passat a reemborsar el seu deute», ha criticat la sueca Magdalena Andersson.

Lliura i les criptodivises

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

Discrepàncies a part, l’Eurozona, assegura el seu president, està preparada per al que pugui venir. «Seguim de prop els esdeveniments i estem preparats per actuar si els riscos es materialitzen i la situació empitjora», ha assegurat Centeno. Els titulars d’economia i finances dels 19 països de l’euro també han abordat el futur pressupost de l’Eurozona i de criptodivises com Libra, promoguda per Facebook i que genera molta preocupació. Le Maire, de fet, ha insistit que haurien de rebutjar el seu desenvolupament a la UE perquè «el que està en joc és la seguretat dels consumidors, l’estabilitat de les finances a la UE i la sobirania de l’estat europeu». De moment, la Comissió Europea ha posat en marxa una anàlisi i ha remès un qüestionari a la multinacional. «Necessitem assegurar-nos que qualsevol risc per a inversors i estabilitat financera s’entén i respon adequadament», ha dit Dombrovkis. 

Centeno també ha anunciat que s’han obert els terminis perquè els governs de l’Eurozona presentin candidats per substituirBenoit Couré, el mandat del qual al consell de govern del BCE acaba el 31 de desembre. Segons ha explicat el portuguès, els països interessats podran presentar candidatures fins al 25 de setembre i la decisió es prendrà a l’Eurogrup del 10 d’octubre a Luxemburg.