17 febr 2020

Anar al contingut

Condicions de treball

Els baixos sous i la parcialitat condemnen les treballadores de la llar a unes pensions paupèrrimes

Un informe de la UGT assenyala que la pobra inversió en serveis públics provoca que Espanya concentri la segona ràtio de treballadores de la llar més gran

Gabriel Ubieto

Els baixos sous i la parcialitat condemnen les treballadores de la llar a unes pensions paupèrrimes

El còctel de baixos sous i una alta parcialitat es tradueix en unes pensions paupèrrimes i les treballadores de la llar a Espanya són un dels col·lectius que estadísticament beuen habitualment d’aquest glop amarg. Així ho constata un informe de la UGT publicat aquest dimecres, que constata que les treballadores de la llar són el col·lectiu professional que concentra les pensions més baixes de tota la branca d’activitats tipificades al mercat laboral.

A Espanya les feines de la llar reuneixen el 3% del total de treballadors actius al mercat laboral, cosa que equival a 601.400 persones; segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) del segon trimestre del 2019. El 88,4% de les quals són dones. Hi ha, no obstant, un decalatge entre la xifra oficialment registrada de persones que es dediquen a les feines de la llar i la del nombre que realment les exerceix. Això ho reflecteix la diferència entre les dades de l’INE i els de l’afiliació a la Seguretat Social, amb una diferència de prop 200.000 persones entre l’una i l’altra; que indiquen el pes de l’ocupació en negre.

El salari mitjà entre les treballadores de la llar va ser el 2017, l’última dada disponible i que no permet mesurar l’efecte de l’última pujada del salari mínim interprofessional (SMI), de 776,3 euros bruts mensuals. Un salari baix i marcat per les jornades a temps parcial, ja que la mitjana de sou si només es computen les jornades completes en aquell mateix període va ser de 1.152,4 euros.

Les treballadores de la llar són les professionals que més jornades parcials concentren entre totes les branques d’activitat analitzades per l’INE. Una realitat que afecta una de cada dues treballadores de la llar. I que, sumat als baixos salaris, fa que al seu torn siguin el col·lectiu que té de mitjana les pensions més baixes. Perceben 511 euros mensuals, davant un import mitjà de 944 euros.

Menys serveis públics, més treballadors de la llar

Espanya és la segona economia, juntament ambItàlia, on més pes té l’ofici de treballadora de la llar; només superat per Malta (3,4%), tal com reflecteixen les dades d’Eurostat. Unes xifres que la UGT les interpreta com el resultat de la translació del treball de cures dels centres públics als domicilis.

És per això que en altres països amb xifres d’ocupació substancialment més altes en establiments residencials o serveis socials, com Finlàndia Bèlgica, registren xifres d’ocupació a la llar del 0,3% i menys. Espanya, per la seva banda, ocupa el lloc número 13 dels 28 estats membres en despesa en protecció social, el número 15 en despesa en família i fills per habitant i el número 13 en despesa en edat avançada, segons recull la UGT.

El sindicat ha publicat aquest estudi ja que el pròxim 5 de setembre es compleixen sis anys de l’entrada en vigor del conveni 189 de l’Organització Internacional del Treball (OIT). Una bateria de compromisos que els estats decideixen no rubricar per comprometre’s a garantir unes condicions de treball dignes per al col·lectiu de treballadores de la llar. Sumar-se a aquest pacte consta en el punt 35 de les 300 mesures presentades pel PSOE i és una mesura que ja defensaven tant en la seva etapa en l’oposició com en el programa electoral amb què es van presentar a les eleccions de l’abril. Durant el breu anterior Govern de Sánchez el PSOE no va arribar a plantejar aquesta qüestió al Congrés.