Ocupació
El frau i la precarietat es multipliquen a l'estiu
camarero-1 /
En una economia com l’espanyola l’estiu és sinònim d’un 'boom’ de l’ocupació. Un increment de l’ocupació que no arriba exempt de fórmules precàries, de dubtosa legalitat o algunes de directament fraudulentes. Els contractes d’un dia de durada són una pràctica que es dispara en els mesos de calor i la durada dels firmats durant el mes de juliol va arribar al seu mínim des del 2006, amb a penes 47 dies de mitjana. I un de cada quatre contractes firmats el setè mes de l’any tenia una durada igual o inferior a set dies
Les estadístiques de l’INE corroboren la tendència, ja que el segon trimestre del 2019, a les portes de la campanya d’estiu, un total de 31.900 persones van sumar a la seva vida laboral un contracte amb 24 hores o menys de vigència. El 10% més que en el mateix període de l’any passat, segons les dades del segon trimestre de l’Enquesta de Població Activa (EPA).
Terrasses, xiringuitos i altres atractius turístics... El sector de serveis, predominant tot l’any i especialment creixent durant l’estiu, és el que més nous llocs de treball genera, igual com és el que més nous contractes d’un dia concentra. Segons les dades desagregades de l’EPA, el nombre de firmes de 24 hores del tercer sector s’ha triplicat en l’última dècada. En el segon trimestre del 2008 es van firmar 10.100 contractes i aquest 2019 van ser 26.800.
Festival del frau
I un dels clàssics de les èpoques de bon temps són els festivals. L’Albert (nom fictici per preservar el seu anonimat) ha treballat aquest any en l’edició d’un dels certàmens musicals amb més tradició de Barcelona, el Festival Jardins de Pedralbes. Explica que no repetirà, a causa de la inseguretat jurídica en la qual treballava. No va ser fins diverses setmanes després d’estar treballant en el procés de muntatge del festival i exigir poder firmar el seu contracte que va rubricar el document, amb llargues durant dies per part de l’empresa. La durada del document firmat, amb els dies que especifica que hauria d’haver treballat l’Albert, no es correspon en el temps amb el calendari dels horaris de treball que mostra mitjançant els documents.
"¿Què hauria passat si hagués tingut un accident?", es pregunta, una cosa que s’afegeix a la incertesa sobre el salari final a percebre, ja que els seus supervisors es van resistir a 'concretar' sobre aquests detalls. EL PERIÓDICO ha intentat contactar en repetides ocasions amb Concert Studio, l’empresa organitzadora de l’esdeveniment, sense obtenir resposta. Diversos treballadors consultats del festival, alguns amb diverses edicions a la seva esquena, expliquen una experiència similar i que aquesta és una pràctica recurrent; així com cobrar diversos mesos més tard de finalitzar el contracte. Tampoc és única en el sector del lleure. Prova d’això és el cas recent d’una discoteca d’Anoia, en la qual els Mossos d’Esquadra van acreditar que 19 dels 23 treballadors no tenien contracte.
Una altra figura no exempta de polèmica en l’organització d’esdeveniments és la del voluntari. Diverses fonts coneixedores del sector afirmen que aquesta és una pràctica habitual per a la viabilitat de molts certàmens. El FIB de Benicàssim ha celebrat aquest 2019 la seva primera edició sense acceptar personal que no cobrés, després de diverses polèmiques aparegudes en els mitjans anys enrere sobre les condicions en què exercien els seus voluntaris. D’altres com el Primavera Sound, aquí a Barcelona, directament expliciten en la seva pàgina web que no els accepten.
Tot i que el voluntariat no se circumscriu només a la música, o a l’estiu. Un dels festivals de més renom en el cinematogràfic de Catalunya, el Festival de Sitges, va comptar en l’edició d’aquest any amb 300 voluntaris, un nombre que va superar el de treballadors, segons confirmen des de la direcció. ¿Es podria organitzar el festival sense ells? "Probablement no", reconeixen aquestes fonts.
30 hores a la setmana a canvi d’un llit
El o la voluntària també abunden en altres instal·lacions amb especial afluència a l’estiu: els albergs. Molts joves aconsegueixen un llit en una ciutat que desitgen visitar a canvi d’hores de treball. No obstant, alguns dels requeriments exigits coquetegen, segons fonts consultades de la Inspecció de Treball, amb el frau.
"Queda’t despert durant tota la nit, beu cafè i diverteix-te fent el nostre torn nocturn", diu l’anunci d’un 'hostel' a worldpackers.es, una web on es publiciten aquest tipus d’intercanvis. Un lloc que a nivell laboral equivaldria a un recepcionista, que segons conveni tindria un sou base de 1.360 euros i un plus del 25% per nocturnitat. Els "voluntaris” que vulguin formar part de la guàrdia de la nit d’aquest establiment s’han de comprometre a jornades de 30 hores i un mínim d’un mes d’estada, allargable fins a tres.
"Un jove que decideixi optar per un voluntariat ha de ser molt conscient de les tasques que exercirà. Pot ser una bona inversió, però només si les oportunitats que obtingui contribueixin a la carrera professional que vol desenvolupar. Si el rol del voluntari no genera valor afegit, s’ho hauria de replantejar", opina la directora del Grau en Relacions laborals i ocupació de la UOC, Elisabet Motellón.
