L'Audiència Nacional imputa Fridman (Dia) per la caiguda del grup Zed

El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón ha acordat citar a declarar com a investigat el multimilionari rus Mikhail Fridman, màxim accionista de la cadena de supermercats Dia, pel seu presumpte lideratge en una operació financera que va portar a la fallida l’empresa espanyola Zed WorldWide, segons han informat fonts jurídiques a Europa Press. Fridman hi anirà el pròxim 12 de setembre, segons ha pogut conèixer EL PERIÓDICO.

El titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6 ha acordat investigar l’inversor rus, després que la Fiscalia Anticorrupció ho sol·licités en un escrit en el qual considera Fridman com la persona que va controlar tota una sèrie de "maniobres" i "asfíxia econòmica" de la tecnològica espanyola per adquirir-la per 20 milions d’euros, un preu molt per sota al de mercat.

Per això, el jutge d’instrucció l’ha citat a declarar en aquesta causa, on també es troba investigat l’expresident de Zed Javier Pérez-Dolset, perquè doni la seva versió sobre la sèrie d’actuacions que va dur a terme en relació amb aquesta mercantil.

El novembre del 2017, uns mesos després d’explotar l’operació Hanta per la qual va ser detingut Pérez Dolset, Fridman va remetre un escrit a la Fiscalia Anticorrupció en el qual es desmarcava de qualsevol responsabilitat en les decisions empresarials que van poder haver derivat en la insolvència de Zed Worldwide.

"Poder fàctic i directe"

No obstant, un recent informe policial que obra en el sumari posa en dubte aquesta versió afirmant, amb una anàlisi detallada del funcionament de les empreses així com amb missatges de WhatsApp i correus electrònics de diferents implicats, que Fridman ostenta "el poder fàctic i directe" sobre els directius i les decisions que van adoptar causant un perjudici patrimonial a l’accionariat espanyol de Zed.

Així, de l’anàlisi de tota la informació aconseguida al llarg d’aquesta instrucció, el fiscal José Grinda considera que l’inversor rus va liderar "una pràctica que es coneix en l’entorn criminal rus com a 'raider' (assalt o atac) o absorció il·legal d’empreses, per això va demanar-ne la investigació.

L’escrit d’Anticorrupció afirma que la finalitat de les decisions de Fridman era "l’apoderament total d’una companyia mitjançant un procediment complex que es val d’actuacions de diferent intensitat, executades en diverses línies i que culmina amb una situació de bloqueig institucional i econòmic de la companyia [insolvència], per adquirir-la a un preu irrisori molt inferior al de mercat".

Posició de privilegi

El representant del Ministeri Públic descriu tota l’operativa duta a terme i destaca que l’empresari rus va aconseguir una "posició de privilegi davant qualsevol tipus de decisió" del grup Zed quan es va convertir en un dels principals creditors de la companyia el 2013.

I és que, segons s’assenyala en l’escrit, l’entitat creditícia Amsterdam Trade Bank, una de les que van deixar diners a la tecnològica per tirar endavant el Projecte Zeus, amb el qual es va planejar la seva sortida a la borsa al mercat nord-americà Nasdaq, pertanyia a un grup el propietari del qual és Fridman.

A tot això es va sumar a una acció de "pressió i ofec econòmic" per a Zed WorldWide que van desenvolupar altres dels socis russos de Fridman, amb els quals es va planificar una "estratègia il·legal d’interrupció de pagaments de dividends de les filials russes que va donar lloc a una falta total de liquiditat", indica el fiscal.

D’altra banda, altres de les societats de Fridman, Vimpelcom, va aprofitar la situació de "descontrol i irregularitat" en la qual es trobava ja el grup Zed per a "reduir o eliminar" els contractes subscrits amb el grup xipriota Temafon, del qual la tecnològica de Pérez-Dolset havia adquirit el 50,10% del seu capital el 2009, sense que consti que s’hagués produït un incompliment de l’objectiu, ni tan sols una prestació defectuosa de les obligacions pactades.

"Asfíxia econòmica"

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

Segons el fiscal, l’objectiu era aconseguir l’"asfíxia econòmica" de Zed amb la "pèrdua de capitals en presumptes comissions il·legals". En aquest sentit, destaca que Fridman era coneixedor de les obligacions creditícies que el grup espanyol tenia contretes, així com la seva "impossibilitat de fer front a l’esmentat préstec si es produïa una reducció sensible dels ingressos procedents del mercat rus".

La situació de paralització societària, la falta de liquiditat, el bloqueig d’inversors externs va portar la companyia espanyola a la insolvència, que va donar lloc que el 30 de juny del 2016 es presentés una sol·licitud de declaració de concurs de creditors de Zed WorldWide. Quatre mesos després, els inversors russos van presentar una oferta de compra per un import de 20 milions d’euros, molt per sota del que era el seu valor quan van començar les "maniobres" de Mikhail Fridman.