La criptomoneda libra dispara l'alerta sistèmica

L’anunci de Facebook el juny passat que trauria una nova criptomoneda anomenada libra va causar un terratrèmol financer només comparable a la bombolla bitcoin del 2017. Les rèpliques encara perduren malgrat que el projecte ha sigut alentit després de les pressions del president dels EUA, Donald Trump. Libra obre una nova dimensió en l’amenaça general que suposen les monedes virtuals a escala planetària i potencia que poders privats assumeixin un control monetari fins ara reservat als estats i al sistema financer internacional.

Libra pot ser actiu d’intercanvi entre milions d’usuaris de la xarxa social i instrument valuós per a les empreses que participen en el projecte o qualsevol altra que accepti les seves regles. Actualment són 28 empreses compromeses, però arribaran a ser un centenar. Entre aquestes, Visa, Paypal, Ebay i Spotify, per exemple. Libra canvia el concepte de criptomoneda. La més popular bitcoin es basa en el consens dels integrants anònims del sistema, ells certifiquen les operacions realitzades mitjançant el sistema ‘blockchain’, o cadena de blocs. En el cas de libra es recupera el concepte bàsic dels diners convencionals, la confiança. Són els seus propietaris els que avalen les operacions, també amb ‘blockchain’.

Final del monopoli

“El monopoli financer el va trencar bitcoin quan va aparèixer. La intenció de Facebook de llançar libra ve a certificar que el moment oportú per trencar el mercat financer mundial està més a prop. Els bancs poden protestar, però tenen les de perdre. No hi ha lloc per als bancs, no hi tenen res a fer”, explica Javier Díaz Giménez, professor de l’IESE i expert en criptomonedes. Però el canvi que s’acosta serà segons la seva opinió progressiu i els sistemes de pagament conviuran. La paradoxa és que els diners virtuals estan acompanyats de complexitat tècnica poc comprensible per al ciutadà corrent i això s’agreujarà en el futur. “Som l’última generació d’humans que aspira a comprendre els processos que ens envolten. En el futur és igual com funciona una cosa si ho fa de manera eficient”, diu Díaz. 

Clients

Segons l’opinió de Victoria Gago, cofundadora del European Blockchain Convention, el projecte libra ha dividit la societat en dos, però el fet que Facebook tingui aproximadament 2.380 milions d’usuaris actius al món, Instagram 1.000 milions i WhatsApp 1.500 milions fa que “milers de milions de persones podran fer pagaments amb el simple acte d’enviar un missatge i a un abast global”. Aquesta danesa impulsora i divulgadora del fenomen ‘blockchain’ opina que “la tendència al creixement de les criptomonedes no es pot aturar, tot i que a curt termini alguns països intentin posar traves regulatòries tant a monedes descentralitzades (bitcoin) com a monedes digitals d’iniciativa privada (libra)”. “Penso que libra pot suposar un risc per als bancs comercials, ja que el sistema en què es basa, Calibra, pot facilitar que es puguin oferir en el futur préstecs, assegurances, línies de crèdit... L’accés a 3.000 milions de persones fa molt fàcil oferir serveis financers de tot tipus”, explica Gago. 

La reacció dels bancs ha sigut fins ara d’extrema prudència. Treballen ja per oferir els seus propis serveis en criptomonedes, però no ha transcendit cap iniciativa concreta sobre això més que desenvolupaments entorn de la tecnologia de validació d’operacions en comerç internacional, per exemple. 

El Banco Santander oficialment no comenta res sobre criptomonedes, però la seva presidenta Ana Patricia Botín reclamava al juny a Euromoney que o es desregula la banca o es regulen les ‘big tech’. Botín remarcava així el camp de joc desigual existent respecte a la gestió de la informació privada i la transparència dels mercats de capitals. 

Per al Banc d’Espanya, la situació està pendent de la 5a directiva de la Unió Europea per a la Prevenció del Blanqueig de Capitals i el Finançament del Terrorisme, encara no transposta a Espanya. Aquesta directiva haurà de definir les monedes virtuals i exigirà el registre i activitat dels proveïdors de serveis de canvi de moneda virtual i de custòdia de moneders electrònics. El buit legal impera en aquests moments i fins i tot en una discutida sentència del Suprem s’ha arribat a dir que “el bitcoin no són diners, ni pot tenir aquesta consideració legal a efectes de responsabilitat civil”. Per als defensors de les criptomonedes, la sentència passarà a la història per ridícula al no considerar diners la moneda virtual més important del món, amb una capitalització de 175.000 milions de dòlars. 

Alerta

La subgovernadora del Banc d’Espanya, Margarita Delgado, va alertar en un fòrum de KPMG de les “implicacions potencialment sistèmiques” que podia tenir la posada en marxa de la libra de Facebook. Delgado va ressaltar que el requeriment de les autoritats nord-americanes de paralitzar el projecte davant de la constància que rivalitzarà amb la política monetària nord-americana i el mateix dòlar no va ser exagerat. Segons la seva opinió, per a la banca “el repte més rellevant a llarg termini es relaciona amb la transformació del model de negoci, repte en el qual la tecnologia ocupa un paper central”.

Però els llimbs legals imperen. El Banc d’Espanya reconeix que “empreses autoritzades com a entitats de pagament realitzen un altre tipus d’activitats que no estan regulades –i per tant, tampoc prohibides– a escala comunitària”. L’autorització per prestar serveis de pagament en un país de la UE habilita legalment a fer el mateix en la resta de països del la UE. El Banc d’Espanya i la CNMV adverteixen que les empreses o plataformes d’intercanvi de criptomonedes “no es troben regulades en el nostre ordenament jurídic, ni són supervisades de cap manera, ni estan acollides a sistemes de garantia de dipòsits”.

Llicència

Prasos és una d’aquestes empreses que aspiren a fer-se un lloc important en els serveis financers relacionats amb criptomonedes. Té una llicència de mitjans de pagament a Finlàndia i això li permet oferir serveis a qualsevol país d’Europa. Segons Heidi Hurskainen, consellera delegada de la companyia, han tingut converses amb bancs europeus per oferir serveis financers i confia a tancar ja acords l’any que ve, però impera la prudència. El negoci d’aquesta empresa és donar servei al client final, però també ser plataforma que permet als bancs o operadors fintech oferir intercanvi de criptomonedes als seus clients finals. “La inversió en criptomonedes és una inversió en tecnologia”, explica Hurskainen. “Els bancs esperaran, no seran els primers en introduir-se al mercat de les criptomonedes, ja que necessiten un marc legal estable i predictible”, afegeix. Sobre libra destaca la seva estabilitat, a l’estar lligada a una borsa de divises, “per la qual cosa tindrà més utilitat com a mitjà de pagament que com a actiu especulatiu”. En el cas de bitcoin opina que “és l’or de les criptomonedes” i que si segueix el cicle dels últims mesos el seu preu pujarà en un any i mig, “tot i que ningú pot assegurar res i l’inversor ha d’estar preparat per perdre els seus diners”.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Carlos Domingo, exdirector d’Innovació de Telefónica i fundador de Securitize i del fons de capital risc Spice VC, especialitzat en la inversió en ‘blockchain’, opina que “libra és el més revolucionari que ha passat al món de les criptomonedes en 10 anys, junt amb el naixement de bitcoin”. Com a expert, descriu libra com un sistema basat en ‘blockchain’, “però dissenyat de manera nativa per al desenvolupament d’aplicacions financeres”. “Si s’adopta, els reguladors han de gestionar aquesta situació, ja que suposarà una amenaça per a les monedes existents”.

Per aquest expert, el potencial de libra va més enllà del que es pot esperar, ja que suposa la creació d’un sistema financer paral·lel al dels bancs i més flexible, amb creació de moneda pròpia i la possibilitat de crear tokens o actius relacionats amb dret a ser intercanviats per serveis i productes. Dubta que sigui possible posar fre a libra, i el fet que el consorci que el gestionarà hagi triat Suïssa com a centre d’operacions és ja un indicador que el repte seguirà endavant després del primer avís.