PUGNA EMPRESARIAL

Guerra entre una de les principals petrolieres russes i el monopoli d'oleoductes

Rosneft i Transneft, controlades per dues personalitats pròximes a Putin, intercanvien acusacions mentre es desploma la producció de cru rus

zentauroepp32287219 economia  rosneft190712215832

zentauroepp32287219 economia rosneft190712215832 / YURI KOCHETKOV

2
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

Especialista en països de l'antiga Unió soviètica i el món àrab-islàmic.

ver +

Rosneft i Transneft no són dues empreses qualssevol en l’economia de Rússia, tradicionalment dependent de sector dels hidrocarburs. La primera va adquirir una gran mida després d’assumir bona part dels actius nacionalitzats procedents de Yukos, la petroliera pertanyent a Mijail Jodorkovski desmantellada per l’Estat la primera meitat del segle XX, i en aquests moments ocupa la tercera posició en la classificació d’empreses locals segons els ingressos anuals. Transneft, per la seva banda, disposa d’una xarxa de 70.000 quilòmetres d’oleoductes i transporta el 90% del petroli rus als seus mercats, amb unes meritacions de 15.200 milions de dòlars el 2017.    

Les personalitats que han sigut escollides per dirigir les dues companyies de titularitat estatal demostren la importància que totes dues revesteixen per al país. Es tracta de dues persones molt pròximes a Putin, de provada lleialtat, que en el passat van treballar per als serveis secrets russos, igual que el president. Són, d’una banda Ígor Sechin, ajudant del president rus quan va ocupar càrrecs de responsabilitat a l’alcaldia de Sant Petersburg, i de l’altra Nikolái Tokarev, que durant els 80 va servir com a agent d’intel·ligència a Alemanya Oriental juntament amb l’actual cap de l’Estat.

Tens duel i encreuament d’acusacions

Aquests dos gegants protagonitzen en aquests moments un tens duel, amb creuaments de greus acusacions, mentre des del Kremlin, un Putin en hores baixes, amb taxes de popularitat decreixents, es renta les mans i qualifica la polèmica d’"assumpte empresarial", tal com va puntualitzar fa uns dies el portaveu presidencial Dmitri Peskov.

Rosneft i Transneft s’han enfrontat en el passat en nombroses ocasions, arran de termes de contractes o preus. Molts experts veuen en això una pugna per la influència entre dos pesos pesants de l’elit russa, més que una qüestió purament empresarial. En aquesta ocasió, el desastre provocat per la contaminació del petroli que transportava l’oleoducte Druzhba, que ha provocat pèrdues milionàries a les petrolieres russes i ha perjudicat la reputació del país com a proveïdor fiable d’energia, ha sigut l’excusa perquè Sechin intensifiqui els seus atacs contra el seu rival. 

El CEO de Rosneft ha enviat una carta al vicepresident, Dmitri Kozak, exigint elevades indemnitzacions pels perjudicis causats i demandant que els pagaments s’accelerin. A més, en la missiva també ha advertit de la possibilitat que els receptors estrangers del petroli rus busquin altres proveïdors si el Govern no actuava amb rapidesa, així que el país perdria quota de mercat internacional. "Rosneft ha aprofitat l’incident per clavar un cop a Transneft" i intentar posar fi "al monopoli dels oleoductes", valora The Warsaw Institute, un ‘think-tank’ polonès, en un article recent. 

Notícies relacionades

Transneft ha respost limitant la quantitat de petroli del seu client principal que circula pels seus oleoductes, i ha assegurat veure’s obligat a això "després de diverses advertències". A més, ha acusat Rosneft de plantejar "exigències desraonades". La controvèrsia ja ha afectat la producció. Al juliol Rússia va extreure 10,7 milions de barrils al dia, la quantitat més baixa en tres anys.